Número 104. ABRIL 2026

Davant els bastons del poder i les ombres del fanatisme, l’ésser humà lliure alça la seva consciència com a únic temple. Resistir és pensar, dubtar i decidir per un mateix. Cap dogma, vingui d’on vingui, pot empresonar la dignitat d’una ment desperta.

 

[Redacció] Aquest mes d’abril fa un any de la mort de la Montserrat Úbeda, qui, des de la petita llibreria Ona del carrer Gran de Gràcia, va defensar el llibre en català. La Montserrat era una resistent, una lluitadora, i sabia distingir perfectament bé el gra de la palla. Al seu homenatge vam poder veure molts amics que volien recordar-la amb respecte i en silenci. Lluitava per Catalunya i la seva independència. Gràcies, Montserrat! 


 

[Redacció] Aquest any celebrem el 50è aniversari de Revolució dels Clavells un dels episodis més esperançadors de la història contemporània europea. Aquell aixecament pacífic va posar fi a gairebé mig segle de dictadura i va obrir el camí cap a la democràcia a Portugal.

Els clavells vermells, col·locats als fusells dels soldats, esdevingueren símbol de llibertat i reconciliació. La revolució també accelerà la descolonització africana i impulsà profundes reformes socials. Cinquanta anys després, continua sent un referent de civisme, coratge col·lectiu i transformació democràtica sense violència


En aquest 104è lliurament de La Resistència, corresponent a l’abril de 2026, us oferim els següents continguts:

ARTICLES

ARTS I LLETRES

REPORTS

Número 103. MARÇ 2026

 

Dona amb ombrel·la, madame Monet i el seu fill · Claude Monet

[Redacció]

Una escena íntima i lluminosa de Claude Monet que retrata la seva dona i el seu fill passejant en un camp, capturant un instant quotidià ple de moviment i naturalitat. Pintada el 1875,  s’inscriu en el moment clau de l’Impressionisme, quan Monet i altres artistes revolucionaven la pintura amb pinzellades ràpides, llum natural i treball a l’aire lliure per captar l’instant fugaç.


En aquest 103è lliurament de La Resistència, corresponent al març de 2026, us oferim els següents continguts:

ARTICLES

ARTS I LLETRES

REPORTS

Número 102. FEBRER 2026

La còlera dels déus · René Magritte

[Redacció]

El quadre La còlera dels déus de René Magritte ens interpel·la amb una força inquietant. El cel tens i amenaçador sembla anticipar tempestes que no són només meteorològiques, sinó també morals i socials. En un món convuls, marcat per conflictes, incerteses i polaritzacions, l’obra esdevé metàfora d’un temps en què les forces invisibles que governen la realitat semblen haver-se desfermat.

Magritte, fidel al seu llenguatge simbòlic, no ofereix respostes, sinó preguntes. Davant la fragilitat del nostre present, el quadre ens convida a aturar-nos i observar el silenci abans del tro. Potser, en aquesta contemplació, descobrim que la tempesta també pot ser preludi de transformació i consciència col·lectiva.


En aquest 102è lliurament de La Resistència, corresponent al febrer de 2026, us oferim els següents continguts:

ARTICLES

ARTS I LLETRES

REPORTS

Albert Bagué

Qui més qui menys, a Osona tothom coneix l’Albert Bagué. Ell va ser càmera professional a Televisió d’Osona (TVO) durant molts anys, i quan l’emissora va desaparèixer el 2012 va passar a treballar per a altres mitjans. L’estima que tenia per TVO i tot el que va representar, Bagué ho reivindica amb orgull. Quan recentment va tenir l’oportunitat d’adquirir el fons de la cadena, amb centenars de cintes de vídeo, DVD i MiniDV, no s’ho va pensar dues vegades. Amb recursos propis ha digitalitzat fins a l’any 1994. Hi ha qui ja li ha demanat que li guardi quan trobi una determinada gravació. Bagué és un ferm defensor de la televisió local “com es feia abans”, “la que t’ensenyava la iaia Pepita menjant xocolata desfeta a la festa del barri”.

Número 101. Gener 2026

Il·lustració de Josep Guinovart pel llibre “Onze nadals i un cap d’any” de J.V. Foix, publicat per Eumo editorial i la Fundació J.V. Foix.

[Editorial]

És clar que l’estat monàrquic militar no vol cedir cap competència a Catalunya, i que el traspàs de Rodalies és una presa de pèl. Els personatges que en nom de Catalunya van negociar el traspàs són uns verdaders inútils. De fet, l’Estat no va traspassar res, perquè la majoria de la societat continuava a les seves mans.

