El mussol més gran que viu a Catalunya va desapareixent. Al Pirineu i al Prepirineu ja no en queda cap. És curiós: aviat només quedaran els que fan estudis sobre la seva desaparició. Es quedaran sense feina? Res d’això. Tenen centenars d’espècies per explicar que desapareixen a Catalunya.
Els mitjans de comunicació van parlant dels Jocs Olímpics d’hivern i aquests dies, també, es parla molt de les màquines que espien els polítics independentistes i els advocats que els van defensar en aquell judici presidit pel jutge Marchena. Sort en tenim, que els jutges vesteixen de negre, color funerari per excel·lència!
Són dies estranys. A Madrid diuen que ningú no ha espiat, o només una miqueta. També, diuen que els espiats són ells. Aquí, els més inútils encara continuen demanant diàleg i el personal, que som el comú de tots plegats, avorrits de tot, estem contents perquè les mosses del Barça guanyaran de ben segur la Champions.
Però les guerres no paren a tot el món. El canvi climàtic provoca sequeres on moren indígenes i ramats per falta d’aigua. Les dictadures i les dictadures de democràcia plena esclaten amb força en aquest temps en què ja s’albira que hem fracassat com a espècie i estem disposats a autodestruir-nos per defensar els nostres dogmes i raons: Jocs Olímpics, creuers al port de Barcelona, la Sagrada Família que només és un negoci i que ja torna a recaptar… Tots, ben trastocats.
Uns mossos que van actuar durant l’atemptat de la Rambla demanen més d’un milió d’euros per danys psicològics. Els infants, innocents, no demanen res. Miren amb ulls grossos un món que encara no coneixen. Però res de tot això no ho podran veure els ulls també immensos del gran duc.
No sé si a la taula de diàleg parlaran del duc o dels infants innocents. No sé si parlaran de les clavegueres, de totes les seves i de les dels nostres rius, avui ja pràcticament sense vida.
One Comment