[VÍDEO] Salut mental

[Text i veu de Nan Orriols.]

Veig que ara parlen molt de salut mental. Diuen que el virus ha deixat moltes persones amb problemes greus. Diuen que els metges de capçalera recepten tot tipus de pastilletes per alleugerir el problema. Expliquen que els suïcidis han augmentat, també de la gent jove.

Segurament estem tots pirats. Com a espècie i col·lectivament, és evident. Ens autodrestruïm amb una espiral de consumisme que no volem aturar. Insecticides, herbicides, pesticides, purins… Mengem verdadera porqueria i som víctimes de les fantasies creades per a esclavitzar-nos. El problema és arreu. Sí, segur, estem malament del cap i també del cor.

El senyor Junqueras demana perdó als que van apallissar els catalans que volien votar en un referèndum el 1r d’octubre de 2017. Gelós, exhibeix enveja, una vanitat que el converteix en un monstre i un desequilibri emocional realment preocupant. Però, com estan de salut mental els senyors Aznar, Zaragoza, Marchena, González, el rei Felip VI i el seu pare, refugiat amb els seus amics dels Emirats Àrabs? I el president Aragonès, que saluda Pedro Sánchez en un acte de Foment del Treball per lloar el comte de Godó?

Sí, tots pirats. Ah, me’n descuidava! I també la senyora Colau i la senyora Ayuso! De fet, no sé qui és qui. Si podeu, aneu al bosc i escolteu els ocells. Mireu les muntanyes i els arbres i abraceu les criatures. Lluitar contra la bogeria és impossible. Sempre guanya.

El Cant del Poble

[Text de Xavier Borràs.]

Quan era menut, durant els primers viatges amb el 600 cap a Gandesa (Terra Alta) a l’estiu per anar-hi a passar unes dies de vacances, el trajecte es feia llarg i pesat —costes de l’Ordal, costes de Falset…— i recordo molt vivament com la mare i el pare ens animaven tot cantant velles i sàvies cançons, que apreníem de seguida, ens entretenien i ens feien passar l’estona quasi sense adonar-nos-en.

D’aquestes cançons tinc memòria grossa d’El Cant del Poble (lletra de Josep Maria de Sagarra i música d’Amadeu Vives, estrenada el 1931 per l’Orfeó Català), que mon pare va aprendre en les àrdues batalles militars, durant la guerra d’agressió contra Catalunya i que mai no va oblidar.

Sempre m’ha semblat, com li passa a tanta gent, que hauria de ser el veritable himne de Catalunya i no el mortuori i feixuc Els Segadors, que recentment ha estat objecte de befa en un acte institucional. I no solament per la lletra —animosa i vital— sinó, també, per la música, de ritme ancestral, arrelada i alegre.

Avui que la mentalitat d’esclau (espanyol) cada cop és més estesa —sigui una abraçada infecta, un menysteniment dels símbols, l’anorreament lingüístic o la desfeta total— la típica reacció de l’esclau, de ment colonitzada —a més a més— és d’assenyalar els qui els són crítics o plantegen alternatives viables, com és el cas d’aquest himne, que diu que «tenim els braços per defensar-nos»

Apreneu-ne la lletra, canteu El Cant del Poble i difoneu-lo:

El Cant del Poble

Glòria, catalans, cantem,
cantem amb l’ànima!
Un crit i una sola veu:
visca la pàtria!

La nostra terra és redimida.
El gran moment és arribat.
Fora els ultratges. Lluny la mentida.
Ningú ens prendrà la nostra llibertat!

Joia que ha inflamat el cel,
falç i ginesta.
Vola sobre el front l’estel
de la senyera!

Tenim les venes per a estimar-la
i en la tempesta del combat
tenim els braços per defensar-la.
Ningú ens prendrà la nostra llibertat!

La mobilització mundial del 15-M

[Text de Blai Dalmau.]

Aquest dissabte, 15 de Maig, ha estat una jornada remarcable en la història de la llarga lluita per la llibertat.

No només perquè s’han complert deu anys de la irrupció d’una de les mobilitzacions populars més alliberadores que hi ha hagut en les darreres dècades, el Moviment 15M (1); sinó també, i sobretot, perquè ha tingut lloc una segona manifestació mundial per a defensar les nostres llibertats fonamentals (és a dir, la llibertat de moviment, la de reunió, la d’elecció, la de salut i la d’expressió) i en contra de les tendències mistificadores i maquiavèl·liques que s’estan imposant a gairebé tot el món en el context de la «Pandèmia».

La primera manifestació mundial d’aquesta mena va tenir lloc el passat 20 de març. Molts milers de persones van aplegar-se en més d’un centenar i mig de concentracions, en més de quaranta països, per comunicar públicament la seva voluntat de transformar aquesta realitat falsejada que ens oprimeix. (2)

Des de Canadà fins a l’Argentina, des d’Àustria fins a Sud-Àfrica, demà, 15 de Maig del 2021, s’ha sortit novament als carrers. Per la Pau. Per la Llibertat. Per la Salut. Per la Democràcia. Pels Drets Humans. (3)

A Girona, al migdia, es va formar novament una Cadena de Reflexions (4). Tot seguit, es balla i es cantà  en el context de dues Flashmobs de «Danser Encore», la cançó que ressona a les places de cada cop més llocs del món com a himne de la dignitat rebel i la resistència creativa (5). Entre una activitat i l’altra, es va fer un pícnic en un dels bonics parcs de la ciutat, i naturalment, els que van voler, van compartir idees, experiències, somriures, abraçades i petons.

Enfront de les derives despòtiques, distòpiques i destructives que darrerament estan prenent aquestes «democràcies» cada cop més fictícies, les persones que estem a favor de la Vida, és a dir, a favor de l’Amor, la Veritat i la Llibertat, no ens podem quedar de braços plegats.

La pronunciació política popular és més que pertinent.

És hora de restablir el nostre poder i estar a l’altura dels grans reptes que la història ens planteja. És hora d’assumir la nostra responsabilitat en el creixent col·lapse d’una civilització antivital i en la construcció d’una civilització provital. És hora, en definitiva, de millorar i madurar.

Podem? Volem? Ho fem?!

Notes | Enllaços

(1)
«La Clave está en Sol» (Videoclip-Documental, 10′)
«Balanç del 15M amb mires a l’emancipació» (Blai Dalmau Solé, 2012)

(2)
The Pushback: El Dia En Que La Humanidad Se Levantó (Documental en anglès subtitolat a l’espanyol)

(3)
Nota de Premsa «World-Wide Rally For Freedom 2.0»
Canal de Telegram de la Mobilització

(4)
Juntos por la Verdad (Documental sobre la Cadena de Reflexions de Girona)Grup de Telegram de la Cadena de Reflexions de Girona

(5)  
Videoclip Original de la cançó “Danser Encore”, de HK i els Saltimbankis
Flashmobs de Danser Encore: Barcelona, Madrid, Bologna
Lletra de “Danser Encore” en català amb acords

El burro mort

Burro mort, civada a la cua.

[Versió de Xavier Borràs.]

Corre aquest text anònim per la xarxa, molt en la línia de La Resistència, i no ens en podem estar de respoduir-lo per al gaudi general, fins i tot per a descansar de tant de ruc i ruca que corren.

Una noia, la Lola, se’n va anar a un poble i va comprar un burro a un pagès per cin-cents euros. Van quedar que el pagès li lliuraria l’animal  l’endemà. Però l’endemà, el pagès li va dir:

— Em sap greu, Lola, però tinc males notícies: el burro se’m va morir ahir vespre.
— Bé —va dir la Lola—, llavors torneu-me els meus diners.
— No puc. Ja me’ls he gastat —va replicar el venedor.
— Bé, doncs doneu-me el burro —va dir-li la Lola.
— I per què el voleu, què en voleu fer? —va preguntar el pagès.
— El rifaré —va contestar la Lola.
— Esteu boja? Com voleu rifar un burro mort?
— Home, no ho diré pas que és mort.

Un mes després, el pagès es va trobar novament amb la Lola i li va preguntar:

— Què va passar amb el burro?

I la Lola li va explicar:

— El vaig rifar, vaig vendre 500 números a 20 euros cadascun i vaig guanyar 10.000 euros.
— I ningú no es va queixar? — va preguntar el pagès.
— Només el guanyador —va dir la Lola—, però li vaig tornar els seus 20 euros.

La Lola va créixer i es va fer política, fins a arribar a diputada, després senadora, després ministra i més endavant va tornar a ser senadora, i de la mateixa manera, va fer servir els diners de tots, diners que van anar a la seva butxaca. Tothom sap de quina manera…!

Una dona que durant la seva vida no ha treballat mai, ni ha fet res productiu, i ara és molt rica, perquè va trobar molts «burros morts» en el seu camí, i els va anar rifant a molta gent ingènua.

Però el millor d’aquesta història és que continua trobant burros morts per a continuar sent senadora.

No deixem que ens segueixin venent burros morts!

Estiguem alerta, obrim els ulls i —millor encara— les nostres ments, amb criteri i molt de sentit comú. Pensem en els que hem de treballar per a viure.

Potser podem ajudar que parin de vendre’ns burros morts tot compartint aquesta història.

George Orwell va dir:

«Un poble que vota corruptes, inservibles, cínics i traïdors, no és víctima, és còmplice.»

[ÀLBUM DE FOTOS] Un tomb per la riera de Sorreigs

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

[Text i fotos de Nan Orriols.]

Mentre fan el ridícul amb les vaccins i el president Sánchez, inútil personatge, practica el desgovern integral, nosaltres, jubilats tots sense vaccinar, donem un tomb de 45 km amb la bici elèctrica a principis d’abril. Sortim de Santa Cecília de Voltregà, pugem pel camí que segueix la riera de Sorreigs i anem a Sobremunt i Sant Boi de Lluçanès. Dinem al roure de la Senyora, anem a Gallifa, al castell d’Orís, Quintanes i tornem a Santa Cecília.

Mentre una colla de biòlegs i naturalistes de sou públic van explicant que ja tenim llúdrigues en diferents indrets i fan vídeos de gripaus i granotes confonent els pobres administrats —perquè, sí, sempre parlen de natura, naturalistes, espais protegits i excrements explicats i retratats—, sí, deia que els pobres administrats són enganyats i creuen que salvem la «natura». Mentida, mentida, mentida.

Fent l’excursió veiem els camps sense insectes, els tractors carregats de tones i més tones de purins i, amagades arreu, centenars de granges de porcs, un dels animals més maltractats i productius del planeta.

L’excursió és bonica, però Verdaguer ja no podria cantar al gorg Negre. Acabo: savis de la natura, som a 8 d’abril i no hem vist ni una oreneta. Què voleu que mengin: insecticides i purins?

[VÍDEO] La Torre de Babel

[Text i veu de Nan Orriols.]

Si observem el nostre comportament, vivim en una contradicció permanent entre què va ser primer, si l’ou o la gallina, sense tenir en compte per a res el pobre gall. Existeix l’ànima? I quan estiguem tots vacunats, viurem com vivíem sense el virus? I Barcelona: turistes, hotels, tapes i Gaudí?

El 1563, Brueghel el Vell va pintar un oli de 114 x 154 cm sobre fusta de roure que representava la Torre de Babel, una ciutat vertical que els sàpiens van intentar construir per no haver de patir mai més les conseqüències del diluvi universal. Déu, emprenyat de tanta gosadia, els va confondre amb la parla de tots plegats: entre dialectes i llengües no es podien entendre de cap manera i el projecte va fracassar.

Molt semblant al que passa als jutjats, al Congrés dels diputats i als parlaments català i europeu. Diu el Gènesi que la paraula babel vol dir «la porta de Déu», però els catòlics interpreten el fet de manera diferent de com ho fan els protestants. I els testimonis de Jehovà també hi diuen la seva i, igualment, sumeris i personal dogmàtic constructor de babels cada dia.

La ministra de Defensa espanyola, per allò de la «marca España», anuncia que ja tornen a construir un submergible fabulós que serà l’orgull de no sé pas qui. Tampoc no sabem si els submergibles han d’anar per sobre o per sota de l’aigua, i si són catòlics o dels testimonis de Jehovà, perquè els últims submergibles que van construir per fer una bona babelada els han hagut d’abandonar tot i haver-los allargat una mica (però, llavors, no cabien al pàrquing).

Babel és el rei, pare i fill, Podemos i «no podemos,» i el senyor Junqueras i la Setmana Santa, que omple esglésies de calzes d’or i creus de plata, de marededéus de diamants i de cucurutxos fracassats per la Covid-19. Babel és la consellera Vergés, que no l’entén ningú, i la senyora Ayuso, que se li entén tot.

