[Un treball de Clàudia Masó.]

Aquest treball consisteix en comparar la tecnologia més significativa de la Primera Guerra Mundial i de la Segona Guerra Mundial, concretament els tancs i els avions. En primer lloc, descriuré els aspectes del dispositiu en qüestió durant la Primera Guerra Mundial i a continuació els aspectes del mateix durant la segona. D’aquesta manera quedaran plasmades les diferències i innovacions que es van dur a terme durant la segona gran guerra de nivell internacional.

El tancs

ELS TANCS A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

Un dels elements més innovadors de la Primera Guerra Mundial va ser el tanc. La seva creació va ser una mena de resposta directa a l’estancament que va suposar la guerra de trinxeres. Aquest, era capaç de travessar els filats que protegien les zones on estaven les trinxeres i els exèrcits. Per aconseguir-ho, els tancs estaven equipats d’una cabina blindada que repelava el foc dels enemics, d’una metralladora o canyó per inutilitzar les metralladores enemigues i el més important, el seu sistema de tracció eruga.

Els britànics van desenvolupar una sèrie de tancs Markcomençant amb l’anomenat Mark I. Aquest tipus de tanc estava proveït d’una tecnologia molt variada; Motor d’explosió, blindatge d’acer, metralladores y sobretot, com ja hem vist, les erugues sobre les quals lliscava. Aquestes, eren la clau. Permetien travessar terrenys impossibles pels vehicles de quatre rodes. Els primers tancs britànics avançaven a casi 5km/h tot i que amb les innovacions posteriors guanyaran una mica de velocitat.

El delicat motor dels tancs era de 100 cavalls de potència i anava descobert dins del vehicle. Tot i que els britànics van fer millores en els seus tancs Mark, el seu interior seguiria essent extremadament incòmode i inclús letal durant la guerra. A dins d’aquests, la temperatura podia superar els 40 graus i, si l’hi sumes la olor d’oli i gasolina que desprenia el motor, encara era més insuportable. Quan les metralladores xocaven amb el blindatge dels tancs, el so que provocaven més el soroll que ja feia el motor per si mateix era horrible. A més, els impactes feien saltar el revestiment interior del tanc provocant talls a la persona que estigués dins. Anar dins un tanc a 5 km/h sense suspensió, a més de 40 graus de temperatura i amb una vestimenta de cuir no era gens còmode ni fàcil. Tot i que el tanc tingués els seus inconvenients era molt millor en comparació a les alternatives.

El gener de 1916 els britànics van utilitzar els tancs per primer cop a la batalla del Somme, on hi van participar 36 tancs. Durant aquesta batalla els tancs no tingueren gaire rellevància però, un any més tard, a la batalla de Cambrai, es van desplegar al voltant de 400 tancs, els quals van destruir les trinxeres alemanyes i on van demostrar la seva capacitat potencial.

Mentrestant, els francesos desenvolupaven el seu propi tanc amb l’ajuda de la companyia Renault. Els tancs francesos, de 7 tones i mitja, no pesaven ni la quarta part del que pesaven els britànics. El tanc lleuger estàndard francès era el Renault FT-17.Aquest, podia portar una metralladora o un canyó de 37 mm i tenia cavitat per a dos homes. El tanc francès arribava als 10 km/h doblant així la velocitats dels tancs britànics i incorporava una torreta giratòria. Aquesta última innovació va ser molt important; en lloc de tenir 6 o 8 metralladores per tot arreu, n’incorporava una que podia girar 360 graus. Els tancs alemanys, en quan a disseny i fabricació,  superaven als tancs dels aliats, però aquestes màquines eren màquines ofensives i Alemanya estava a la defensiva així que no els van servir de gaire durant la Primera Guerra Mundial.

L’impacte dels tancs durant aquesta guerra va ser bastant significatiu a nivell d’assoliment tecnològic, però el seu impacte va ser limitat. Ningú va saber com explotar-los eficientment. En aquell moment encara no concebia l’ús tàctic dels tancs en una batalla limitada perquè eren un concepte nou. Només el 1918 un atac coordinat de tancs de combat van contribuir a expulsar els alemanys de França. L’agressivitat dels tancs en el camp de batalla va demostrar el valor tàctic i estratègic que posseïen. Aquests, van ser decisius en el pla general d’atac per una derrota definitiva dels enemics. La fotografia que hi ha a continuació és la d’un tanc Mark I.

ELS TANCS A LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

El període d’entre guerres va servir per millorar la potencia, mobilitat i resistència dels tancs de la Segona Guerra Mundial.

Els estudis de Heinz Guderian, inventor de la Guerra Llampec, juntament amb les innovacions dels tancs, van convertir aquests monstres en una arma de combat decisiva per la Segona Guerra Mundial.

El Panzer IV va ser un dels tancs més utilitzats per les tropes alemanyes durant els primers anys de guerra. De fet, va ser el carro de combat alemany més produït de la Segona Guerra Mundial amb més de 8.800 exemplars. Aquest model, inicialment, fou dissenyat per donar recolzament a les maniobres de la infanteria però amb l’aparició del tanc rus T-34, es van condicionar els tancs Panzer IVper poder combatre els tancs soviètics. El Panzer IVva estar present a tots als fronts de la guerra ja que es caracteritzava per la seva robustesa i fiabilitat, a més, les continues millores d’aquest tanc van fer que pogués enfrontar-se als nous tancs de combat dels aliats.

Aquest, pesava 20 tones, amb un blindatge davanter de 50 mm i un motor Maybach HL120 TRM-300 hp. Tenia una autonomia de 200km/h per carretera i de 114 km/h al camp. L’armament que portava incorporat aquest tanc era un canyó de 75mm i 2 metralladores MG34. La imatge de continuació és un Panzer IV alemany.

Els tancs M4 Shermanforen els principals tancs americans de la Segona Guerra Mundial i el segon més fabricat del bàndol aliat després dels T-34 soviètics. Es van produir més de 50.000 unitats de tancs Sherman.Van ser utilitzats per les tropes americanes i posteriorment britàniques, qui van crear les seves pròpies versions.

Es van començar a construir a l’Agost de 1940 com a tanc de combat fiable, ràpid i versàtil. Aquest, va combatre a tots els fronts de batalla que va lliure els Estats Units i Gran Bretanya i a més, va seguir essent utilitzat després de la Segona Guerra Mundial.

El tanc M4 Sherman pesava 30 tones, tenia un blindatge de 51 mm i un motor Continental R975-400 hp. Hi cabien 4 homes i estava equipat d’un canyó de 75 mm i 3 metralladores Browning. A continuació, un M4 Sherman.

El tanc T-34 fou un vehicle blindat soviètic considerat, per molts, el millor tanc de combat de la Segona Guerra Mundial. Aquest model fou el més temut per les tropes alemanyes i, fins i tot, el propi Heinz Guderain va reconèixer la superioritat d’aquests tancs sobre els Panzeralemanys. El T-34va ser capaç de vèncer les divisions Panzerdurant el seu intent per prendre Moscou i Stalingrat. Aquesta bèstia soviètica es caracteritzava per contenir una sèrie de conceptes de disseny avançat per a la època; era dotat d’un motor Dieselmés segur i amb una major autonomia (240km). Pel blindatge, van utilitzar una armadura de 45 mm amb una inclinació de 60 graus que va demostrar ser més eficaç que les armadures rectes dels altres tancs. Pesava 26 tones i mitja, contenia un blindatge davanter de 90 mm i el model del motor era un V-2-34-500-hp. L’armament que contenia era un canyó de 76 mm i 2 metralladores DT.

Els tancs de la Segona Guerra Mundial, a diferència dels de la Primera Guerra Mundial, van tenir un paper excepcionalment important per el transcurs de la guerra.

Encara que fossin més moderns i estiguessin més preparats, seguien essent incòmodes i gens fàcils de suportar un cop a l’interior.

Un altre vehicle que va sorgir durant la Segona Guerra Mundial, a diferència de la Primera que no hi era, foren els camions. Aquests, van tenir un paper semblant als tancs encara que no igual.

Els avions

ELS AVIONS A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

L’aviació en la primera Guerra Mundial va evolucionar ràpidament. Els globus d’observació lligats ja es van utilitzar en diverses guerres, i els observadors per a l’artilleria els utilitzaven amb freqüència.

Alemanya va emprar zepelinspel reconeixement sobre el mar del Nord i Bàltic, i també per les incursions de bombardejos estratègics a la Gran Bretanya i al Front Oriental.

La imatge següent ens mostra un Zeppelin de la Primera Guerra Mundial.

Durant la primera gran guerra de nivell internacional va ser la primera vegada que es van utilitzar avions a gran escala. La baixa potència que tenien els motors de l’època limitava la càrrega útil que podia ser transportada per un avió. Els aparells eren construïts a partir de fusta i les ales estaven fetes de lli. Aquest equip rudimentari i la falta d’experiència dels enginyers aeronàutics van fer que aquests tipus d’aparells fossin estructuralment fràgils i no era estrany que es trenquessin durant el vol, especialment durant les maniobres violentes de combat.

Al començament de la guerra els avions ja es van utilitzar militarment. En un primer moment, s’utilitzaven principalment per al reconeixement. L’experiència adquirida pels pilots i enginyers va portar al desenvolupament de molts tipus d’avions especialitzats, com caces, bombarders i avions d’atac a terra.

Els millors pilots de combat van ser retratats com a cavallers moderns i molts es van convertir en herois populars.

