[Text i veu de Gabriel Salvans.]
Branca d’olivera
al pessebre de Sant Martí Xic, del 2020
Quan les estrelles de nit venen a somriure
voldríem, oi tant com voldríem
agombolar el Nadal amb cançons,
com d’altres.
Quan no és res com voldríem
hem d’alçar el to de veu
molt més enlaire.
Per això cantarem, com mai, més alt i fort
dalt la carena de Sant Martí Xic.
Que s’escolti clara dins l’ànima.
Que persistirem en l’afany.
Que trescarem:
per tornar a veure’ns la cara,
per donar-nos les mans,
per abraçar-nos,
pels petons trobats a faltar,
per foragitar la cobdícia,
la vanitat.
Que en el fons del fons només ens cal escoltar
algú que ens cridi pel nom, i amor.
L’amor,
que intuïm al pessebre.
En la pau,
de la branca d’olivera.
En la fraternitat.
Que pensem molt i sentim poc
darrere la porta barrada.