Les anomenades ciències ocultes i l’espiritisme, que recrea Remolins en alguns dels seus mircorelats, van esclatar durant el segle XIX.

Malefici trencat

Quan el propietari de la llibreria va canviar d’adreça, tothom va advertir-lo del malefici de la seva nova botiga. Els tres darrers llogaters s’havien suïcidat per raons diverses, tallant-se les venes, penjant-se del sostre o tirant-se sota les rodes d’un autobús. Al cap d’una dècada regentant el negoci, el llibreter va llençar-se també del campanar de l’església, encara que només fos per putejar tots els pesats que el felicitaven contínuament per haver trencat la nefasta llegenda del local.

Un esperit obedient

La família del militar ultradretà va reunir-se al voltant de la taula amb un especialista en ciències ocultes i van unir les mans en cercle per establir-hi contacte, dos mesos després d’haver-lo enterrat. El mentalista va demanar durant més d’una hora a l’esperit que es manifestés, esperant inútilment algun senyal del més enllà. De fet, al mateix instant que va sentir el seu nom l’obedient espectre havia oblidat els prejudicis ètics, i disposat a satisfer la demanda dels seus éssers estimats, s’havia afegit immediatament a una concentració contra la guerra, per molt en desacord que estigués amb el lema pacifista de la manifestació.

Costumari automobilístic

El predicador de l’evangeli va acostumar-se a parlar sol mentre conduïa i era habitual veure’l darrere el volant gesticulant i xerrant pels descosits. Després de la sorpresa inicial, els seus conciutadans no van tardar a incorporar aquesta raresa a la col·lecció de manies i neurastènies dels membres de la comunitat. Qui no s’hi va acostumar mai va ser l’ànima de l’antic propietari del vehicle, que havia mort inhalant el fum de l’escapament a través d’un tub de goma introduït a l’interior de l’habitacle i que ara, tip de suportar els sermons d’aquest desgraciat, no sabia com fer-ho per a tornar-se a suïcidar.

Espiritisme contrariat

La mèdium va demanar de nou a l’ànima de l’antic multimilionari alcohòlic que es manifestés, però el vas seguia encallat al centre del tauler sense donar senyals de mobilitat. La família del difunt l’havia contractada per a invocar-lo a fi que expliqués des de l’altra vida l’amagatall del seu diner negre, una fortuna incalculable que en les darreres hores de vida havia estat incapaç de recordar mentre un coma etílic l’arrossegava a la mort. En cap de les cinc sessions en van treure res de positiu, amb l’esperit del traspassat contemplant l’escena contrariadament des d’un racó de l’habitació i maleint el vas de cap per avall sense una sola gota del seu bourbon preferit.

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada