L’edifici esfondrat del carrer Capità Arenas. [Arxiu de S. Vilanova.]
[Notes de Xavier Borràs.]

La mateixa setmana de la ignominiosa sentència del 14-O arribava a les llibreries L’explosió de Capità Arenas [Apostroph Edicions], l’assaig periodístic de Santiago Vilanova (Olot, 1947), que descriu, amb tons de thriller i novel·la negra, la trama del gas natural a la Barcelona preolímpica.

La nit del 6 de març de 1972 s’esfondra un edifici de deu pisos al carrer Capità Arenas de Barcelona. En el sinistre hi perden la vida divuit persones. S’intenta desviar l’atenció de l’opinió pública dient que l’explosió està relacionada amb un grup d’extrema dreta. La intenció: amagar una explosió de gas natural, de recent i encara deficient implantació, que està substituint el gas ciutat, un producte molt menys eficient i més contaminant.

Aquest cas va posar de manifest la manca de llibertat de premsa i la intervenció del sector energètic sobre els mitjans de comunicació. Malauradament, els següents anys hi va haver altres explosions; la companyia Gas Natural no va poder negar que el seu nou producte, el gas natural , n’era el responsable.

Santiago Vilanova, que llavors era periodista i va seguir tot el cas, va acabar processat per criticar l’indult reial a tots els encausats per aquelles explosions i pel sobreseïment dels sumaris oberts. Cap judici oral mai va poder explicar els orígens de les explosions, frustrant els drets dels familiars de les víctimes.

L’explosió de Capità Arenas, el primer títol que es publica sota la col·lecció «Apostroph» Assaig, és un document insòlit de com el control dels mitjans de comunicació per part dels oligopolis energètics i les connivències polítiques amb la Justícia poden silenciar la llibertat d’expressió i manipular-la, una qüestió que és, avui, gairebé mig segle després, de trista i permanent actualitat, com posen de manifest casos com el del Castor, a les Terres de l’Ebre.

Portada del Diario de Barcelona del 7 de març de 1972 [Foto: Brangulí.]
Vilanova ha estat un dels pioners del periodisme d’investigació a Catalunya, especialment durant els anys que va ser redactor de Diario de Barcelona i El Correo Catalán. Va consolidar el seu prestigi amb les informacions que va publicar sobre l’explosió de Capità Arenas.

Ha dedicat les darreres dècades a divulgar el pensament ecologista i ha publicat més de divuit llibres, entre els quals quatre novel·les, dedicats a defensar un model energètic democràtic, descentralitzat i basat en les energies renovables. El 1983 va rebre com a director del Diario de Barcelona —en l’etapa en què va ser autogestionat pels treballadors—, el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme. És membre de l’associació Journalistes Ecrivains pour la Nature et l’Écologie, col·laborador d’opinió del diari El Punt Avui i ponent de la Secció d’Ecologia de l’Ateneu Barcelonès.

Després de la presentació del llibre a la seva ciutat natal (Olot), el passat 25 d’octubre, se’n farà, de moment, també a la Llibreria Les Voltes de Girona (plaça del Vi, 2) el 28 de novembre, i a l’Ateneu Barcelonès el 9 de desembre a les 19:00 h a la Sala Verdaguer, amb la presència de redactors i col·laboradors del Diario de BArcelona de l’època autogestionària (1983-1984): CArles Llorens, Lluís Busquets, Jaume Reixach, Alfons Ribera i Adolfo Barricard..

Per anar fent boca, dues recomanacions d’interès: un article del periodista Xavier Garcia a El Punt Avui, «El cas Capità arenas 1972»; i el primer capítol del llibre que podeu llegir des d’aquest vincle (cortesia de Vilaweb).

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada