Observem el fenc que s’asseca als camps de camí al Pirineu.

[Un report de Maria Borràs. Fotos de Mònica Gabrielli i Simone Ciuffi.]

[…]Si volem assolir la sostenibilitat, si volem crear sistemes resilients que puguin fer front al canvi i siguin capaços d’adaptar-se i transformar-se [Darnhofer, 2016], hem de començar a construir la capacitat de veure la nostra interdependència entre humans i entre humans i no humans, negociant les nostres relacions i les necessitats de nosaltres mateixes i dels altres (humans i no humans), per a crear una sensació de cura que pugui conduir a altres representacions del sistema.

Maria Borràs Escayola, Family Farm Households Practicing Community Economies: Understanding socio-ecological resilience in Sancti Spiritus, Cuba.

 

Així acabava el meu treball de final del Màster d’Agroecolgia (a Wageningen University) sobre la resiliència de finques familiars a Cuba. Aquest «construir la capacitat de veure la nostra interdependència» és un primer pas per a assolir una consciència col·lectiva amb la Terra i curar aquesta relació d’explotació que fa massa anys que dura. Ser capaços de reconèixer que no estem soles, que som persones perquè existim en un conjunt, i som responsables de cuidar-lo.

Amb aquesta introducció, i tenint sempre aquesta idea en ment, m’agradaria explicar-vos l’experiència d’un grup de Xangai, Abovefarm, que aquest estiu va visitar Catalunya per a aprendre de les experiències dels nostres agricultors.

Abovefarm és una organització independent de comunicació amb seu a Xangai (Xina), que promou una vida orgànica saludable i participa en la creació de relacions harmòniques entre l’àmbit urbà i l’àmbit rural. Amb els principis de l’agricultura orgànica com a base, Abovefarm utilitza un enfocament holístic i ecològic per a explorar la tesi: «Com poden les persones viure en harmonia amb la natura?». Actuen com un centre de recol·lecció de recursos que recull les últimes estratègies i progressos del moviment orgànic en un context global; també, tenen un paper fonamental com a mediadors per a inspirar grups d’interès que vulguin millorar el seu impacte positiu en el món i en el seu entorn, tant a curt com a llarg termini.

El seu equip està format per pioners, científics i artistes de diferents orígens d’arreu del món, en camps com ara l’agricultura, la ciència del medi ambient, la sanitat, la informàtica i l’art per a desenvolupar els millors mètodes agrícoles orgànics i sostenibles del planeta. Per a augmentar el creixement i la diversitat, estableixen contacte amb un ampli ventall d’estructures: des d’agents líders de política, serveis d’assessorament, fòrums orgànics, fins a cadenes de valor orgànic, organitzacions agrícoles, associacions de pagesos, etc.

El meu contacte amb aquesta organització és la Monica Gabrielli, una dona italiana extraordinària amb qui vaig tenir el gust de compartir un treball de consultoria a la Universitat de Wageningen. Vam estar treballant per veure com una care farm (granja de cures) a l’Índia podia ser socialment inclusiva alhora que productiva. Vam aprendre molt juntes. Després, els nostres camins es van separar físicament, però sempre hem estat en contacte. Ella va marxar a Xangai i ara fa uns mesos em va contactar per a demanar-me col·laboració en un projecte que estaven duent a terme. Volien venir amb alguns membres del col·lectiu a Catalunya, per a aprendre tècniques i estratègies del pagesos que treballen amb la filosofia orgànica. Així doncs, ens vam posar mans a la obra i vam teixir un pla de visites per a tres dies al territori.

Taula 1. Dades principals de cada granja

GRANJA TIPUS ÀREA COMARCA
Can Calopa Vinya Collserola Barcelonès
Cal Roio Catllaràs Gallines i vaques La Nou de Berguedà Berguedà
Mas Montagut Patates i vaques Fontanals de Cerdanya Cerdanya
L’Aurora del Camp Vegetals Masnou Maresme

Van venir a finals de juliol i van visitar quatre granjes: Cal Roio Catllaràs , Mas Montagut, Can Calopa i l’Aurora del Camp. A continuació teniu una taula on hi ha les principals dades de cada granja:

Catalunya orgànica

L’agricultura ecològica bat rècords enguany a Catalunya. El 2018, la superfície conreada de manera orgànica va créixer un 5,02% i va assolir les 210.818 hectàrees. D’aquesta superfície, se’n dediquen dos terços als camps de pastura. La resta, el 41%, són conreus de vinya, seguit d’oliveres (20%), conreus de cereals (18%), fruita de secà (8%), fruita (3%) i horticultura (2%).

Mentre que a la resta d’Europa, els agricultors orgànics estan disminuint en nombre, al sector ecològic català cada cop s’hi acosta més gent nova i jove, molt important per a poder fer una transició sòlida. Del 1995 al 2018, el nombre d’agricultors ecològics va passar de 236 a 3859. El sector està en constant creixement, cada any amb més consumidors que exigeixen productes sans i ecològics.

Quines són les raons d’aquest èxit? Al juliol, l’equip d’Abovefarm va tenir l’oportunitat de fer aquesta pregunta directament als agricultors catalans de la regió de Barcelona. Del mar a muntanya, amb aquest article, us oferirem un petit viatge sobre  la motivació i els valors que guien els agricultors ecològics a Catalunya.

Camps hortícoles vora mar.

Cultiu de verdures vora el mar: l’aurora del Camp

El sector és tan atractiu que fins i tot captiva empresaris de fora. Un exemple és en G., procedent de Silicon Valley. Després de molts anys com a enginyer en programari, es va adonar que «el sistema més difícil i complex d’entendre és la natura». Aquí, a dos passos de la línia de costa, G. va portar tot tipus de pràctiques innovadores per a poder proveir el seu nombre creixent de clients locals amb verdures fresques i de km 0.

Dempeus amb les pageses: Mas Montagut i Cal Roio Catllaràs

La ciutat de Barcelona queda al darrere. Mentre ens dirigim cap al nord, de seguida ens arriba una sensació de pau a través del paisatge. Ens adrecem cap al Pirineu català per a conèixer dues dones implicades en la producció ecològica de carn. Quan arribem a les valls de muntanya, passem per pobles que semblen abandonats. Ara mateix, els hotels i restaurants dormen a l’espera que la temporada d’esquí aculli els turistes de la ciutat. Sota els 35 graus de calor seca ens trobem amb T. en una carretera de grava al final d’on pot arribar el GPS. Aquí és on va assumir el negoci del seu pare i va començar una nova era per a la seva granja de patates i vaques ecològiques. Ella parla d’una lluita intergeneracional, d’una nova visió per a les necessitats urgents del nostre planeta. «El meu pare va començar amb l’orgànic fa molts anys, però avui dia hem d’avançar i superar el simple concepte de prohibició d’adobs químics i pesticides. Hem de tancar els cicles. Hem de crear un model d’agricultura en equilibri amb la natura.»

Camp de patates ecològiques que han crescut sense cap aportació externa.

Per a continuar amb aquesta visió, va introduir diversos ajustaments en la rotació de cultius i va implementar pràctiques per a preservar la biodiversitat, com ara el cultiu de tanques naturals al costat dels camps de patates i de cereals. A més, va ampliar les varietats de cultiu produït tot introduint varietats locals en el seu sistema de producció. En aquesta època de l’any, les seves vaques estan itinerants per les muntanyes que envolten la granja. «Vaig triar aquest tipus de vida perquè volia que els meus fills poguessin gaudir-ne.» Situades a la part alta d’un turó mirant els seus camps i les muntanyes al fons és impossible estar-ne en desacord.

Camps amb varietats locals de blat.

T. ens explica la importància d’unir-nos com a agricultors: «El nostre objectiu és produir per als consumidors locals. En aquest àmbit, tenim una forta xarxa de productors ecològics especialitzats en un determinat tipus de producte. D’aquesta manera, no competim entre nosaltres, sinó que col·laborem. Ser agricultor ecològic requereix molts coneixements específics. El fet de formar part d’una xarxa em permet especialitzar-me en allò que sóc bona i, alhora, junts podem oferir una àmplia gamma de productes als consumidors. A més, compartim la lluita. Formo part d’un grup feminista de pastors.»

A la tarda, ens trobem amb M., membre d’aquest grup, que porta amb orgull una samarreta que diu: «Sense pastores no hi ha revolució». «Aquest tipus de grups ens ajuden a definir el paper col·lectiu de les dones en l’agricultura.»

M. amb la samarreta de ramaderes.cat: «Sense pastores no hi ha revolució».

És una jove mare somrient. Després d’acabar la universitat i treballar un parell d’anys a Barcelona, va decidir tornar al seu petit poble familiar de quaranta habitants per iniciar la seva revolució. Ella gestiona una explotació de 80 hectàrees en què les vaques i gallines pasturen lliurement al prat i a l’ombra del bosc. La carn ecològica té una gran demanda i sovint amb la seva petita producció no pot satisfer tots els seus clients. Una vegada més, el suport entre les productores és clau: la distribució de productes en aquesta zona remota pot ser costós, però els agricultors locals van superar aquest problema mitjançant l’organització. Els productes es distribueixen tots junts durant un sol viatge. D’aquesta manera són capaços d’estalviar diners i reduir les emissions derivades del transport.

M. dóna un snack extra a les seves «nenes».

Protegir el paisatge amb una copa de vi

És hora de tornar a ciutat. Les àrees periurbanes solen ser punts d’innovació interessants des d’una perspectiva social i mediambiental. Tant la natura com les xarxes socials són més fràgils als afores. El projecte que vam visitar treballa molt per a regenerar ambdues vessants. L’Ajuntament de Barcelona va fer una donació l’any 2012 a una cooperativa social dins d’un parc natural. L’objectiu era doble: restaurar un paisatge agrícola abandonat i donar oportunitats laborals a les persones amb discapacitat. Avui, el projecte produeix 20.000 ampolles de vi ecològic anual, dóna un sou a 12 persones amb discapacitat i augmenta la biodiversitat dels voltants.

Vam estar hores parlant amb M. i els dos responsables de producció, mentre passejàvem pels horts d’oliveres. «Els ingressos del projecte depenen totalment de la producció. No rebem cap subvenció. Per tant, hem de trobar un bon equilibri entre la nostra sostenibilitat social i econòmica. D’una banda, volem crear un entorn de treball que permeti a tothom explotar el seu potencial al seu ritme, i, d’altra banda, hem de produir productes d’alta qualitat que puguin generar beneficis.» A més, es presta una gran atenció al paisatge. Abans que aquest projecte començés, el bosc s’havia eixamplat i absorbit els camps agrícoles de la zona. Tot i que això pot semblar una millora, en realitat va causar una pèrdua de biodiversitat. «Un paisatge ha de ser com un mosaic de colors», explica M. «Quan és només un color, és menys resilient.»

Vinya al parc de Collserola, als afores de Barcelona.

Bevent una copa de vi a la bodega de l’antiga vila vam acabar aquest viatge. El que obteníem d’estar aquí era una sensació inmensa d’inspiració. Els agricultors que vam conèixer no només miren cap al seu camp, sinó que també miren lluny i cap al futur que ve i l’idealisme pur sobre el qual cal aferrar-nos per a no sortir mai del camí correcte. L’agricultura ecològica a Catalunya no només és un negoci lucratiu, sinó que també és una manera de lluitar per un planeta més just i net.

Amb aquestes experiències estem teixint llaços de solidaritat entre pagesos i entre pagesos i científics, per a poder fer circular el coneixement a través d’altres canals no institucionalitzats, fora de les lògiques de mercat, poder créixer de manera orgànica, seguir el compas de la natura i escoltar allò que fa anys que crida.

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada