[Notes de Xavier Borràs.]
El Tarot de Folgueroles es va presentar el passat divendres, 24 de novembre, al Centre Cultural de Folgueroles de la mà dels seus autors, que no són cap altres que els nostres amics i col·laboradors: en Gabriel Salvans, que n’ha fet el poemari, i en Lluís Badosa, que ha il·lustrat els naips predictius, els arcans del tarot.
El llibre-volum, que es presenta dins una capsa, consta de 25 dítpics: un amb una breu introducció dels autors, dos més amb llurs biografies i, seguidament, les 22 cartes del tarot, cadascuna amb el seu poema de 22 versos i la il·lustració corresponent, a més d’un gató il·lustrat i un joc de naips per a «tirar» el tarot. Se n’ha fet una edició de 100 exemplars (de dimensions A3), impresos amb paper verjurat prisma de 300 g numerats i signats pels autors. El llibre (amb revisió textual de M. Carme Codina) ha estat magníficament dissenyat per Gatedicions i imprès immaculadament per la impremta Maideu de Ripoll.
La idea del Tarot de Folgueroles
Segons Salvans i Badosa, la idea d’aquest llibre autènticament de bibliòfil, se’ls va acudir a mitjan desembre de 2021 mentre caminaven per la serra de Sobremunt. En Salvans duia recent el dol de la mort de la seva esposa, Maria Carme,i en Badosa va proposar-li de fer alguna cosa junts, l’un amb paraules i l’altre amb colors.
Des que havia fet el servei militar, Lluís Badosa havia començar a interessar-se per la simbologia, la imatgeria i l’esoterisme de les baralles del Tarot, de les quals amb els anys n’ha acumulat unes quantes. Sobre aquest tema hi ha milers de llibres, «però la metàfora artística és infinita» —afirma Badosa. Va pensar que amb els símbols de les vint-i-dues cartes principals o trumfos, podria donar molt joc per a encabir-hi una comunió d’idees entre el nostre temps i el nostre espai. «Un cami paral·lel per assolir un mateix cim a través del misticisme de les cartes del Tarot», diu.
Gener enllà van tenir la trobada convinguda a casa d’en Badosa a Folgueroles i li va exposar a Salvans la qüestió. Amb un semblant reflexiu va dir-li:
— No tinc la més remota idea del Tarot.
— Si t’atrau el tema et faré de Pigall en aquest món —li va dir.
Va sortir de casa amb un llibre i una baralla del Tarot i amb una idea primigènia sobre la nostra establerta col·laboració. Va trigar pocs dies a enviar-me el primer esborrany sobre la carta número zero, El Foll, on descriu, d’aquell dia, el cami de retorn cap a casa seva i que va donar peu al titol, al nom i a l’estructura d’aquest treball. Al cap de deu mesos va sortir la darrera carta, la vint-i-unena, El Môn.
La idea, van decidir, era descriure la quotidianitat de la vida en aquesta nova col·lecci6 de naips, les inquietuds, dols i plaers de la nostra humana existència en aquest planeta terra, ja que del cel se’n cuiden uns altres. Gabriel Salvans, d’una manera poètica i natural, aniria confegint el dia a dia de l’any 2022. I Lluís Badosa, de manera més abstracta, en copsaria l’èpica vital. Al cap de poques setmanes va començar la guerra d’Ucraïna.
«La nostra principal aspiraciô i pretensió ha estat alimentar i gaudir d’uns llaços d’amistat que fa anys que mantenim i poder mostrar-los en aquest treball conjunt, esperant que us reconforti els sentits i que ens ajudi a prendre consciència del temps que ens ha tocat viure», manifesten els autors.
Cada poema de Gabriel Salvans s’explica per si sol en cada un dels versos que el componen, amb jocs lingüístics i personatges recurrents que el lector descobrirà a mesura que en destriï les paraules. La part plàstica, iconogràfica, ha volgut endinsar-se en la universalitat del camí de la vida d’una manera més abstracta, seguint de prop la cartomància arcana del Tarot clàssic.
Segons el poeta de Sant Hipòlit de Voltregà, els poemes han estat fets en vint-i-dos versos, el mateix nombre que els arcans del Tarot, amb la peculiaritat que on acaba l’un, comença l’altre, «com els camins», en paraules de Gabriel Salvans.
Tot aquest camí, compaginat pas a pas, també compta amb la companyia d’un gat que s’escola en tots els poemes, «que parlen en definitiva de la mena de coses de què parla sovint la poesia», sigui a la Xina imperial, a la Grècia antiga o al Paris dels cafès de l’absenta. «Amb ells he anat d’un lloc a un altre de tot i d’enlloc fins a l’estiuet de Sant Martí, que m’ha donat la calidesa necessària per a concloure aquest projecte dins un paisatge de tardor ple de llums, sons i colors», afirma Salvans.
Després d’un any llarg de donar-hi voltes ha arribat l’hora d’exposar a la llum, i al criteri, aquesta tirada del Tarot. N’han fet, per si de cas, una altra de més intima, i el Foll ha dit:
— Nois, la jugada és vostra.
S’han mirat cara a cara una vegada més i han dit:
— Som aquí perquè hem volgut ser-hi. Qui vulgui opinar és el seu torn.
El Tarot de Folgueroles a La Resistència
A partir d’aquest número anirem publicant tres de les cartes (poemes i il·lustracions), tot seguint aquest ordre: