La peça d’art moble exposada al Museu Arqueològic de Catalunya —que presentaré i analitzaré— és el bastó perforat decorat amb forma fàl·lica de la Cueva del Pendo, a Escobedo [Cantàbria], i pertany al Magdalenià (20.000 – 13.700 BP).
Anàlisi tècnica
El suport que es va utilitzar per a la realització d’aquesta peça va ser una banya de cèrvid, per tant, és un suport moble. No es va aprofitar la morfologia del suport per donar volum, però si que sembla que varen condicionar la superfície prèviament a la decoració. La banya va ser tallada per donar-li una morfologia predeterminada, a més de fer-li la perforació i la línia marcada que hi ha a l’extrem esquerra, també dona la impressió que podria haver estat polida. La tècnica extractiva que es va utilitzar per donar forma a les diferents figures representades en el bastó perforat decorat va ser el gravat, mitjançant la tècnica de la incisió, segurament amb ferramentes apuntades com el burí.
En aquest bastó hi ha tres tipus de traços; el traç simple, el qual és el dominant i el que s’utilitza per a la majoria de la decoració; el traç repetit, que segurament va ser utilitzat per a realitzar les línies mes o menys rectilínies que van de l’extrem esquerra de la peça fins al morro d’un dels cèrvids que hi ha representats i, finalment, el traç compost; aquest es localitza a la part superior de la peça i a sobre la perforació, tot i que aquest últim també podria ser de traç repetit ja que tenen una profunditat considerable. Aquest bastó decorat perforat amb forma fàl·lica va ser localitzat a l’interior d’una cova.
Anàlisi formal i temàtic
La tipologia dels motius representats en aquest bastó són majoritàriament figuratius, concretament zoomorfs, però també no figuratius, ja que hi ha línies, ratlletes i motius en forma de X.
Els motius figuratius són dos caps aïllats de cèrvids, localitzats al centre del bastó. La direcció en la que estan gravats és l’esquerra i el seu pla de representació és horitzontal, encara que amb un punt de obliqüitat ascendent. La dimensió dels motius figuratius en relació a la grandària de la peça és considerable, ja que ocupen tota la part central del bastó, encara que hem de tenir en compte que la figura zoomorfa que està ubicada a la part més inferior és més gran degut a que el cap està íntegre i l’altre no. Les proporcions anatòmiques són les ideals, potser ressaltaria la dimensió dels ulls, que són força grans, però tan el morro, les orelles i el cap en general es cenyeixen a les dimensions reals dels cèrvids.
En aquest cas no s’observa pràcticament animació envers les figures zoomorfes, només destacaria la posició de la boca, la qual està una mica oberta, del segon cap de cèrvid, és a dir, el que està superposat al primer. Si aquesta obertura de la boca fos intencionada, podríem parlar d’animació segmentària.
Tampoc no s’intueix cap tipus d’actitud, per tant podríem dir que tenen una actitud estàtica. No sembla que estiguin morts. La perspectiva dels caps és normal o uniangular, ja que només hi ha un únic punt de vista. Finalment, en relació al modelat anatòmic, es veu com el cap és naturalista amb trets facials, ja que hi ha totes les parts ben diferenciades. La morfologia del cap es semitriangular, la mandíbula del primer cap de cèrvid es veu subtilment diferenciada, el morro, boca i ulls dels dos cèrvids estan molt ben representats i les orelles també.
Els motius no figuratius d’aquesta peça els podríem classificar com a signes, ja que són línies rectes, ratlletes contínues i signes en forma de X. El pla de representació de les línies rectes i les ratlletes és horitzontal, encara que hi ha dos línies rectes a l’extrem esquerra de la peça que estan disposades verticalment i una altre més gruixuda obliquament. Finalment, el pla de les «X» és oblic ascendent o descendent, no es pot saber. Les dimensions d’aquests motius no figuratius són petites, l’únic que ressaltaria són les línies rectes horitzontals de la meitat esquerra de la peça, les quals son considerables.
Pautes de composició i addició
En aquest bastó perforat decorat hi ha dos caps de cèrvids, els quals ocupen el centre de la peça. A sobre d’aquests hi trobem un seguit de ratlletes, que sembla que formin una mena de serrell i, a sobre la perforació de la part dreta de la peça també n’hi ha, tot i que una mica diferents. A l’extrem esquerra hi ha cinc signes en forma de «X» disposats de costat i en oblic. En aquest mateix extrem també hi ha dos línies rectes disposades verticalment, una línia recte més gruixuda disposada obliquament i, finalment, dos línies rectes horitzontals, una de les quals va des de la punta de l’extrem esquerra fins pràcticament el morro del primer cap de cèrvid, i l’altre línia horitzontal travessa tot el cap.
Els motius figuratius que hi ha en aquesta peça decorada formen una composició escènica, però pel que fa a la resta de motius no. La seva distribució és intensiva i també hi ha una superposició dels dos caps de cèrvids, els quals donarien una forma de perspectiva de grup. Aquests últims serien fonamentals a la decoració i la resta de motius podrien ser complementaris. La ordenació dels caps és paral·lela, consecutiva i simètrica, igual que els motius en forma de «X». Les ratlletes estan ordenades lineal i consecutivament i també de forma simètrica, en canvi, les línies rectilínies verticals i horitzontals estan ordenades de forma divergent i asimètricament.
Marc cronològic
El bastó perforat decorat amb forma fàl·lica de la Cueva del Pendo correspon al paleolític superior, concretament a la cultura Magdaleniana, que va des dels 20.000 BP als 13.700 BP. Aquesta cultura és característica per la qualitat i varietat de la seva industria òssia, de la qual n’hi ha molta de decorada, per tant, és una cultura rica en art moble sobre os.
Significació i singularitat de la peça en el seu context cronocultural
Aquesta peça d’art moble se l’anomena bastó perforat decorat amb forma fàl·lica, encara que sovint se l’hi atribueix el nom de «bastó de comandament». Se l’hi ha donat moltes interpretacions, tot i que no se sap del cert la seva utilitat. Es creu que podria servir per redreçar les puntes de fletxes o útils ossis o de banya mitjançant la calor. Aquesta forma fàl·lica és pròpia del magdalenià, normalment acompanyada de decoració amb motius figuratius, concretament animals. Una possibilitat és que el motiu pel qual les decoracions que es solen plasmar en aquest tipus de peça són força sofisticats és perquè la vida útil d’aquest objecte moble és més prolongat que d’altres.
S’han trobat més «bastons de comandament» al nord de la península, de fet a la mateixa cova se n’ha trobat un altre, però el més conegut és el bastó perforat o de «comandament» de la Cueva del Castillo (Cantabria).