[Un report de Gabriel Borràs.]

La Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) celebrà el 39è consell plenari el 13 de desembre de 2021, dia de Santa Llúcia, a Puigcerdà, la capital d’una comarca que és meitat de l’Espanya borbònica i meitat de la França republicana com a conseqüència de l’esquarterament de la Nació catalana. Per a estalviar-vos fer la cerca a internet, dir-vos que la Comunautat de Trabalh dels Pirinèus és un organisme públic i interregional de cooperació transfronterera integrat per Occitània, Nova Aquitània, el Principat d’Andorra, Catalunya, Aragó, Navarra i Euskadi. La missió de la CTP és contribuir al desenvolupament dels Pirineus, tenint en compte els reptes presents i futurs i les seves fortaleses. Fa més de tres dècades que la CTP busca afavorir els intercanvis entre els territoris i els actors del massís pirinenc, trobar solucions conjuntes als problemes comuns i posar en marxa accions transfrontereres. Una de les accions més visibles de la CTP a Catalunya ha estat la construcció de l’hospital “transfronterer” de la Cerdanya.

La presidència de la CTP és per a dos anys i l’exerceix successivament el president d’un dels set territoris que la constitueixen. Precisament, qui exercia la presidència en el plenari de Puigcerdà era el President de la Generalitat de Catalunya. Com és d’habitud en aquests plenaris, es publicà una declaració conjunta dels set presidents on, entre d’altres, es “congratulen” de l’aprovació de l’Estratègia Pirinenca del Canvi Climàtic (EPiCC), la primera estratègia d’aquest tipus amb una visió transfronterera en una zona de muntanya particularment fràgil al canvi climàtic –i, per extensió, al canvi global- com és el massís del Pirineu.

La revolta contra la candidatura als jocs olímpics d’hivern espanyols cada dia crex més. [Foto: StopJJOO.]

La redacció i aprovació d’aquest instrument estratègic en les polítiques climàtiques al Pirineu no hagués estat possible sense l’existència prèvia, des de l’any 2010, de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), que ha anat creant, acumulant i transferint coneixement sobre els impactes del canvi climàtic en els ecosistemes i els sectors socioeconòmics del massís i, alhora, ha fet propostes de mesures d’adaptació a aquests impactes. Així, l’EPiCC (Estratègia Pirinenca de Canvi Climàtic) aporta una visió compartida a 2050 i fixa les línies d’actuació a seguir amb un pla operatiu fins al 2030, amb el desenvolupament de mesures i accions de mitigació (reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle) i d’adaptació al canvi climàtic (reducció de la vulnerabilitat als impactes observats i projectats com a conseqüència de l’escalfament global). Aquí teniu les bases de l’EPiCC:

Com encaixa, en aquest context, el pacte polític del Govern de la Generalitat amb el Comitè Olímpic Espanyol per la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030? No valoraré quin sentit té pactar res amb algú que és el teu enemic i vol anihilar-te; el que tot seguit pretenc fer és una valoració de la idoneïtat (o no) de la candidatura des d’un punt de vista de coherència de les polítiques públiques de canvi climàtic.

El divendres, 1r d’abril, el Govern de la Generalitat i el Comitè Olímpic Espanyol (COE) van rubricar el pacte polític per a la candidatura dels Jocs d’Hivern de 2030, malgrat l’absència de l’executiu de l’Aragó. [Foto: COE.]

Aquesta valoració ha de prendre, necessàriament, l’Estratègia Pirinenca del Canvi Climàtic com a referència. És per això que, tot seguit, reprodueixo paràgrafs literals de l’EPiCC:

  • Al capítol de “Caracterització del territori pirinenc” i, en concret, al clima, destacar el següent:

Temperatura: «Entre 1949 i 2015, la temperatura mitjana als Pirineus ha augmentat clarament, amb un increment de 0,2 °C per dècada. Segons les projeccions fetes en el projecte CLIMPY, s’espera un augment significatiu de les temperatures màximes i mínimes diàries durant el segle XXI, en totes les estacions de l’any i a tota la zona pirinenca. D’aquí a 2030, la variació del valor mitjà de les temperatures màximes en relació amb el període de referència (1961-1990) es podria situar, de mitjana per a tota la zona pirinenca, entre 1 °C i 2,7 °C (…)

Precipitació: «Pel que fa a les precipitacions, s’ha confirmat una tendència a la baixa en els volums anuals, principalment a causa de la disminució de les precipitacions a l’hivern i a l’estiu. L’indicador climàtic de les precipitacions mostra una tendència a la baixa d’aquestes d’aproximadament un 2,5% per dècada en els darrers 60 anys (segons les dades observades durant el període 1949-2015).El valor d’aquesta tendència mostra una gran variabilitat d’un any a un altre: predominen els anys secs en les darreres dècades i alguns anys molt plujosos, amb precipitacions superiors a la mitjana del període.» (…)

Neu: En particular, els resultats del projecte CLIMPY preveuen una disminució significativa del gruix mitjà de la neu als Pirineus, malgrat la forta variabilitat interanual. L’anàlisi de l’evolució del mantell de neu en el darrer mig segle és complexa, ja que no hi ha una sèrie temporal de dades històriques prou contínua i robusta. Això es deu al fet que la instal·lació i el manteniment de l’instrumental de mesurament es torna més complex a més altura. No obstant això, i basant-se en les sèries de dades de la xarxa de balises del costat sud, s’ha identificat un descens estadísticament significatiu de la cobertura de neu en aquesta zona des de 1950 fins a l’actualitat. Es preveu que aquesta tendència continuï als Pirineus centrals on, a una altitud de 1.800 m, la profunditat mitjana de la neu es podria reduir a la meitat el 2050 segons la referència actual, mentre que el període de permanència de la neu en el sòl es reduiria en més d’un mes

[Nota per al lector: l’objectiu bàsic del projecte CLIMPY és conèixer l’evolució i les tendències del clima als Pirineus en un context de canvi global mitjançant la unificació i l’homogeneïtzació de la informació existent, el desenvolupament d’indicadors climàtics i la realització de projeccions futures amb l’objectiu de reduir la vulnerabilitat dels impactes del canvi climàtic i adaptar-se als seus efectes mitjançant la transferència del coneixement. Impulsat per la CTP-OPCC en són socis la Universitat de Saragossa, AEMET, Méteo-France, el CSIC, el Centre d´Etudes Spatiales de la Biosphère (CESBIO), l’Institut dEstudis Andorrans (Centre d´Estudis de la Neu i de la Muntanya d´Andorra) i el Servei Meteorològic de Catalunya.]

  • Al capítol de “Caracterització del territori pirinenc” i, en concret, a recursos hídrics, destacar el següent:

«El canvi climàtic ha provocat canvis en el cabal mitjà anual de molts rius dels Pirineus en les darreres dècades. No obstant això, aquests canvis s’atribueixen tant a causes climàtiques com a l’evolució de la coberta vegetal i als canvis en els usos del sòl, i no sempre és fàcil quantificar la influència de cada factor per separat. A la conca de l’Ebre s’han detectat descensos significatius dels cabals mitjans anuals en més del 50% de les estacions d’aforament estudiades durant el període 1950-2010. La disminució de l’acumulació de neu a l’hivern a causa de l’augment de les temperatures i la disminució de les nevades està provocant, actualment, un augment dels cabals hivernals. L’augment de la freqüència i intensitat de les sequeres està provocant un descens del cabal dels rius a l’estiu i a la tardor. És d’esperar que aquests canvis afectin la recàrrega i descàrrega de les aigües subterrànies, tant superficials com someres, que són especialment sensibles als canvis en les condicions climàtiques. Els principals estudis indiquen que la recàrrega de les aigües subterrànies podria disminuir fins a un 20% en algunes zones del massís a mitjan segle. Això podria provocar una reducció del cabal de molts brolladors

  • Al capítol d’adaptació de l’Economia de Muntanya i, en concret, del turisme, l’EPiCC afirma:

