La fi de l’idil·li

Dos amants s’abraçaven amb força dins un automòbil, on amb passió continguda es van fer un intensíssim petó, conscients que seria l’últim a causa de les circumstàncies de les seves respectives vides. Tan bon punt la dona va sortir per la porta marxant capcota vorera enllà cap al destí familiar que tenia reservat, ell va engegar el motor i el dic de contenció dels seus ulls es va desbordar, negant de llàgrimes l’interior del vehicle. Vint-i-quatre hores després de l’accident contra un arbre, el doctor que li feia l’autòpsia va determinar que abans de l’impacte ja havia mort ofegat, però per temor a ser ridiculitzat pels companys de professió, va abstenir-se de certificar per escrit el diagnòstic.

Detall d’una pintura de Pisanello. [Font: Directmedia.]

L’arrodoniment del quadrat

El món sencer va desfer-se en elogis dirigits al reputat físic tan bon punt va completar la quadratura del cercle. Enmig de la voràgine d’homenatges i felicitacions, el savi va tenir un moment de lucidesa i va adonar-se que, contràriament al que li havia costat tant de temps de demostrar, el cercle seguia tenint forma esfèrica. Llavors va obsessionar-se a arrodonir el quadrat, va passar-se’l al voltant del coll i, estrenyent ben fort el nus que havia fet ajudant-se d’una corda que penjava d’una biga, va saltar de la butaca abans no acabés d’apoltronar-s’hi.

Moviments intracranials en l’obscuritat

Alarmat per les cada vegada més freqüents pèrdues de memòria, el batlle de la petita ciutat dormitori va visitar el seu metge de capçalera. L’examen a què el va sotmetre va dictaminar que si no feia una mica d’exercici mental amb urgència, la seva activitat neuronal seria cada vegada més precària. Després d’obligar durant mesos el seu cervell a fer capgirelles, salts de longitud i fins i tot algunes maratons intracranials, el polític local va embogir finalment, i de fet ni tan sols recordava on tenia la consulta el doctor a qui en altres moments s’hagués mort de ganes de partir-li la cara.

El camí més curt entre dos punts

L’enginyer de ponts i camins va acceptar la invitació d’anar a la festa que es feia a la mansió del propietari de l’empresa on treballava, tot i la seva aversió cap a aquesta mena de convencions socials. Buidant totes les ampolles de bourbon que va trobar al bar que havien habilitat al jardí, es va passar bona part de la nit esquivant cel·lulítiques donzelles que obstaculitzaven el seu pas de la barra al lavabo i del lavabo a la barra. L’endemà, immers en una implacable ressaca, l’enginyer va inventar un revolucionari sistema per a evitar els perillosos encreuaments de carretera: la rotonda.

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.