Babel som tots plegats, que no volem entendre que l’amor no pot existir perquè som tan egoistes, vanitosos, dogmàtics, catòlics, budistes, feixistes i inútils que, si un dia decidíssim estimar encara que fossin les formigues, vindria un rei, un bisbe o un jutge amb un esprai d’insecticida.

Respira fort, trepitja ferm i parla ben clar

[Text de Blai Dalmau.]

Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu.

Trepitja fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja ferm, que el lloc és teu!

Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!

[Joana Raspall, 1991.]

Pensar per nosaltres mateixos; informar-nos seriosament; ser prou madurs, lliures i magnànims com per acabar amb els grans enganys que estan degradant la nostra vida i que amenacen de destruir-la. Aquest és, avui, el nostre més urgent repte.

Per això comparteixo a continuació un compendi científic sobre la qüestió de les mascaretes. La conclusió és clara: posar-nos un tros de tela a la cara obstruint les nostres vies respiratòries no serveix per a prevenir infeccions i, en canvi, ocasiona diversos efectes perjudicials per a la nostra salut.

Desemmascarem ja aquesta funesta farsa? Respirem fort, trepitgem ferm i parlem ben clar?

Abraçades Saludables! 

Documentació

Ei! Acabes de llegir el  Butlletí Digital pel Progrès Integral que conté propostes i pensaments per a desenvolupar la Plenitud Personal, el Poder Popular i la Prosperitat Planetària mitjançant els Principis Provitals, és a dir, la Llibertat, la Veritat i l’Amor. 

M’encanta llegir els teus comentaris, preguntes i suggeriments al correu-e o al bloc. I celebro que comparteixis aquest missatge si ho consideres oportú.  Per a noves subscripcions, aqui, i per a desubscripcions, aqui.

Gràcies per la teva atenció i fins la propera! 

BlaiDalmauSole.Net

La covid i el territori

 

Un control vora Igualada. [Fonts: naciodigital.]
[Un article de Jordi Sánchez.]

Portem més d’un any amb la Covid-19 i, per tant, ja hem passat per les diferents onades, ja estem a la quarta. L’experiència viscuda quant al confinament és variada. En les diferents fases hem passat per àmbits territorials com: municipi, comarca, província, comunitat autònoma i Estat. Ara resulta que està a debat si serà vegueria, AMB (Àrea Metropolitana Barcelona) o  AMB ampliada.

Realment algú amb criteri pot aclarir com es prenen aquestes decisions?

Cada vegada és més difícil concretar quin model de territori ha de tenir Catalunya. Fins i tot, es parla d’àmbits com les vegueries (tot suprimint les Diputacions) o les àrees metropolitanes de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Actualment tenim 8 vegueries (la majoria sense competències). Ara concretament es parla de l’AMB (àrea metropolitana de Barcelona) i també AMB ampliada ( 9 municipis més), és a dir, la corona que configuren les comarques del Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental, l’Alt Penedès i el Garraf.

També, a aquest debat s’hi ha d’afegir el criteri de regió sanitaria (els CAP i hospitals ).

Ja sé que algú dirà que hi ha definicions per a tot, però el lector estarà d’acord amb mi que tot plegat és un embolic. A la pràctica tothom pot aportar situacions totalment incomprensibles a les decisions preses fins avui respecte als àmbits territorials en els quals ens podem moure en els confinaments. La reflexió que vull aportar és que en els darrers anys estem vivint uns moments de desconcert en la definició dels territoris i de les seves conseqüències, tant administratives com econòmiques i polítiques.

Què cal fer?

Cal revisar els criteris que el Procicat utilitza, des de la Constitució de 1978 passant per l’Estatut, la llei d’Urbanisme, les vegueries, la mobilitat, les regions sanitàries, la Llei de bases, el Procicat (Pla territorial de protecció civil de Catalunya), les organitzacions municipals FCM i AMC…, i, segurament em deixo alguna normativa… Es tenen en compte?

Sóc conscient que no és fàcil, és una situació complicada, però el que fins ara ha quedat clar és que regna una certa improvisació i cal revisar-ho.

Ara, quan tinguem un nou Govern de la Generalitat, caldrà establir quins son els criteris (sanitaris, de mobilitat, territorials) i redefinir com cal fer els confinaments.

Així ho veig.