[Un article de Nan Orriols.]
Tot i que m’agradaria no pensar, fer-ho em recorda algú que soc, com tots els sàpiens. Aquest és el desastre. Si fóssim cuques de llum, de nit tot seria bonic. Sí, com un petit univers.
Penso que, si tots els jutges negres i inquisidors i gens democràtics no es posen d’acord per renovar els òrgans de govern, és perquè el que volen és manipular les sentències.
Penso que, si totes les multes de trànsit i d’aparcament a Catalunya les hem d’anar a pagar a «la Caixa» és perquè «la Caixa» és corrupta i els que ho permeten, també.
Penso que, si la vicepresidenta de Podemos a Madrid predica ara que els supermercats han de tenir una «cesta de la compra» bàsica de 30 euros, ens enganya a tots. És vicepresidenta d’un govern monàrquic amb milers de càrrecs inútils, assessors, amics i coneguts i amb portes giratòries on els senyors Montilla, Aznar, Felipe González, Duran i Lleida, Hereu…, cobren fortunes perquè bancs, elèctriques, empreses del gas o aeroports surtin sempre beneficiats i siguin rescatats amb els diners de tots. Per tant, és millor que la vicepresidenta tercera deixi de fer posturetes de «Calcuta».
Penso que això no té remei, perquè ja fa dies que a ningú no li preocupa que el titllin de lladre. Si tens els jutges, la policia, la Guàrdia Civil, les presons i els piolins a favor teu, la bacanal és gratis i, sempre, amb premi inclòs.