Poder, sexe i una reflexió sobre l’assassinat de John F. Kennedy

John Fitzgerald Kennedy (Brookline, Massachusetts, 29 de maig de 1917 – Dallas, Texas, 22 de novembre de 1963).

[Un article de Nan Orriols.]


François Hollande, vestit de motorista, anava escondit com els senglars al bosc per visitar la sexy i guapa actriu Julie Gayet. (Diuen que el pis era propietat de la màfia russa.) Hollande, republicà.

Monica Lewinsky, 10 – Clinton, 0. Escàndol per als puritans. Clinton, del partit demòcrata.

És impossible d’esbrinar les decisions que pot prendre un home d’estat (les dones són més llestes) o alts funcionaris per satisfer les seves amants, decisions que tots hem patit i patirem (adjudicacions, subvencions, nomenaments, etc.). Si la democràcia és un desastre, aquest fet l’acaba de perfeccionar.

És evident que la llista és inacabable. L’exdirector de la CIA, David Petraeus, «heroi de l’Afganistan i de l’Iraq», va perdre el cap amb la seba biògrafa, Paula Broadwel. Recordin també la «Villa Certosa», on Berlusconi organitzava orgies per al gaudi d’amics, coneguts i magistrats. Alfonso Guerra, Felipe González; Rajoy, no. El rei Joan Carles, sí, etc. A Catalunya, també, com a Holanda o Suècia.

Ara bé, el cas de John Fitzgerald Kennedy crec que és el més descarat i que va tenir conseqüències irreparables. A Kennedy li presenten Marilyn Monroe. El president perd el cap. Marilyn canta el Happy birthday, Mr. President a la festa d’aniversari de Kennedy amb veu orgàsmica. Marilyn anava amb un vestit amb 2.500 petits cristalls que li anava tan ajustat que el van haver d’acabar de cosir quan ja el portava posat. Marilyn anava sense roba interior, i va crear tant de desig que el puritanisme luterà i calvinista no ho va suportar. J. F. K. era catòlic. Marilyn era Déu.

Mireu les imatges. Escolteu bé els convidats amb el cap perdut. Marilyn, reina de la República Catòlica dels EUA. Moment crucial: l’aparició del pastís d’aniversari. Kennedy s’adreça als convidats, es gira per veure Marilyn i, no ho diu, però ho diu perquè tothom ho veu: «És meva», i el van assassinar.

El president sabia que Marilyn anava sense roba interior? Marilyn anava nua però brillava com un estel. El vestit es va subhastar i se’n van pagar prop de 5 milions de dòlars. Avui, no tindria preu. Gràcies, Marilyn.

Deixeu-hi un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada