Carles Batalla, de qui en aquest número oferim el seu llibre inèdit Residint en la intempèrie (La Resistència, 2017), tot just acaba de publicar amb el segell d’Stonberg Editorial, el llibre La Capella sextina i altres poemes, en què l’autor s’endinsa en el mòn màgic i matemàtic de la sextina.

La paraula «sextina», com diu l’autor, no prové de «sexe», encara que algun tipus de masoquisme (matemàtic) hi deu haver en compondre una forma poètica de 39 versos en què les sis paraules amb les quals finalitza cada estrofa es van repetint en un ordre preestablert i diferent, un cercle viciós d’una complexitat gairebé luxuriosa.

Amb Jaime Gil de Biedma com a primer instigador i Joan Brossa com a guia, l’autor fa mans i mànigues per convertir el pensament en xifra i adaptar-se a l’exigència tècnica sense caure en la frivolitat o el barroquisme. Com les tradicionals matrioixques russes, al llibre hi trobareu fràgils miniatures en extinció que inclouen peces successivament més minoritàries: literatura, poesia i sextina. O bosc, arbre i branca.

Per a mostra un exemple, amb aquesta sextina:

Sextina de la llar de foc

Ni els trets, que inventen garlandes de llum,
ni el cràter i el seu brou d’irada sang,
ni el sangtraït de vergonya a la cara:
la passió s’encén a la llar de foc,
carisma distribuït entre cendra,
llenya soferta i heroïna flama.

Terrorífic crit de Munch, cada flama
s’eleva com un brindis a la llum
que envelleix àgil en canosa cendra
(escuma, saliva, robusta sang).
El baf del fetge taronja del foc
amanyaga sense cap dit la cara.

Mans que alcen llençols, cavalls o una cara
són la forma arbitrària de la flama,
talment núvols. Màgia groga del foc,
la dansa més bella que fa la llum.
Rovell prim, llarg, assolellada sang,
or devaluat a plata, la cendra.

Cullerades, llengua que udola cendra
et parla directament a la cara.
Escalfar és el destí de la sang,
brollar en ser burxada, com la flama.
M’hi assec davant, capvespre a l’abast, llum,
plàcida destrucció, hedonista foc.

Se sap: després de la vivència-foc
queda l’esquerpa i rogallosa cendra
del record. No ignoris aquesta llum,
les brases de la nostàlgia a la cara.
Quan es refreden, morta ja la flama,
l’absència s’incendia i raja sang.

Com glaçons o pus que surt de la sang,
el tronc té mig cos envaït pel foc
i l’altre intacte. El fum estén la flama
el vent viu al xiscle, inclou la terra cendra,
en fuita o pedra esclata aigua a la cara;
i aquest foc abriga oli, pa i vi amb llum.

Foc: edifici amb vocació de cendra.
Flama: etern retorn, onada de llum.
La sang crema de goig tota la cara.

Que sigui o pugui esdevenir art i/o cultura (naturalesa) depèn, entre molts altres factors, dels ulls amb què s’observi el paisatge. Obrint la primera pàgina descobrireu de cop les quatre figures. Us atreviu a endinsar-vos-hi?

El diari terrassenc La Torre, de la mà del periodista Albert Prieto, publica una interessant entrevista amb Carles Batalla amb motiu de la presentació de La Capella Sextina…  als Amics de les Arts i JJMM de la capital vallesana, a través de la qual podem conèixer molt millor el procés de creació d’aquest llibre i el pensament de l’autor.

Deixeu-hi un comentari