[Versos i fotografia de Gabriel Salvans.]
Tinc el gat encuriosit per saber
què faig i què escric en aquest full.
Ni ho sé jo, i vol saber, i pregunta,
que no té resposta ni al pensament.
Què en sortirà? Ja es veurà quan acabi,
de moment sé que ho faig per tu, nooo…
per tu no, li dic al gat, és per ella,
la que viu a la vora del riu dels meus íntims
racons de l’ànima, allà on vibra
la pell, emocions i desassossecs.
Ara veig que amb el gat estirat, i
la llum de la tauleta de nit, i
sobre un llibre de l’Eliot, el poema
tindrà mots, sons, ulls i pell de paper.
Al cap i a la fi, petges de camí,
dies de pluja i calma serena.
De papers n’és ple als bassals de lluna.
La Cambre, 2023