Antoni Casals Pascual (Barcelona, 1959), metge de professió, s’alletà poèticament en la mìtica col·leccio de l’Escorpí i a 17 anys ja despuntava amb un recull de versos. Ara, després de 10 llibres publicats, veu la llum, de la mà de la valenciana Edicions Neopàtria, Els caus del cuc, on l’autor, a diferència dels primers treballs publicats, mira d’evitar que els versos que componen els poemes prenguin vida pròpia i es desbordin enllà de la idea que els dóna origen.

Aquest esforç ha produït un poemari més compacte i concís que els previs, sense que això l’allunyi de les idees-força que constitueixen el nucli de la seva poesia.

Evitant en la mesura del possible que els sentiments se situïn al bell mig de l’argumentari, l’autor basteix un discurs, no sempre lineal, centrat en les experiències que, sovint a desgrat de molts autors actuals, acaben provocant l’eclosió del primer mot, imprescindible per al desenvolupament del poema: l’amor, la mort, l’absència, i també els canvis, la metamorfosi sovint dolorosa que patim al llarg del trànsit de la vida.

Abans d’Els caus del cuc, l’han precedit, entre d’altres, La mirada de la gàrgola (2008), Una obstinada imatge(2009), El dilema de Faust (2010), Els imperis implícits (2014), Una ombra perplexa (2015) i No ploris per Creüsa, Enees (Neopàtria, 2015).

Gràcies al seu blog personal, podem oferir-vos un parell de poemes d’aquest darrer recull:

La por darrere els vidres

Quin abisme s’amaga rere els vidres?
Torno a descriure el fred finestra enllà
i recidiva aquella por cerval
dels anys més joves quan
sentíem els batecs de vides que ocupaven
espais que crèiem nostres. Contraposant
de nou la vida
amb les vides dels altres.

Batec

Abans de la paraula escrita, el vers.
I abans de cada vers,
resistint al profund
de les sines de la vida,
hi ha el batec del poema.
Precedint-lo. Cridant-lo.

 

 

Deixeu-hi un comentari