«Dones de la muntanya», una investigació convertida en novel·la gràfica

[Un report de Maria Borràs.]

El passat dimecres 18 de gener al vespre vaig assistir a la presentació del llibre Dones de la muntanya, cròniques de pagesia i ruralitats a la Llibreria 22 de Girona. En la presentació hi eren les dues autores, la Federica Ravera i la Martina Manyà, acompanyades de la Yas Recht, pagesa al projecte Circus Granja, i la Isabel Salamaña, geògrafa feminista. La Federica Ravera és investigadora al Departament de Geografia de la Universitat de Girona (i una de les meves directores de tesi) i la Martina Manyà és artista visual multidisciplinar. La seva obra es desplega en diferents formats tècnics i suports: pintura, il·lustració, cartells, tapissos i estampats per a tèxtil (com s’explica en el breu CV que recull la mateixa publicació).

En la presentació del llibre primer va intervenir-hi la Isabel, situant-se en relació amb l’autora, ja que són companyes de departament, tot presentant la perspectiva amb la qual ha estat construïda aquesta investigació i la novel·la. Com ens explica la Isabel la trajectòria investigadora de la Federica ens vincula amb la geografia cultural i la geografia feminista o de gènere i ens apropa a conceptes com posicionalitat, reflexivitat o coneixement situat. També, aquestes disciplines valoren la subjectivitat i la no-neutralitat del coneixement, una pràctica que enriqueix enormement la perspectiva amb què ens enfrontem en el procés de recerca (i dic ens perquè jo també formo part del Departament, i la meva investigació també està conjugada dins d’aquests conceptes).

La posicionalitat fa referència a la posició en la qual es troba l’investigador/a en relació amb categories i experiències com el gènere, l’edat, la identitat sexual, la classe social, el context cultural, familiar o econòmic, l’ètnia, entre altres identitats; allò que des dels feminismes en diem, la interseccionalitat. Aquest concepte és important entendre’l i practicar-lo, no sols en l’acadèmia, sinó que aniria més enllà i ho extrapolaria al nostre dia a dia. Entendre on som depèn no només de qui som, sinó del lloc que habitem en un moment precís i, per tant, la nostra posició en el món serà diferent si estem dins de casa, si anem de viatge, si estem treballant… Com va escriure la sociòloga feminista Hilary Rose (1997), «les veritats —en les investigacions— són parcials i situades i tot el coneixement es produeix en circumstàncies específiques i aquestes el configuren d’una manera o altra». Podem afirmar que el nostre Jo i la nostra posicionalitat com a persones i investigadores, amb tota la multiplicitat d’identitats que la configuren i interaccionen, influeixen en la forma d’aproximar-nos al tema d’estudi així com en la forma d’interpretar-ho i explicar-ho. La Federica, a l’inici de la novel·la, explicita la seva posició i com aquesta influeix en la investigació i els resultats. A més a més, per apropar-se al màxim a les persones i al lloc-objecte d’investigació, recull l’enfocament metodològic del coneixement situat, del «punt de vista», tot donant veu a les dones del territori pallarès, les dones de la muntanya.

La reflexivitat, un altre concepte clau com ens explica la Isabel, fa referència a la reflexió sobre la relació entre la posicionalitat i el procés de recerca. Les investigadores feministes, lluny de considerar que la nostra trajectòria investigadora personal i col·lectiva és un procés aliè al nostre context, creiem que hi ha molts elements que l’ajuden a entendre’l, contextualitzar-la i fins i tot la justifiquen. I aquí rau el nostre interès i compromís per a incloure en les nostres investigacions l’enfocament de gènere. Com va escriure la biòloga i filòsofa estatunidenca Donna Haraway (1995): «El feminisme estima una altra ciència: les ciències i les polítiques de la interpretació, de la traducció, del tartamudeig i del parcialment comprès. El feminisme tracta de les ciències del subjecte múltiple amb (com a mínim) doble visió. El feminisme tracta d’una visió crítica conseqüent amb un pensament crític de l’espai social generitzat no homogeni».

Aquests tres conceptes (la posicionalitat, la reflexivitat i el coneixement situat) es troben ben recollits i explicitats en l’apartat titulat: per on començar i, també, en l’entrevista feta a les autores recollida en el llibre. Una manera de fer investigació que es ressegueix i es percep en tota la novel·la. La Federica ha escoltat tot allò que les dones de muntanya li han dit, dialogat, parlat, enraonat…, de manera espontània. Ha observat el que fan, individualment i col·lectiva, en situacions laborals, en situacions quotidianes, en el seu propi medi; ha interactuat amb elles participant de les seves experiències i, sobretot, ha recollit la seva veu, donant-les-hi veu en la publicació. En els diàlegs que mantenen, i que recullen en les vinyetes, es respecta curosament la seva manera d’expressar-se, amb el parlar propi del Pallars, el pallarès.¹ Ha posat especial èmfasi en les experiències viscudes per les dones, tot recollint les activitats de la vida quotidiana amb la mateixa atenció que es concedeix habitualment als treballs productius.

Els diàlegs que trobem en les vinyetes de la novel·la són plens de sabers: sabers ambientals, de la natura, els heretats, els sabers de fons, els del camp, del bestiar, de les herbes, en definitiva, un diàleg entre sabers. Amb l’excusa del pas de les estacions —fil contextual i conductor dels diferents capítols del llibre—, les dones, tot feinejant i trepitjant territori, entreteixeixen el temps de cura amb el temps de treball productiu, amb el temps personal; i, sense pausa, relaten la bondat i la problemàtica del món rural actual, del modern, del tradicional, del capitalista, del patriarcal, del burocratitzat, de les dones; qüestionen la centralitat, la universalitat i la generalitat d’un pretès saber totalitzant. En els seus diàlegs, derivats de les seves pràctiques, es pot veure com en el treball col·lectiu les dones construeixen identitats. I com des del sentit comú es comprèn i s’actua en la realitat, a partir de diversos llenguatges. Els seus sabers són resultat de l’experiència, de les pràctiques, de la transmissió generacional i expressen un profund respecte cap a la natura i un fort compromís cap al territori. A partir d’aquests diàlegs podem concloure, tant en relació amb les dones ramaderes nascudes en el lloc, com amb les dones ramaderes neorurals, que amb les seves pràctiques es converteixen en agents de resistència i, alhora, de canvi. En tot el recorregut de la investigació, en el caminar de la muntanya, podem llegir-hi com l’autora assumeix el diàleg de sabers de les dones com un procés comunicatiu a on interaccionen volgudament dues lògiques diferents: la del coneixement científic i la del saber quotidià, amb una clara intenció de comprendre’s mútuament i transferir-los (recollir-los) sàviament a partir dels diàlegs aportats per la veu de les dones.

El llibre, també reconeix en les dones de muntanya el valor que tenen les dones rurals en la reconstrucció dels territoris, no només en la reconstrucció del teixit social i la convivència, sinó en la possibilitat de promoure canvis territorials socialment vius i ecològicament actius. La transferència de sabers que es recull en les vinyetes, ens apropa amb amabilitat i rigor a conèixer com aquestes dones viuen la realitat del territori.

Després de la magnífica intervenció de la Isabel, va ser el torn de la Yas Recht. La Yas va néixer el 1985 a Buenos Aires (Argentina). Va deixar a mitges els estudis universitaris de Literatura i es va formar en Gastronomia. Estudià pastisseria i alimentació naturista. Posteriorment va cursar la formació de doula i assessora de lactància. Més endavant, va fer la formació de l’escola de pastors del País Basc (Gomiztegi, Guipúscoa) i tot va acabar trenat a Circus (Les Guilleries, Catalunya), on des del 2014 juntament amb la seva família és pastora d’ovelles. Entre el massís del Montseny i el de les Guilleries duen a terme un projecte per a fer formatge gras madurat de llet crua d’ovella. Des de finals de 2014 pasturen el seu ramat d’ovelles latxa cara rossa. Desenvolupen la seva feina de la manera al més orgànica possible, tot respectant el ritme de treball que pauten els animals, condicionat per les estacions i, per tant, per la disponibilitat d’aliment a la muntanya. Defensen la venda directa com l’única via de comercialització justa per als petits productors.

La Yas, com a ramadera, ens explicava situacions que podem trobar-nos a la novel·la, en primera persona. Ser jove agricultora no és gens fàcil. No només pel poc accés a la terra per part de persones que no provenen d’un passat rural, és a dir, que no hereten terres ni coneixement familiar, sinó, també, pels preus d’aquesta, que estan pels núvols! A més a més, també va expressar el seu malestar, que és compartit amb altres companyes i companys de professió, amb la burocràcia que per part de l’administració es demana als agricultors i ramaders. La suposada digitalització del món rural és una fal·làcia. No tothom té un ordinador, ni tothom té tampoc bona connexió a Internet. En el moment actual de transició, els portals i les sol·licituds no estan preparats encara per a poder-ho fer tot íntegrament per internet. Aquesta combinació de situacions fa que les demandes de l’administració siguin pals a les rodes per a poder tirar endavant. La Yas ens explicava que moltes vegades estan més a dins, fent tràmits, que a fora amb les ovelles, i que aquesta situació els desgasta molt.

A banda d’exposar els problemes als quals es veuen abocats cada dia, també va relatar la seva experiència vital amb les ovelles, i com elles són moltes vegades les mestres que els ensenyen què volen, i que es produeix un intercanvi de coneixements entre la natura que els envolta, els animals i la família.

Finalment, van intervenir la Federica i la Martina i van explicar com havia sigut el procés de transformar la investigació que havia dut a terme la Federica en una novel·la gràfica. Un procés creatiu molt potent, al qual li han dedicat moltes hores i on el treball conjunt i l’intercanvi de visions ha estat imprescindible. Les il·lustracions de la Martina donen vida a les persones, en especial les dones que hi viuen i, igualment, posen rostre a la investigadora, vida als paisatges, a les feines, a la vida quotidiana, a la cultura, etc. Uns bonics dibuixos, un bon treball creatiu i una manera de divulgar ciència extraordinàriament interessant.

En definitiva, parlem d’un llibre, una novel·la gràfica amb un relat diferent, que vol retratar una realitat des de la mirada i l’experiència de les diferents dones ramaderes d’alta muntanya (concretament del Pallars), que l’habiten i hi treballen. Com diu la Federica a l’entrevista que es pot trobar al llibre, aquesta novel·la té l’objectiu també “de despertar l’interès d’un públic jove, i alhora poder sacsejar, transformar i trencar els tòpics d’un món eminentment masculí i masculinitzat”.

Moltes gràcies Federica i Martina per aquesta feinada. Molt contenta de compartir camí i seguir lluitant per a transformar aquest món!

1. El llibre recull la parla, la llengua pròpia de l’àrea geogràfica d’estudi. A més es fa una compilació de paraules típiques del dialecte local. Em sembla un gest de respecte i, també, una voluntat de voler salvar mots que si no es reivindiquen poden decaure i perdre’s, en definitiva un gest de respecte i d’amor.