Els jocs olímpics són un cúmul d’oportunitats: expansió de les noves tecnologies, energia neta, aprofitament d’instal·lacions actuals (remodelant-les i adaptant-les), millora dels eixos viaris i ferroviaris, actualització del comerç i la hostaleria de la zona…
Però, sembla que hi ha una opinió contrària, amb arguments com la sostenibilitat, el canvi climàtic i la petjada en el territori. Es defensa que el que s’ha de fer és crear noves indústries que generin feina, sobretot entre la gent jove de la zona. Es defensa també els jocs com a necessaris per a justificar la manca d’atenció a les infraestructures, pendents des de fa massa temps. No dubto que aquests arguments són prou importants com per a tenir-los en compte, però, també, és cert que les oportunitats que generen els jocs olímpics poden i han de ser un revulsiu al territori.
Les actuacions s’han de fer amb exigència, tenint en compte el canvi climàtic, i les instal·lacions s’han de construir d’una manera adequada, amb el màxim respecte a l’entorn del territori, el paisatge i la població.
Som al segle XXI, no al XX. Hi ha prou coneixement i avenços tecnològics per a fer les coses bé, però el no pel no ja no val. Cal mirar el que tenim i millorar-ho, tot aprofitant les oportunitats que ens poden donar els jocs olímpics. Els territoris necessiten activitat econòmica, és així com es genera treball que és la base de tot projecte humà.
Relació de veïnatge
Hi ha hagut declaracions de dificultats de veïnatge. En aquest cas, crec que és bo recordar que és més productiu tenir relacions de bon veïnatge i, si cal compartir es comparteix. Els èxits vénen quan tothom rema en la mateixa direcció, però és més exitós aprofitar la marca Barcelona, ja que des de 1992 s’ha consolidat i costa molt d’aconseguir un nou lideratge.
Aportació
Calafell està agermanat amb el municipi de Larmor-Plage (Bretanya). En una de les visites d’intercanvi vam visitar la Cité de la Voile Éric Tabarly i vam anaral al Musée Lorient, un museu dedicat al mon de la vela que és obert tot l’any.
La meva aportació seria crear una universitat dels esports de neu i muntanya amb tots els complements que són necessaris en aquest sector econòmic. Podria ser una activitat que generés feina tot l’any.
Crec necessari sortir del parany de «Ja està bé com està» o «Això no es pot tocar». Crear riquesa, sí, però per al màxim de població que ja habita la zona i que sempre està limitada a l’estacionalitat de la neu. Cal ser, més que mai, positius i creatius. Cal mirar endavant i aportar idees. Sense elles, la humanitat no avança.
Fem-ho, fem-ho bé i sostenible.
Així ho veig.