[Un report de Marià Borràs.]
Els passats 17, 18 i 19 de maig vam celebrar les jornades de justícia climàtica a la Universitat de Girona, organitzades per la Càtedra Internacional UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible (CIUDHS), el Departament de Geografia, en col·laboració amb Crida pel Clima-UdG i el col·lectiu Fractal i amb el suport de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, dins del marc del 40è curs de drets humans, enguany titulat Justícia climàtica: propostes des de i per als drets humans, que va tenir lloc del 25 d’abril al 12 de maig presencialment a Barcelona i amb opció, també, de fer-ho virtual (aquelles coses que ens ha deixat la pandèmia i que no acabo de saber valorar si es positiu o negatiu, potser ni una ni l’altra sinó una mica de cada, oi?)
La Càtedra UNESCO té l’objectiu d’impulsar perspectives acadèmiques transdisciplinàries sobre el desenvolupament humà sostenible i enfortir els vincles entre docència, investigació, extensió i cooperació, tot participant de forma activa i compromesa en la promoció de l’enfocament transversal de l’educació per al desenvolupament (EdP); i, l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) és una entitat no governamental i sense ànim de lucre que té com un dels seus principals eixos d’actuació la formació en drets humans. L’IDHC va néixer l’any 1983 a Barcelona amb l’objectiu d’estudiar, investigar, divulgar, ensenyar i promoure els drets humans des d’una perspectiva interdisciplinària.
Aquestes jornades al voltant del concepte de justícia climàtica neixen, doncs, de la confluència d’objectius entre la Càtedra, l’Institut i el Grup de Recerca en Canvi Socioambiental (SAMBI), del Departament de Geografia, ja que diverses investigadores del SAMBI estem connectades amb els moviments socials, primers reclamants de la justícia climàtica, i els nostres temes d’investigació també giren al voltant d’aquest concepte, amb línies de recerca específiques com ara Dimensió socioterritorial de la gestió de l’aigua, Dinàmiques i gestió dels territoris rurals i sistemes agroalimentaris o Geografia feminista i de gènere en estudis ambientals, per a posar-ne algun dels exemples.
Les jornades van començar el dimarts 17 a quarts de cinc de la tarda amb una assemblea oberta, organitzada per Crida pel Clima-UdG i alguns dels participants de la Rebel·lió Científica que vam promoure l’aturada pel clima el passat 7 d’abril a la Universitat de Girona. La idea d’aquesta assemblea era ampliar la base de Crida pel Clima i crear un grup que pugui fer més pressió per a promoure els canvis que ja s’han proposat en el Pla d’ambientalització de la UdG.
Tot just després, amb el títol Estratègies per a la salvaguarda dels béns comuns, vam poder escoltar les lluites i demandes de quatre moviments socials: SOS Costa Brava (Eduard Ribot), ZeroPort (Jordi Mateu), Aigua és Vida (Victòria Salvadó), i Plataforma Stop JJOO (Helena Guillén), moderats per Edurne Bagué, d’Aigua és Vida. En el diàleg entre els moviments va quedar palesa la importància de la autoorganització per a portar les demandes de la societat a l’esfera política i fer pressió per a promoure canvis. Tothom comparteix l’objectiu de salvaguardar els béns comuns, com ara l’aigua, les pastures, el paisatge, els sabers tradicionals, entre d’altres, i tothom té, també, un denominador comú a gestionar: el turisme.
El gros augment del turisme al nostre territori combinat amb l’esquizofrènia del creixement infinit promogut pel capitalisme neoliberal i patriarcal, ha dut el nostre petit país a patir els efectes de la bombolla immobiliària a la Costa Brava, a fantasiejar amb ampliacions d’aeroports sota el pretext de promoure el creixement econòmic o a promoure uns jocs olímpics d’hivern al Pirineu per acabar-lo de destruir. Tot i les males previsions derivades d’aquests exemples, la societat respon i s’organitza. Vam poder escoltar com SOS Costa Brava havia aconseguit aturar noves obres en territoris verges o com ZeroPort havia també aconseguit aturar, de moment, l’ampliació de l’aeroport de Barcelona.
Dimecres, vam poder gaudir del debat Ecofeminisme, canvi climàtic i béns comuns. Federica Ravera, investigadora del Departament de Geografia, va ser la primera a començar. Primer de tot va passar el vídeo de The Bond You Hold, fruit del projecte Impressions en el qual va participar fa uns anys una companya d’investigació, Maria Heras, on s’exploraven les maneres de comunicar el canvi climàtic a través de l’art, entre d’altres. Després de passar el vídeo, vam muntar un fil de leds i el vam penjar simulant l’augment de la temperatura a la terra, i llavors vam repartir uns papers i uns cordills perquè la gent pogués escriure allò que havien sentit amb el vídeo, quines emocions els havia generat, i penjar-ho en el fil de leds. Després d’aquesta petita performance la Federica va fer la introducció al debat tot donant una visió àmplia de què vol dir l’ecofeminisme, o els ecofeminismes en plural, com va subratllar, i quina relació tenen amb el canvi climàtic. Tot seguit, Isabel Salamaña Serra, professora del Departament de Geografia, va parlar sobre les persones que, a causa dels canvis en el clima i dels fenòmens extrems que se’n deriven, han de migrar dels seus països; ho va fer des de la perspectiva de gènere, posant èmfasi en els efectes diferenciats que pateixen les dones i els joves en moments com aquests. A continuació va ser el torn de Laura Calvet Mir, investigadora de l’ICTA, que ens va parlar, des de l’agroecologia, sobre els horts comunitaris i com gestionem els comuns. També, va presentar una eina que havien desenvolupat amb altres investigadores: el CONECT-e (CONeixement ECològic Tradicional). És una plataforma interactiva de recollida i transmissió de coneixements tradicionals relatius a plantes, animals, fongs, varietats tradicionals de cultius o ecosistemes. Aquesta plataforma aspira no sols a ser un lloc de consulta, sinó, també, un espai de trobada i intercanvi. La plataforma CONECT-e presenta un format wiki, amb l’objectiu que qualsevol persona pugui registrar-se i compartir a través del web els coneixements i les pràctiques tradicionals que han adquirit de la seva gent gran parlant amb ells o veient com els aplicaven al dia a dia. I, per acabar les ponències Blanca Valdivia Gutiérrez, sociòloga del Col·lectiu Punt6, ens va parlar sobre les ciutats ecofeministes o ciutats cuidadores. Ens va posar exemples de com estan pensades les ciutats, seguint el model del subjecte BBVA, per les seves sigles en castellà de blanco burgués varón autónomo, com va definir l’economista i feminista Amaia Pérez Orozco. És a dir, ciutats on les voreres son pensades per a persones que van soles, bancs individuals, places privatitzades per les terrasses dels bars que deixen els ciutadans de la ciutat sense espai per a gaudir del carrer, entre d’altres; també, va explicar un projecte en el qual estan treballant ara amb el seu col·lectiu sobre refugis climàtics a la ciutat de Barcelona, com a resultat del Premi 8 de Març-Maria Aurèlia Capmany de 2020.
Després de totes les presentacions no vam tenir molta estona per al propi debat, però vam fer una ronda de sensacions i va ser interessant veure com casaven, o no, amb les emocions que havíem escrit prèviament, a l’inici de la sessió, després de veure el vídeo. L’exercici de sentir i posar nom a les emocions a vegades el tenim poc practicat i com a investigadores pensem que és important, també, apel·lar a les emocions, ja que ens passem el dia en la dimensió del pla racional, que ens estructura la realitat d’una única manera, i ja sabem que en la diversitat hi ha la riquesa!
El dijous va ser el dia cultural de les jornades. A les tres de la tarda, al gimnàs de la Facultat d’Educació i Psciologia, vam tenir la sort de gaudir de l’obra Smell it Again, una reflexió sobre les deixalles, les relacions Nord-Sud, l’ecofeminisme i la nostra posició al món. Aquesta obra és fruit del treball final del Màster en Ecologia Política, Decreixement i Justícia Ambiental, de l’ICTA-UAB. Vam veure l’obra i després vam fer un petit col·loqui amb l’artista i el seu equip, on ens van poder explicar que l’obra és fruit d’una autoreflexió combinada amb les deixalles, un tema que preocupa especialment Carlo Sella, l’actor, guionista i director de l’obra. Després, vam fer un petit berenar al pati de la facultat, pa amb xocolata, i a les sis de la tarda vam anar a Sala d’Actes on vam projectar el documentari 50ºC, de SICOM i Entrepobles, amb la presència de Josep Cabayol, periodista, activista i director de SICOM i jo mateixa, que faig de presentadora del projecte. Després de veure’l, vam tenir també una conversa amb el públic on van sorgir temes com la confluència d’objectius entre els moviments socials, la necessitat de parlar del món rural i posar-lo al centre de les decisions del nostre territori o les tensions entre sobirania alimentària i sobirania energètica, entre d’altres.
I per últim, el dilluns 23, vam organitzar la taula rodona Ampliació de l’aeroport Girona-Costa Brava. No gràcies!, a l’Aula Magna de la Casa de Cultura. Fruit de la cancel·lació temporal de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, Aena ha fet una actualització del seu Pla director per a promoure l’ampliació de l’aeroport de Girona en el cas que augmentessin els passatgers. Des de la perspectiva de justícia climàtica —i a les portes del col·lapse total—, cap ampliació de cap port ni aeroport no té cap sentit. A l’acte vam comptar amb una taula d’experts que van aportar arguments contra l’ampliació de l’aeroport, des del punt de vista ambiental, social, econòmic i pressupostari. Sara Mingorría, investigadora de la UdG, ens va parlar dels impactes climàtics i ambientals que suposa aquesta ampliació. La Sara és actualment investigadora del Departament de Geografia de la Universitat de Girona i és doctora en Estudis Ambientals per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB); a més a més, és membre de la xarxa internacional Stay Grounded —una xarxa mundial formada per més de 160 organitzacions que promou alternatives a l’aviació per a fer front al canvi climàtic— i de la plataforma Zeroport pel decreixement de l’aviació. Antonio Turiel, investigador de l’ICM-CSIC, ens va parlar sobre la crisi energètica i de recursos. Turiel és un físic i divulgador científic, llicenciat en Física i Matemàtiques i doctor en Física Teòrica per la Universitat Autònoma de Madrid. Va realitzar estades postdoctorals a l’École Normale Supérieure de París, a INRIA i a la Universitat de Barcelona. Actualment, treballa com a científic titular a l’Institut de Ciències del Mar del Consell Superior d’Investigacions Científiques. Blanca Valdivia, sociòloga urbanista del Col·lectiu Punt 6, ens va parlar del turisme i de la desigualtat que genera. La Blanca, és sociòloga urbana i membre de Col·lectiu Punt 6, cooperativa de sociòlogues, arquitectes i urbanistes que treballen per a repensar els espais domèstics, comunitaris i públics des d’una perspectiva feminista amb l’objectiu de la transformació social. I, finalment, Adrià Ramírez ens va parlar sobre transports i mobilitat. L’Adrià és president de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic des de l’octubre de 2020, forma part de la junta de la PTP des de fa sis anys i és un gran coneixedor del transport públic. Fa set anys, va plasmar en un plànol inèdit totes les línies d’autobús que existeixen a la comarca d’Osona per a saber ràpidament l’oferta que hi ha. La taula la va moderar Sergi Nuss, doctor en Geografia i Medi Ambient per la Universitat de Girona, on exerceix d’investigador i docent al Departament de Geografia des de 2015, com a membre del grup de recerca d’Anàlisi i Planificació Territorial i Ambiental.
Han estat dies molt intensos i interessants, plens de reflexions punyents per a construir futurs diferents, tot reconeixent els límits del planeta, acceptant-los i integrant-los en les nostres pràctiques diàries per a decréixer de la manera més justa possible per a tothom i, en la mesura del possible, sense crear més desigualtats en el camí.