Els avions servien per a realitzar missions de reconeixement, per exemple, amb la intenció de saber com estaven disposades les trinxeres de les línies enemigues. També es van utilitzar per a bombardejos. Al principi de la Primera guerra Mundial, els avions només podien portar càrregues molt lleugeres; les bombes eren primitives i els sistemes de punteria encara s’estaven desenvolupant. No obstant això, els inicis de bombardeig tàctic i estratègic ja van tenir lloc durant els primers dies de la guerra.

Els primers combats aeris eren molt rars i innocents però això va canviar ràpidament i els pilots van començar a intercanviar maons, granades i altres objectes com cordes, les quals servien perquè s’emboliquessin a les hèlixs.

Finalment, els pilots van començar a utilitzar armes de foc. De fet, l’era del combat aeri va començar realment quan els avions van ser equipats amb metralladores.

Els primers avions de combat van ser els Vickers FB5britànics i els Morane-Saulnier L i Nfrancesos. En un principi, els alemanys es van quedar enrere, però això va canviar radicalment. El juliol de 1915, el Fokker E.IIIva entrar en funcionament. Va ser el primer avió amb una metralladora sincronitzada que podia disparar a través de l’hèlix.

A finals de 1915, els alemanys ja havien guanyat la superioritat aèria, fent que els vols de reconeixement dels aliats fossin més perillosos i el gran impacte moral que va resultar aquest fet va causar un gran escàndol a la premsa britànica. Al cap d’un any, però, els aliats van tornar a recuperar la superioritat aèria. A la foto, un Fokker E.III.

ELS AVIONS A LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

Els avions de la Segona Guerra Mundial, en comparació als de la primera, eren molt més eficaços en tots els sentits. Després de la primera gran guerra les potències econòmiques van aconseguir grans progressos en matèria de motors i aviació. Van analitzar els defectes dels avions de la Primera Guerra Mundial com ara el pes excessiu o l’escassa potència dels seus motors i van dissenyar models molt més avançats.

Es van realitzar bombarders molt resistents i de gran autonomia amb l’objectiu de recórrer grans quantitats de kilòmetres i bombardejar punts claus de les ciutats enemigues.

Un dels avions més efectius de la Segona Guerra Mundial va ser el famós avió britànic 638 Lancaster, que tenia una autonomia de més de 2.500 kilòmetres i una càrrega de 6.300 kg de bombes. Per altre banda, els nord-americans van dissenyar el Boeing B-17Flying Fortress, capaç de sostenir 13 metralladores i una càrrega de 8.000 kg de bombes, però, l’avió més destacat nord-americà i segurament, de tota la Segona Guerra Mundial, va ser el caca F6F Hellcat, amb un motor de 18 cilindres que li concedia una potència de 2000 cavalls. Aquest avió podia ascendir, amb només 7 minuts, una altura de 6.000 metres i arribar a una velocitat màxima de 610 km/h. Aquest avió va ser dissenyat al 1941 quan els nord-americans se’n van adonar que els japonesos els avantatjaven amb els seus caces. De fet, l’objectiu dels nord-americans era superar el Mitsibishi zerojaponès. També van destacar el Mitsubishi G4Mjaponès, el Heinkel He IIalemany i el IIyushin DB-3 soviètic, capaç d’arribar a una altura de 9.700 metres gràcies a la disposició d’una cabina pressuritzada per a la tripulació.

Els caces, petits avions lleugers i ràpids que tenien com a objectiu abatre els bombarders i caces enemics, van ser dissenyats a conseqüència dels efectes dels bombardejos a les ciutats, els quals eren terrorífics,. El Messerschimitt Me 262alemany complia perfectament la aquesta missió, de fet, aquest avió va arriba a enderrocar més de 500 avions aliats. A la foto, un F6F Hellcat.

Els tancs i els avions foren invents que, a nivell tecnològic, ressonaren mundialment. És cert que ja existien abans del començament de la Primera Guerra Mundial però, els avanços tecnològics que van patir aquests dos grans protagonistes durant les dos grans guerres va ser impressionant. Tant els tancs com els avions, durant la Primera Guerra Mundial eren relativament poc efectius però, durant la Segona, van ser immensament eficaços i sofisticats. El cert és que els avions, durant la Primera guerra Mundial, van tenir també un paper molt important.

Apart dels tancs i els avions, durant les dos guerres, hi va haver un gran ventall de tecnologia utilitzada igual de potent que aquests dos protagonistes com els cuirassats, els submarins, els canyons, la tecnologia química o les bombes nuclears, en el cas de la Segona Guerra Mundial.


Bibliografia

GONZÁLEZ PIOTE, Laura; GAJATE BAJO, María, Guerra y tecnología, 1a ed., Madrid, Editorial Centro de Estudios Ramon Arces, 2016.

Documentals:

Tecnologia de la Primera Guerra Mundial.

Tecnologia de la Segunda Guerra Mundial

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.