Josep Espunyes Esteve (Peramola, 1942) publica a Edicions Salòria Piulades de cultura popular. Bruixeria, mimologismes, llegendes (184 pp.), fruit d’un treball de recerca oral sobre contalles de l’ahir per terres de la part baixa de l’Alt Urgell i de l’alta de la Noguera; un mosaic natural i genuí d’històries, llegendes, mimologismes, creences i costums d’un altre temps que formen part del nostre patrimoni cultural immaterial, summament plural i ric.

Pinzellades vida —en paraules del mateix autor—, doncs, d’un món de segles «que avui desapareix tan de pressa com la neu de la muntanya pirinenca al bat del sol de primavera». Si Espunyes ha volgut capbussar-s’hi i descriure’l literàriament, és perquè no caigui del tot en l’oblit i transmetre’l a les generacions futures. «Sóc dels convençuts, com tantes vegades s’ha dit i s’ha escrit, que la llegenda, la rondalla, lafaula i el mite són la poesia de la història», rebla.

Espunyes és escriptor (s’inicia en la poesia l’any 1968) i lingüista (atenció: autodidacte!). Entre altres obres ha publicat Temps de manobre (1977), finalista al premi Carles riba el 1970, De l’Evangeli segon sant Lluc (1977), primer accèssit a les Festes Pompeu Fabra el 1972, En Calçons (1984), Notes mínimes d’un paisatge (1987), Pa d’àngel (1991), premi Les Talúries 1990, Alt Urgell, plany i passió (1996), Racó de calaix (1999), Segrada (2001), premi Valeri Serra i Boldú el 2000, Trabucs i pedrenyals (2002), Dites, locucions i frases fetes (2007), Lluís Escaler, morir per Catalunya (2008), Alt Urgell. Motarrots, fets, llegendes (2011), Obra poètica (2012).

La lingüista Mercè Espuny, directora de Llengua Nacional, en féu una semblança molt adient a Núvol, en què reclamava que Calen més homes com ell.


Mimologisme: «Interpretació, en termes de llenguatge verbal, dels crits dels animals i del soroll que fan les coses.» (Joan Amades. El llenguatge de les bèsties i de les coses. IMpremta la Neotípia. Barcelona, 1933.)

Deixeu-hi un comentari