«El sector turístic al massís pirinenc és un dels motors econòmics dels seus territoris. El turisme d’hivern, per exemple, és la principal font d’ingressos i el motor de desenvolupament local en diverses regions dels Pirineus, com a l’Aragó o Andorra, on representa el 7% i el 15% del PIB, respectivament. No obstant això, en els darrers anys, aquest sector de la indústria turística s’ha identificat com un sector altament vulnerable als efectes del canvi climàtic. Els efectes del canvi climàtic sobre la durada de la capa de neu podrien afectar els 2.163 km de pistes d’esquí dels Pirineus, la qual cosa provocaria una reducció de l’atractiu turístic hivernal d’algunes de les 38 estacions d’esquí alpí que hi ha actualment a la serralada. Ja s’han observat retards en l’obertura de les estacions d’esquí, que van de 5 a 55 dies per a les estacions d’altitud baixa i mitjana

  • Al capítol de reptes i línies d’actuació per al canvi climàtic als Pirineus i, en concret, el repte que l’EPiCC anomena «Mantenir l’atractiu turístic tenint en compte, entre d’altres, els canvis irreversibles en el paisatge», s’hi afirma categòricament el següent:

«L’augment de la variabilitat dels gruixos i la durada de la capa de neu ja està suposant un repte per algunes estacions d’esquí i podria suposar, en el futur, un repte per a d’altres, que s’hauran d’adaptar per garantir la sostenibilitat de la seva activitat (…). En aquestes condicions, per mantenir l’atractiu turístic de la serralada, sembla necessari desestacionalitzar l’oferta actual i readaptar els models de desenvolupament turístic cap a una reducció de les activitats relacionades amb la neu i el desenvolupament de les oportunitats emergents del turisme de natura i muntanya. També és important promoure una oferta turística sostenible que redueixi la pressió ambiental de les activitats turístiques, que tingui en compte l’exposició de les infraestructures turístiques als diferents fenòmens naturals i garanteixi la integritat de les persones davant els riscos que es podrien veure agreujats pel canvi climàtic (inundacions, onades de calor, deteriorament de la qualitat de l’aire i de l’aigua i degradació del permafrost).»

He destacat paràgrafs assenyalats en negreta per a facilitar una lectura més directa d’allò que és més essencial i, especialment, la frase destacada en vermell perquè és aquí on hi ha la mare dels ous: el diagnòstic del canvi climàtic al Pirineu, tant del que ha passat en els darrers decennis com del que pot passar en base a les projeccions climàtiques en les pròximes dècades, aboca a readaptar l’actual model de desenvolupament turístic, una readaptació que passa per una reducció de les activitats relacionades amb la neu. Més clar, l’aigua …

L’EPiCC, conscient de la importància del turisme de neu en l’actual model econòmic del Pirineu, contempla una acció en el seu Pla Operatiu de desplegament, la número 28 i anomenada “Acompanyament a les estacions d’esquí i a les comunitats locals que les hostatgen amb l’objectiu d’establir trajectòries individuals d’adaptació al canvi climàtic”, que aposta per la creació d’una taula sectorial sobre el canvi climàtic i les estacions d’esquí que inclogui tots els actors clau i, en particular, els propietaris i gestors de les estacions d’esquí per a debatre les alternatives de futur, les mesures d’adaptació i definir un full de ruta per a un canvi de model econòmic basat en les necessitats actuals i futures de la població pirinenca.

En base a tot l’exposat, la meva valoració sobre la idoneïtat de la candidatura des d’un punt de vista de canvi climàtic no pot ser una altra que un NO rotund com el de l’encapçalament d’aquest article, a no ser que el famós projecte de candidatura serveixi, precisament, per a un canvi de model econòmic. Digueu-me perspicaç, però diria que fer uns Jocs Olímpics d’Hivern el 2030 al Pirineu català va en la direcció radicalment contrària: perpetuar el turisme d’hivern com a pilar fonamental del model econòmic.

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.