Musulmans de Birmània ploren per les matances sofertes per la comunitat rohingya.

[Un article de Toni Coromina.]

El debat al voltant dels terribles atemptats terroristes a la Rambla de Barcelona i Cambrils ha generat tota mena d’anàlisis. Potser un dels més compartits és el d’associar al terrorisme amb la religió (en aquest cas l’Islam). Molts creuen, i no els falta raó, que bona part de les grans matances comeses durant la història s’han comès, i es cometen, en nom de Déu: les croades, els crims de la inquisició, les matances mútues entre hinduistes i musulmans durant la independència de l’Índia, la persecució dels jueus a Espanya, l’Holocaust durant el nazisme, l’extermini del pobles indígenes al continent americà en nom de Crist… I una llarga llista de despropòsits de nivells còsmics.

Si per la religió que avui més s’associa més amb el terrorisme és l’Islam, paradoxalment aquests dies s’estan produint autèntiques matances a Birmània contra la minoria musulmana, uns crims perpetrats per sectors socials lligats a la confessió budista, una religió que sovint sol associar-se a la pau i a la compassió. Paradoxalment, el major número de víctimes del terrorisme arreu del món són musulmans que pateixen la ira de criminals que es consideren musulmans (xiïtes contra sunnites). També es persegueix els palestins  (majoritàriament musulmans), i molts cristians esdevenen màrtirs a l’Iraq, Egipte i altres països de la zona.

Un dels mètodes de tortura de la «santa» Inquisició.

Però no podem oblidar que el ferotge dictador Franco va ser «Caudillo de Espanya por la gracia de Dios», que el president Bush resava a Crist cada matí abans d’ordenar els bombardejos sobre la població civil a l’Iraq, o que l’Exèrcit Roig de Mao va destrossar els tibetans en nom de la sacrosanta unitat de la Xina comunista.

Quan parlem de llibres sagrats, acostumem a referir-nos als diferents codis religiosos sovint convertits en arquetips intocables -tòtems i tabús- de les diferents religions instal·lades al planeta, després de segles d’immersió històrica. En les religions monoteistes, o religions abrahàmiques, la Bíblia hebrea és el text sagrat del judaisme, un compendi de llibres que els cristians complementen amb els textos Deuterocanònics i el Nou Testament, i que l’islamisme inclou i adapta a l’Alcorà.

Entre les religions orientals, els llibres sagrats de l’hinduisme són els Vedes i els Upanishad, entre d’altres. També es consideren llibres sagrats els Cànons del budisme, el Llibre dels Morts de l’antic Egipte, el Tao Te King, el Yi King, els textos maia del Popol Vuh i el Chilam Balam, El Llibre tibetà dels Morts, o el Zoar (La Càbala), entre d’altres. La majoria d’aquests llibres, escrits per homes mitjançant la inspiració divina tenen la particularitat d’haver estat revelats i es consideren fonts teològiques per a les diverses religions i credos.

Sense pretendre alterar el concepte «sagrat», em permeto la llicència de fer constar com a Llibres Sagrats (que no vol dir immutables) dos textos fonamentals no religiosos que han deixat una profunda empremta de transcendència en la humanitat i han portat a milions de persones a constituir organitzacions de masses, sectes o partits polítics de gran calat. És el cas d’El Capital, de Marx, o el Llibre Vermell, de Mao.

Tots els llibres sagrats diuen coses que els seus lectors i devots solen interpretar a la seva manera, segons les conveniències i necessitats de cada moment històric i de cada un. Una persona ultracatòlica, per exemple, en comptes de ponderar i aferrar-se a les Benaurances de l’Evangeli, pot fer seu i proclamar el missatge de por a la fúria divina i als terribles càstigs de Yavéh. Tot i això, un cristià progressista lector de l’Evangeli, a més de ponderar el missatge d’amor, caritat i perdó de Jesús, també pot ressaltar la faceta rebel del fill del fuster de Natzareth quan deia «No he vingut a posar pau, si no espasa», o quan foragitava els mercaders del temple de Jerusalem. En realitat, de la Bíblia se’n poden extreure conclusions molt variades, per exemple que fa apologia de la poligàmia, les guerres a favor d’Israel (el poble elegit), l’incest (Lot i les seves filles) o l’embriaguesa (Noé i els seus fills). O que és un llibre que inclou la poesia eròtica més refinada de la història i un compendi dels consells més savis.

El Daesh mata en nom d’Al·là.

Molta gent reprova l’Alcorà a través de l’elecció de determinats paràgrafs o sures per pontificar sobre la crueltat i la maldat del llibre revelat a Mahoma que, suposadament, incita a l’odi, a la guerra, a la violència i a la submissió. Tot i això, és de tots conegut que la paraula més utilitzada pels musulmans és «salam» (pau). En aquest sentit cal assenyalar que l’Alcorà també diu: «Qui mata un innocent que no ha fet mai cap cosa perversa en aquest món, és com si hagués matat tota la humanitat, i qui salva una vida és com si hagués salvat tota la humanitat». Un altre text diu: «Déu va crear el cel i la terra, les diferències de les vostres llengües i la varietat de tots els colors de la vostra pell». A l’Alcorà també es llegeix: «Homes! Heu estat fets pobles i tribus diferents perquè reconegueu les diferències i la igualtat dels uns i dels altres». Finalment, una cita de Mahoma proclama: «No hi ha diferència entre l’àrab i el que no és àrab, entre el blanc i el negre. Només hi ha diferències entre l’home virtuós i el que no ho és».

Una cosa semblant ocorre amb el Bhagavad-Gita, llibre sagrat dels hinduistes. Segons quins fragments es ressaltin, el missatge pot passar de ser un cant diví a la bondat i l’alegria còsmica, a una cruel apologia de la destrucció. Si analitzem parcialment i delimitem interessadament tots els llibres sagrats ens podem trobar amb moltes paradoxes i anacronismes. Com que la salvadora lluita de classes a favor dels proletaris es pot convertir en una ferotge dictadura i una excusa per exterminar pobles senceres, manipular la massa, donar privilegis als líders dels partits comunistes i tenir milions de persones dominades per la por. Per triar i remenar.

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.