Pintallavis (Viena Edicions, 152 pp.) és el quart llibre d’una incursió literària que Nan Orriols va iniciar l’any 2011 amb Certeses i somnis (prosa poètica) i que va continuar amb Ànimes (assaig d’homenatge a les Guilleries) i Ocells petits (poesia).

«Pintallavis» és el nom d’un gat que li van regalar a la seva néta, que li va posar aquest nom. «Els sapiens creiem que podem posar nom a totes les coses. Els homes ho volem saber tot: qui va encendre la lluna, qui va posar el sol…, sempre amb la inquietud de voler descobrir-ho absolutament tot, una de les raons per les quals no podem viure en pau. Potser si sabéssim menys coses viuríem més feliços» —diu en Nan en una entrevista a Osona.com.

En aquest llibre hi traspua el fil conductor de qui observa atentament com som, què fem i què ens passa, on l’autor afirma no tenir cap confiança en l’espècie humana: «El fet que s’aboqui a l’extinció per a mi és motiu d’esperança, especialment per a totes les altres espècies».

A Pintallavis hi hi ha alguns capítols dedicats a alguns autors, com Amado, Pessoa, Einstein, Mahfuz, Verdaguer, junt amb notes esparses i textos més pròxims al dietari, amb una presència molt forta del desert —«Quan ens morirem anirem a un desert, infinit, ple d’estels, magnífic», afirma sorneguer Orriols.

Mentre no arriba l’esperada edició de bibliòfil i exposició dels seus dibuixos i pintures, que està editant Joan Homs, de la galeria El Carme (Vic), paga prou la pena de delectar-nos amb aquest Pintallavis.

 

 

Deixeu-hi un comentari