[Text i veu de Gabriel Salvans.]
a la Mireia, assolit el dia dels cinquanta anys.
Un dia arribes al cim dels anys
havent travessat fondals, torrenteres,
prats, comes, colls, carenes i creus de camí,
boscos, llacs, cingles i glaceres…
Tot plegat, per adonar-te que no saps com,
ets on ets, s’han esbarriat les fites
al corriol de tornada i cal abraonar-se
a les pedres de tartera.
El camí
comença sempre on fas la primera passa,
el paisatge que miris t’espera a la cantonada,
que mai s’atura el rellotge encara que aturis el pas.
Desitjar el cim és alenar la vida.
[La Cambra, 2022.]