[Un report d’Eduard Garrell.]
Vianant, siguis qui siguis,
vinguis d’on vinguis,
pensis com pensis,
seu i reposa, la Vila de Calonge
t’ofereix aquest seient.
[Inscripció del pedró de l’entrada sud de Calonge.]
El dia 10 d’aquest mes de desembre es va presentar al santuari del Miracle el darrer llibre de l’amic Salvador Giralt El camí del monjo, una imperdible conversa amb el monjo de Montserrat Ramon Ribera Mariné, un llibre que insinua camins cap el coneixement. També, s’inaugurava, a Calonge, el projecte Calonge poble de llibres, amb la presentació de les set llibreries (que havien de ser vuit), que ja són obertes al públic en aquesta petita i singular població del Baix Empordà.
D’ambdós miracles vaig triar el de Calonge perquè, a més de ser la meva «Heimat», hi estic personalment compromès.
Calonge poble de llibres neix gràcies a la tenacitat del regidor de Cultura i la complicitat del Consistori i, també, a causa de la imperiosa necessitat de revitalitzar un poble amb caràcter, que decandeix marginat pel turisme de sol i platja, amb la intenció d’atraure un turisme cultural que, malgrat tot, pensem que deu existir.
Les set llibreries són com una gran «casa dels llibres» amb les seves seccions especialitzades repartides per diferents locals comercials que havien quedat buits i que propietaris i Ajuntament han posat a l’abast dels llibreters amb lloguers raonables i suport econòmic. La vuitena llibreria, la que que manca, havia d’ocupar el local de la biblioteca parroquial que contenia els arxius eclesiàstics que ja foren traslladats a Girona per romandre custodiats a l’arxiu episcopal. Hi quedava un fons de llibres bàsicament religiosos els quals presumeixo que només rebien alguna visita per treure’ls la pols. El local, el més d’ampli i llaminer pels candidats, que ja havia estat cedit en lloguer pel bisbat, ha estat vetat pel mossèn del poble i un grup de feligresos, possiblement ofesos per la usurpació de funcions, atès que els miracles son exclusiva de l’església. De fet, Calonge té la fama merescuda de ser, si més no, un dels pobles més anticlericals de Catalunya. Caldria doncs, no descartar la venjança.
Aquesta «casa dels llibres» dispersa té la virtut de poder establir sinergies entre tots els actors i funcionar com un sol cos.
Caldrà molta complicitat, molta generositat i un canvi profund de mentalitat per deslliurar-se de l’endèmica por de la competència que domina el món del llibre.
«Alea jacta est», les llibreries ja són obertes, però el medi és hostil: l’índex de préstec per habitant any de les biblioteques de l’entorn queda força per sota de la mitjana de Catalunya, excepte els mesos de juliol i agost a la biblioteca de Sant Antoni, el barri mariner i més turístic de Calonge. L’abandonament escolar també és preocupant.
En contra de les aparences les comarques litorals són les que tenen la renda familiar més baixa, especialment l’Alt i el Baix Empordà. El juliol del 2019, després de 42 anys d’història, la llibreria La Gavina de Palamós abaixava la persiana per les dificultats a continuar mantenint el negoci.
Ja ho veieu, el turisme és un miratge i pel que sembla un generador de misèria, destrucció paisatgística i incultura.
Aquesta gran llibreria, aquest poble llibreria, es pot entendre com una capitalitat cultural, com un monument al llibre, o senzillament com un mercat. La vitalitat d’una capital, monument o mercat —tant se val—, no rau només en la seva pròpia existència sinó en l’entorn que genera i que, també, forma part de la seva pròpia essència i li dóna sentit i personalitat.
Així doncs, Calonge ha de generar, i pot fer-ho, no només restaurants que posin en valor els vins, l’oli i els excel·lents productes de proximitat, botigues diverses, terrasses de bars, accessibilitat al poble, coneixement i promoció de l’entorn i de la seva pròpia història…, també, ho ha de fer amb les activitats pròpies del món del llibre que vagin, si us plau, més enllà de les suades presentacions, que provoquin la participació i l’interès dels lectors i dels visitants.
També, cal tenir present que el llibre no només és un suport de continguts intel·lectuals. El llibre és possiblement l’invent més genial de la humanitat, per la seva simplicitat mecànica i material (cel·lulosa, tinta i cordill, i pell si cal). Conté el pensament humà, la saviesa secular de la fabricació del paper i de la tinta, segles d’investigació en l’estampació, la il·lustració calcogràfica, litogràfica, xilogràfica en totes les modalitats d’aquestes tècniques, les diferents enquadernacions, la restauració i conservació… L’objecte més senzill i funcional pot ser meravella artesanal i obra d’art. En el llibre, de l’autor al lector, hi conflueix un món de coneixement i d’oficis artístics, tècnics i comercials.
Calonge té les condicions i l’ambició de completar aquest monument al llibre que acaba d’iniciar obrint les seves portes als artesans i artistes que practiquen i difonen els oficis del llibre. Calonge pot donar sopluig a un viver d’arts i oficis del llibre, que generi un intercanvi de coneixements entre els artistes i artesans de tot el món que s’hi vulguin trobar: seminaris, estades, cursos, conferències, art, llibreries, llibreters, visitants, entesos, curiosos, iniciats, col·leccionistes d’art seriat, estudiants. Cal, això sí, un taller dotat amb els elements i eines pròpies dels oficis i les arts del llibre en l’espai lluminós i tranquil de Calonge, i la mateixa tenacitat per fer-ho possible i l’empenta per a dinamitzar-ho.
Potser el mossèn de Calonge voldrà compartir el miracle, o vés a saber si li’n faran un llibre i serà tan famós com Don Camilo, de Giovanni Guareschi, o Ponosse, el capellà de Clochemerle, de Gabriel Chevalier.