[Redacció]
Amb l’arribada del Corpus, Sant Hilari Sacalm s’omple d’activitats culturals que combinen patrimoni, art i creativitat. Dins el marc de la Primavera Cultural, s’han programat diversos actes que conviden a descobrir noves mirades sobre aquesta festivitat tan arrelada. Una ocasió perfecta per viure el Corpus amb els cinc sentits i descobrir el vessant més cultural de Sant Hilari Sacalm.
[Un article de Nan Orriols.]
Em costa molt tot aquest sistema de premis literaris, Creus de Sant Jordi i milers de guardons més que amb els Premis Princesa d’Astúries acaben estabornint el personal que vol viure lliure i sense manipulacions. Premis de poesia, de prosa, de novel·les… i llibres més llegits per Sant Jordi. Segurament, el millor guardó seria que deixessin d’existir els premis, la Viquipèdia i tot el que es recomana. Seria bo que decidíssim nosaltres, i que en parléssim amb els amics. Sí, aprendre a valorar, a decidir i a viure més lliures.
Actualment, l’única defensa que tenim enfront dels partits polítics, sectes, religions i herències franquistes que encara ens governen és ignorar-los; és entendre que la manipulació per robar-nos el cervell és tan gran que, fins i tot si un dia tots els polítics, tot d’una, canviessin d’un partit a un altre, no hi notaríem cap diferència.
[Fotografies de Gabriel Salvans.]
[Text, veu i imatge Gabriel Salvans.]
a en Xavier Borràs
Atuït per ombres invisibles, em moc
entre els sospirs de la mort i un lloc a la vida.
Quan et dol el dol, l’has de revertir i fer-ne
poesia, música, dansa… no aferrar-t’hi,
ni deixar que el dolor es quedi a dins teu,
que no quedi arrelada al moll de l’os, la pena.
Ser capaç d’estimar i capaç d’estar sol.
Respira profundament, treu enfora l’aire
tòxic, mira com l’univers és ple d’estrelles,
atalaia’t, observa, guaita, pensa, respira,
que la màgia entri al més dedins de tot.
Procura fixar a la ploma la teva història,
abans que algú altre l’escrigui per tu.
Deixa l’instant sense fer fressa ni ferides,
i amb aquella bellesa amb què hi vas arribar
aferra’t a qualsevol record que hagis estimat.
Contempla la pau i la serenor del paisatge
al fons dels ulls de marededéus romàniques,
a les paraules d’aquell mestre de sequer
amb qui anaves a costura a aprendre de lletra,
i que la claror et penetri a les entranyes
ara que és primavera, vola a cor què vols.
Gabriel Salvans
Poemes en tres temps, 2025
Josep Plaza (Bagà, el Berguedà, 1956)
Qui soc? No soc biòleg ni naturalista professional, però m’apassiona la natura i la fotografia. Soc una persona curiosa, amb ganes constants d’aprendre. Tinc coneixements de tecnologia i cartografia.
He arribat fins aquí per pura casualitat. Remenant més de 20 anys de fotos digitals, buscant ocells, papallones, flors… Identificant què apareix a cada imatge per poder posar-li nom, triant la millor foto de cada espècie per compartir-la amb els amics, Registrant algunes dades en un full de càlcul, situant les dades i les fotos en mapes, i finalment, publicant-ho a Internet.
[Veu d’Albert Freixer.]
Albert Freixer continua recitant fragments del llibre Som mentida de Nan Orriols.
[Text de Eduard Garrell]
Com cada any, uns quants dies abans de Sant Jordi furgo per la llibreria. Tinc temps de triar i remenar i sorprendre’m amb la quantitat de novetats que provisionalment cobriran les taules. Aquest cop, a la Nollegiu de Palafrugell, hi vaig amb una jove italiana de la família. Ella ha après el català pel seu compte, el parla amb una correcció sorprenent i el llegeix. Li comento que un dels llibres més importants que s’ha editat aquest any és la biografia de Josep Pla Un cor furtiu, de Xavier Pla. Ella no coneix Pla, encara no n’ha llegit res.
