Plànol del castell de Cardona [Il·lustració: Jean-Baptiste Joblot.]
[Un report de Clàudia Masó.]

La font que he utilitzat per realitzar aquest treball és el plànol del castell de Cardona (vegeu-lo aquí dalt), traçat per Jean-Baptiste Joblot, enginyer militar de l’exèrcit borbònic, amb l’objectiu d’ensenyar com van ser els atacs al castell de Cardona per part de l’exèrcit de l’arxiduc Carles d’Habsburg el 5 de desembre del 1711, en plena Guerra de Successió, concretament, durant el Setge de Cardona.

Context històric

La documentació cartogràfica que té el castell de Cardona és clau per entendre com van ser alguns dels atacs a la fortalesa durant la guerra de successió que es va originar quan França i Àustria, dues de les principals cases reials europees, entraven en disputa per el tro espanyol després de la mort de l’últim rei de la casa d’Àustria, Carles II d’Habsburg, qui no tenia descendència. El testament de Carles II d’Espanya nomenava hereu al seu nebot-nét Felip deBorbó, príncep de França, que seria proclamat rei el 1700 amb el nom de Felip V. Una part dels països europeus estava en contra del nomenament del nou monarca ja que significava un enfortiment dels Borbó al continent.

El 1702, Gran Bretanya, Holanda, Portugal i l’imperi austríac van declarar la guerra a França i Espanya, donant suport al candidat austríac, l’arxiduc Carles d’Habsburg, qui també era candidat per ocupar el tro gràcies els seus vincles familiars.D’aquesta manera es va formar la gran aliança de la Haia. Aquest enfrontament va originar la Guerra de Successió, la qual va ser un conflicte internacional però també intern a Castella ja que la qüestió successòria també va dividir els territoris peninsulars. Gran part del regne de Castella es va mostrar a favor del nou monarca menys una part de l’alta noblesa que, amb por de perdre poder, s’hi va oposar. Catalunya i València van donar suport al candidat austríac com a forma de rebuig de la política centralitzadora que representaven els Borbó. La guerra a nivell internacional va acabar amb la signatura dels tractats d’Utrecht i Rastatt (1713-14) però la guerra entre Felip V i les institucions catalanes continuava.

Entre el 1707 i el 1711 les tropes borbòniques van anar ocupant tot el territori espanyol que estava a favor de l’austriacisme. El 1708 València ja estava en mans de Felip i el 1709 la victòria en varies batalles per part dels aliats els va portar a reocupar Madrid per segona vegada però al cap d’un mes després van haver de marxar a causa de la falta de suport amb què es van trobar. Durant la retirada de l’exèrcit aliat a Madrid va arribar la noticia que un exèrcit francès de 15.000 homes era a Perpinyà i es disposava a travessar la frontera. Carles III es va avançar per arribar al més aviat possible a Barcelona i es diu que quan va arribar a terres aragoneses va cridar: Ja estic en el meu regne! (Carles III havia set nomenat rei de Castella, Aragó i compte de Barcelona).

L’exèrcit borbònic va obtenir la victòria en la batallade Brihuega i Villaviciosa, fet que va donar un gir decisiu de la guerra a favor de Felip V i a principis del 1711 felip Vrecuperava el regne d’Aragó de nou mentre Carles III no arribava a temps per impedir que les tropes franceses creuessin el Pirineu en direcció a Girona, ciutat que va capitular el 23 de gener del 1711. A partir d’aquesta victòria es diu que l’exèrcit borbònic va imposar un “autèntic terrorisme militar” sobre Catalunya. Finalment l’exèrcit imperial va poder contenir l’avanç borbònic en la batalla de Prats de rei, que era per on volia passar l’exèrcit borbònic per atacar Barcelona. El duc que estava al capdavant de l’exèrcit borbònic va preparar, a través de Pinós, un camí fins a Cardona per fer-hipassar els seus homes i rendir el castell. Per contrari, el cap dels aliats coneixia les intencions de l’atac sorpresa de l’exèrcit borbònic i va fer enviar reforços a Cardona per defensar el castell. Després de dos dies de bombardejos alcastell, l’exèrcit de Felip V va preparar un atac amb 1.600 homes que van obligar a una part de l’exèrcit aliat a retirar-se al castell i d’aquesta manera van perdre 600 efectius.

