[Text i il·lustracions de Nan Orriols.]
Pots llegir el Tronc balit tot lliscant per les seves pàgines amb les fletxes de desplaçament.
[VIDEOALBUM] «Gurb – Santuari de Puig-agut» de Ramon Comella
[Video i text de Ramon Comella.]
Es tracta d’una volta per la Plana que corre entre Vic i Torelló que vam fer el 10 d’octubre del 2025 en Nan, en Toni i jo. Vam sortir de Gurb fins al santuari de Puig-agut, on vam dinar, passant per Manlleu i Sant Esteve de Vila-setrú, i vam tornar a Gurb per Torrents i Coromines.
[LES NOSTRES ERMITES] «Sant Serni de Coborriu (la Cerdanya)», de Ramon Orriols
[Text i il·lustració de Ramon Orriols.]
Es tracta d’una ermita romànica del s. XII situada a l’entitat de població de Coborriu, municipi de Bellver de Cerdanya. La trobem documentada al s. X i va ser consagrada pel bisbe de la Seu d’Urgell, Pere Berenguer, l’any 1137.
L’edifici, de petites dimensions i línies senzilles, consta d’una nau allargada coberta amb volta de pedra apuntada i d’un absis semicircular sense ornaments i amb dues finestres de doble esqueixada. El campanar d’espadanya, amb dos ulls i lleugerament descentrat, reposa la seva esvelta silueta sobre la façana sud. Hi ha una capella lateral adossada a la façana de migdia, construïda el 1686. En el muntant dret de la porta d’entrada hi ha un gravat de factura primitiva, representant el bust d’un home amb les mans alçades en actitud d’oració.
Abandonada durant la guerra del 1936, va ser curosament restaurada l’any 1967.
És fàcilment accessible amb automòbil sortint de Bellver en direcció a Talló i continuant pel camí de l’Ingla fins a la cruïlla del camí de Coborriu amb el de Santa Magdalena, on hi ha situada l’ermita. Des de Bellver són 2,7 km.
[MÚSICA] «El programa de Catalunya Música «Tots els matins del món», conversa amb Toni Casassas sobre el projecte Arrelances»
[Redacció]
El programa de Catalunya Música «Tots els matins de món» manté una conversa amb el cantador i artista Toni Casassas, autor del projecte «Arrelances», que investiga la relació entre la llengua d’una comunitat i l’expressió musical.
[DEL CALAIX] «Reportatge de Xavier Borràs sobre Ramon Casanova i Danés, el boig de l’Hispano»
[Redacció]
La nova secció “Del calaix” que estrenem en aquest número, és un espai on recuperem pel seu interès una selecció d’articles i reportatges publicats per La Resistència al llarg d’aquests anys de trajectòria del blog.
Inaugurem aquesta secció amb un magnífic reportatge del recordat Xavier Borràs, publicat en el primer número de La Resistència el 8 de febrer de 2017, dedicat a la figura de Ramon Casanova i Danés, inventor d’un enginy conegut com a pulsoreactor, que va patentar amb el nom de «motor d’explosió per a tota classe de vehicles», considerat la contribució més important feta per un català a la tecnologia aeronàutica al llarg de la història.
Fa cent anys Ramon Casanova inventà el pulsoreactor, precursor del motor a reacció
[VERSOS] «L’Olimp», de Gabriel Salvans
[Text i veu Gabriel Salvans. Imatge Josep M. Renom]
Avui amb la claror de la lluna,
passades les dotze de mitjanit,
amb el full de Sant Asencio al calendari
gregorià de dos mil vint-i-sis,
la deessa Artemisa,
la dels llocs salvatges, jove, alta, vigorosa,
una dels dotze de l’Olimp,
germana bessona d’Apol·lo,
ha tingut un somni, semblant al d’Ell,
i amb quatre nimfes ha marxat
encuriosida cap a la cara fosca de la lluna,
la que ningú veu, ni aparenta, ni endevina,
a saber què hi maquinen els déus,
amagats, invisibles als humans,
que se’ns fa un abisme immens l’univers.
Mentrestant, passegem sants, dansem amb la mort,
encetem guerres i cremen benzina
al gegant Orion que l’empeny. Quan torni
d’aquí a deu dies, desvelarà el misteri,
sabrem del que sap i ha vist i ha descobert en la fosca
que la Terra manté des de fa segles el mateix perfil.
Sospiren quan miro la lluna, l’esperit,
i velles històries d’amor,
de qui compto amb la benvolença dels déus.
Gabriel Salvans
Pas estret, 2026
[ART] L’art de Lluís Badosa. Març de 2026
[ARTICLE] «Sobre la lleugeresa i la feixuguesa» de Helena Bonals
[Text d’Helena Bonals]
Blai Bonet, del qual aquest any 2026 se celebra el centenari del naixement, deia, crec recordar que a la coberta de Míster evasió, que “no faig res del que em ve de gust, perquè només vull estar content de mi mateix” (no sé si en són les paraules exactes, però crec que sí, tinc molta memòria per a les cites). Completament al contrari de la majoria de les persones, les que només van a passar-ho bé, les que procrastinen i només cerquen el benestar immediat.
Com els que, a El senyor de les mosques, en una illa deserta on uns nens sobreviuen després d’un naufragi, només es preocupen de trobar menjar per sobreviure, mentre d’altres fan una foguera dalt d’un turó per si els veuen des d’algun vaixell. El que seria la salvació autèntica.
El que t’agrada de fer, el que fas per plaer però després et pot fer sentir culpable, es contraposa amb el que et costa però després et genera goig. El que em deia la meva àvia de petita, i jo no acabava d’entendre-ho, que “feina feta no té destorb”. Ja diuen que sempre és millor voler el que es fa que no pas fer el que es vol. Rentar plats, quan has patit de debò a la vida, és l’activitat més gratificant que pots arribar a fer.
Però, d’altra banda, si no sents plaer quan escrius, difícilment el teu lector en tindrà, de plaer. Anar a contracorrent ajuda, a més, quan es tracta de ser artista. Te’n vas al cel quan has estat a l’infern, diuen. Com un arbre enmig de la gespa, ho són tots els instants de felicitat. Les obligacions deixen pas a la creativitat per contrast. La meva mare diu que, de petita, si li donaven una galeta la guardava per a més endavant.
També diu Sebastià Serrano que les persones creatives són les que solen confondre el treball amb l’oci i l’oci amb el treball. Les que fan alguna cosa més que no guanyar-se el pa amb la suor del front, que són lliures perquè ho fan perquè volen i ja està.