[Text, fotografia i veu de Gabriel Salvans.]

 

A l’Aina Roca

 

Suara em mirava com queia la llum
entre el Pedraforca i jo. Imatge
que no es cansa de tornar i tornar
i captar en un clic efímer el temps just
a la fotografia.

L’efímer temps en què puc i no puc
tornar a veure en la llum, noves llums
que tornen la imatge quan la foscor
ho envaeix tot, i en tot és tot i res.

Tornaré a cantar i mirar el Pedraforca
i la imatge serà el tot i cançó…
Toda una vida…, la vida llisca
dins el vent efímer que tot s’ho emporta.

Trobaré rastres en camins, al Parnàs,
en esquinços en un full de paper.

25 d’agost de 2020.

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.