L’anomenat setge de Cardona va durar 34 dies, on els francesos van bombardejar el castell però sense èxit ja que la fortalesa era de grans dimensions i d’una gran altura. L’accés per terra també era complicat i els borbònics, després de 2 setmanes de bombardejos, van intentar penetrar al castell excavant túnels. Totsels intents van resultar fallits i això va provocar nombroses morts, ferits i presoners per part de l’exèrcit de Felip V. L’únic moment de tranquil·litat era durant les nits ja que cap dels dos bàndols atacava. Això va permetre a els aliats aconseguir introduir 150 homes dins el castell, de l’elit escollida personalment per el cap de l’exèrcit austríac, Starhemberg. Dins d’aquests 150 homes hi havia Antoni Desvalls, líder de les milícies catalanes. Durant el famós setge de Cardona, les forces borbòniques van viure unaexperiència dolça i amarga. De la victòria de la primera incursió a la vila a la frustració de no poder rendir el castell. Els dies 19, 21 i 22 de desembre les tropes borbòniques es retiraven. Una derrota de Cardona hauria permès als borbònics travessar les comarques barcelonines per la rereguarda, això hauria donat un cop definitiu a la guerra que, contràriament, es va allargar.

Finalment l’exèrcit borbònic va obtenir la victòria sobre Barcelona l’onze de setembre de 1714 i Cardona es va veure obligada a rendir-se.

Usos i aplicacions de la font

Durant el segle XVIII els plànols ja s’utilitzaven de manera freqüent. Aquests, a nivell d’imatge, és l’únic que tenim per fer-nos una idea de com era la zona en qüestió durant aquella època. Les problemàtiques dels plànols, sobretot en seglesanteriors al segle XVIII són, per exemple, les proporcions o el grau de veracitat d’aquests. En canvi, els avantatges són, a tall d’exemple, saber com eren els sistemes defensius o els elements urbans (sobretot en casos de plànols de ciutats opobles).

D’es d’un punt de vista arqueològic, els plànols ens aporten molta informació. Ens poden facilitar el saber com eren elssòls d’ocupació, les fortificacions, si hi havia rius, vegetació o el nombre d’habitants aproximats de la zona.

En aquest cas, el plànol del castell de Cardona ens aporta informació de com van ser els atacs de l’exèrcit dels aliats contra l’exèrcit borbònic. «Aquesta deducció ha estat possible per dos fets: la identificació de les trinxeres (color groc) situades en diferents punts del nucli de població (color rosat), i les línies de tir des d’aquestes bateries cap a diverses parts del castell.» Gisbert M. (2011), «La Guerra de Successió a la vila i al castell de Cardona: la recerca cartogràfica», Revista Dovella, 18-23.

Per tant, si volguéssim trobar les trinxeres o bé restes de l’artilleria utilitzada, sabríem on excavar. Aquest plànol, també, ens dóna informació del sistema de fortificacions del Castell durant el segle XVIII i de les dimensions que tenia l’antigavila en aquell moment, per tant, podríem deduir el nombre d’habitants que tenia la Cardona dels primers anys del segle.

El plànol de Jean-Baptiste Joblot està molt centrat a mostrar com eren els atacs de l’exèrcit de l’arxiduc Carles i per aquesta raó no s’hi mostren altres elements com el relleu, tot i que si que es veu clarament que el castell estava molt més elevat que la vila.

Conclusions

La majora de la cartografia del castell de Cardona durant la Guerra de Successió ens aporta informació dels canvis i reformes que va patir el castell, però el plànol que he utilitzat per a aquest treball serveix principalment per a obtenir informació de com van ser els atacs per part dels aliats durant el setge de Cardona.

Bibliografia

FLORISTÁN IMÍZCOZ, Alfredo, Historia Moderna Universal, 2a ed., Barcelona, Editorial Planeta, 2002 i 2016.
GISBERT TRAVERIA, Meritxell, Cartografia de Cardona, 1a ed, Cardona, Ajuntament de Cardona, 2010.
GISBERT, Meritxell, «La Guerra de Successió a la vila i al castell de Cardona: la recerca cartogràfica», La Dovella, 2011, pp. 18-23.

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada