[Redacció]
El passat 23 de gener es va presentar, a la llibreria Jaimes de Barcelona, el llibre de poemes i pintures «Sempre que vulguis», del poeta eivissenc Toni Planells i del pintor i artista plàstic barceloní Sergi Marcos. L’autor del pròleg del llibre, Jesús Martínez Clarà, va conduir l’acte, del qual fem l’extracte següent:
“Una selecció
El llibre recull una selecció dels poemes publicats fins ara per en Toni Planells: Missatge de manament, Enllà de tot miratge, A porta tancada, L’altar del sacrifici i Petjada lleu, aquest darrer, en procés d’edició. Com és propi, aquí apareixen mots amb més presència que d’altres i que van definint la sensibilitat del poeta i que estimulen la mirada del pintor. Alguns, relacionats amb la natura i especialment amb l’aire, l’omnipresència del sol, ixent o ponent, els ocells, els arbres i la tempesta; la Mediterrània, els menjars senzills de la terra, amb rituals de cortesia com les taules parades, o l’espera dels convidats, potser tal com Epicur els rebia al seu jardí.
La pintura ressona
Sergi Marcos ha aconseguit una suau i plena concordança amb el poeta. Aquí no hi ha il·lustració, sinó que el pintor ha transmutat la vibració sonora de la paraula, en vibració lumínica, en color. La pintura, per definició, és un art de la mirada i el millor «mèdium» de connexió amb allò que la paraula amaga.
Les formes de Sergi Marcos tenen la força dels primers cercles concèntrics que es veuen un cop llançat el poema a un llac serè. Aquesta imatge de circularitat és present a les seves obres, en les quals trobem l’abstracció de les formes pures: cercles, quadrats, fractals, línies i algun triangle; aquestes, a més de ser formulacions de l’ordre, són una manifestació d’una geometria sagrada, tal com sembla indicar la flor fractàlica que acompanya el poema «Si vinc a tu», i que apareix pràcticament a totes les obres, sigui sencera com és el cas o a còpia de petits fragments.
La pintura d’en Sergi Marcos i l’agomboladora poesia d’en Toni Planells ens proposen principis de bellesa que van en contra de l’imperatiu de la lletjor conceptual i provocadora a què ens ha acostumat l’art contemporani: diria que aquí hi són presents els principis de bondat, veritat i bellesa que caracteritzen l’estètica clàssica d’Occident i també d’Orient. Així, hi veiem simetries i asimetries, colors nets, pulcritud, economia i austeritat de mitjans, la seducció dels petits detalls, la diversitat d’allò que canvia, que no és perdurable. No hi ha brutalitat i sí detall, la impermanència fugissera, els colors hi són, però són lleus com els dits que a penes es toquen. L’espai que fa servir es fonamenta en el buit, en la lleugeresa de formes i procediments pictòrics com la seda, el misteri, l’ocultació, i en el constant diàleg entre superfície i profunditat, capes sobreposades de paper japonès, el mateix que va fer servir Sengai per immortalitzar la seva triàdica cal·ligrafia sobre l’origen de l’univers i que en Sergi homenatja en una de les pàgines del llibre.
Ambdós, poeta i pintor, ens conviden a accedir a un estat de consciència que ens posi en ressonància amb les seves obres i amb l’univers, evocant la profunda connexió emocional i fins i tot física que uneix la part i el tot; però «sempre que vulguem».”
Jesús Martínez Clarà
En el petit present de cada dia
En el petit present de cada dia
vinc a morir als teus peus com les onades
a les platges del món que les acullen;
ets sorra, roca, mar, port d’arribada,
i en tota cosa vius i m’acompanyes.
Què sé de tu? Només el que m’inspira
sentir-te sempre a prop com l’abraçada
que quan era petit la mare em feia,
i aquell joc d’ignorar per on m’esperes,
i riure, un cop vençuda la sorpresa,
com dos infants tranquils, contents i lliures.
Tots els instants de joia compartida
s’escriuen en el temps i en la mirada;
navego en tu com bot en la mar blava.
Toni Planells