PSC, Comuns, PP i ERC es dediquen a fer casaments sense nuvis i enterraments sense morts. Surten cada dia als mitjans que ells mateixos subvencionen, on expliquen les seves virtuts, parlen i callen. En fi, és tot tan esperpèntic que els senglars de Collserola han marxat uns dies de vacances amb un entrepà al sarró.


En aquest 101è lliurament de La Resistència, corresponent al gener de 2026, us oferim els següents continguts:

ARTICLES

ARTS I LLETRES

REPORTS

Número 100. Desembre 2025

[Editorial]

Amb la Rosalía i el Mago Pop; amb una monarquia dels Borbons com mai i com sempre; amb tots els resistents colgats de torrons i neules; amb rapers a la presó i un president de Catalunya a l’exili, i amb un panorama judicial de lluites i traïcions, hem arribat al número 100 de La Resistència. Pel camí han marxat amics i, amb una constitució de pela amb deu que serveix per apallissar catalans i que té milers d’articles del 155 que serveixen per defensar l’herència franquista, anem passant el temps. 

Vam passar la covid i la fugida del rei emèrit. Ara, els senglars, culpables (ai, pobrets!) de no sé quantes malures, i Catalunya, amb més porcs de granja que persones. Els trens no arriben enlloc, Barcelona és el Titanic i, com sempre, entre els dogmes religiosos i els dogmes militars, totes les llibertats se les passen per l’Arc de Triomf que és el seu cul. 

 Però amb l’esperança que ens dona la innocència, i amb l’ajuda dels llops que ja han arribat a Catalunya, resistirem. Això ho tenim clar. 


En aquest 100è lliurament de La Resistència, corresponent al desembre de 2025, us oferim els següents continguts:

ARTICLES

ARTS I LLETRES

REPORTS

Número 99. Novembre 2025

Bodegón de España · Manuel Solà · Any 1990 · Oli sobre fusta · 162 x 130 cm

20-N 

 Bodegón d’Espanya, de l’artista resistent Manuel Solà, ens ajuda a entendre la realitat actual quan commemorem els cinquanta anys de la mort del criminal Francisco Franco; «D’un pensament prêt-à-porter», explica el quadre: monarquia imposada, i encara amb la comissaria de la via Laietana de Barcelona on es torturava i que el PSOE i el PP hereus del franquisme no volen tancar. Recordeu que l’expresident Felipe González ara milionari― navegava amb l’Azor, el iot del dictador? 

És cert que una colla de pocavergonyes que s’han beneficiat del franquisme com Miquel Roca i Junyent, tot el PSC i alguns premis Princesa d’Astúries recollits per uns penques com Joan Manuel Serrat serveixen per blanquejar els hereus del franquisme? 

I el poder judicial? Militants del catalanisme democràtic, a l’exili, i d’altres, a la presó. La repressió continua com sempre. Entre el PSOE i el PP ara es treuen els ulls, però és fictici; no discuteixen per treure les portes giratòries ni per acabar amb el privilegi de funcionaris jubilats als cinquanta-nou anys cobrant una pensió robada als autònoms. No. Només discuteixen sobre qui té el dret de robar més. Espanya encara és franquista. L’única cosa que ha canviat és que l’any 1975 la televisió era en blanc i negre i ara, en coloraines. 

[Nan Orriols.]


En aquest 99è lliurament de La Resistència, corresponent al novembre de 2025, us oferim els següents continguts:

ARTICLES

ARTS I LLETRES

REPORTS

Número 98. Octubre 2025

Arch de Triomph “Nach Paris”, Agost de 1944 · Tinta sobre paper · 39 x 28,2 cm ·
Col·lecció familia Armengol Gasull.

 

 

Quatre anys després que la Wehrmacht desfilés victoriosa sota l’Arc de Triomf l’agost de 1944, els alemanys fugen esparverats d’un París alliberat.

[Redacció]

L’exposició “Tinta contra Hitler” reivindica la figura del dibuixant Mario Armengol Torrella, nascut a Sant Joan de les Abadesses el 1909. Durant la Segona Guerra Mundial, Armengol va crear prop de 2.000 caricatures per al Ministeri d’Informació britànic, amb una sàtira ferotge contra el nazisme i els líders de l’Eix.

La mostra, organitzada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya, que és pot visitar fins a l’11 de gener de 2026, reuneix originals, publicacions i materials inèdits que revelen el seu estil àgil i irònic. L’exposició destaca com Armengol va convertir la tinta en una arma cultural contra l’autoritarisme, oferint un testimoni artístic tant crític com vigent.


En aquest 98è lliurament de La Resistència, corresponent a l’octubre de 2025, us oferim els següents continguts:

ARTICLES

ARTS I LLETRES

REPORTS