Li parlo de la seva obra, de la seva vida i de com que som a Palafrugell, i puc fer referència dels llocs comuns que ella coneix: Llofriu, Tamariu, Calella, Aigua Xellida, el cap de Creus, Cadaqués…
Cerco en la memòria quin llibre li puc oferir que sigui un primer tast del grafòman empordanès i se m’acut que Contraban, del qual se’n van fer més d’una dotzena d’edicions, pot ser una bona tria, però a la llibreria no hi és i no hi serà; tampoc tenen Cinc històries del mar (només en castellà); estan exhaurits de fa anys, com gran part de l’obra de Pla. A la lleixa d’autors locals hi ha El quadern gris, alguns llibres de viatges i d’altres que les novetats que inunden la sala emmascaren provisionalment. L’«Obra completa», de 46 volums, en té 28 d’exhaurits; Edicions 62 ofereix impressió sota demanda d’aquests volums, que és una magnífica solució per a mantenir títols vius, però molta gent ho desconeix o desconfia d’aquesta opció. Tímidament es van reeditant alguns títols en format butxaca.
La patum literària del país no té prou demanda, no obstant és el més conegut i profusament citat. A Palafrugell gairebé tothom que no sigui foraster o massa jove et dirà que n’era amic o conegut i que l’havia tractat, i entre els escriptors contemporanis desperta tant l’enveja com l’admiració, fins al punt que a les lleixes dels escriptors locals hi ha més llibres que parlen de Pla que dels seus propis, tots d’escriptors que l’han conegut o en saben molt o s’ho inventen, però que tots se n’aprofiten. És una mena de canibalisme literari.
D’edicions crítiques, l’edició d’alta complexitat que requereix un treball professional molt especialitzat, només en conec una, la de l’erudit Narcís Garolera, que recupera l’original eliminant les ultracorreccions imposades pel català normatiu de la ploma de l’admirat Bartomeu Bardagí, el seu corrector i traductor més tenaç, i també les de Jordi Pla i les personals i morals del seu editor Cruzet.
Garolera assumeix la feina ingent de posar ordre a totes les passades de mans pel damunt d’El quadern gris i l’omple de notes a peu de pàgina, que és el que dona a l’obra la categoria de crítica. Unes notes i un apèndix proposats per Garolera que l’editor (Grup 62) elimina. Així doncs, excepte aquesta revisió d’aquesta obra, el Pla que llegim, ultracorregit, manipulat i mitificat per dotzenes de mans, és un consumible editorial, com un precuinat preparat per al gust majoritari i digerible.
Llegiu Josep Pla, demaneu-ne els llibres exhaurits per espavilar els de la 62, llegiu Un cor furtiu de Xavier Pla per conèixer-lo i desmitificar-lo i llegiu El quadern gris revisat per Narcís Garolera per saber com escrivia de veritat.
[Text d’Helena Bonals.]
Recordo de quan estudiava disseny gràfic, i que per pagar els estudis havia de treballar a les tardes a la fotocopiadora de l’escola, que va passar un professor i em va dir: “Així venen les idees”. Això és veritat i no és veritat, com tot. Estar ocupada, anar a contracorrent ajuda, però fins a un límit, no es pot matar tot el que és gras. I has de tenir molta personalitat, per no enfonsar-te sense remei. Després de molts anys de crisi creativa, crec que ja no ho faré, per poc que pugui.
Actualment a mi no em costa gaire d’inspirar-me. Normalment no em poso davant del full en blanc, sinó que les idees em venen soles, de llegir, de viure. Quan descanso un moment de feines mecàniques, en caminar, en nedar. Quan vull dormir o m’acabo de despertar. Amb la somnolència, que no és més que una imatge per parlar del ser “mig del sol, mig de la lluna”, que deia Ferrater, mig fent servir la raó, mig deixant-te dur per la intuïció, ambdues necessàries per crear. Continuant amb el tema de la son, per dormir, per trobar la jeia cal creure que pots dormir; per inspirar-te, també.
Les idees no venen del no-res, però això no vol pas dir que tot està inventat. Cal apuntar tot el que et ve al cap a la Moleskine que pot acompanyar-te, o bé a les notes del mòbil. És bo de fer brainstorming, i després quedar-te amb l’essencial. És veritat que mai podràs arrencar-te del tot aquell dolor de crear, tan atàvic. Que ser creativa és com trobar allò que cerques, i que sol ser més a prop teu del que hauries pensat.
L’important és dir alguna cosa nova, dissenyar alguna cosa que no sigui “made in Taiwan”. I deixar-te anar contingudament, si és que pots aconseguir-ho. Fer-ho únicament per a la teva satisfacció personal, o com a molt la dels teus amics. La felicitat de ser artista és la que mai ningú no et prendrà.