«Digueu la veritat. Així us vengeu.»
Joan Fuster (Sueca, 1922-1992). Aforismes.
En la Nit de l’Edició, la gran gala que celebra anualment el Gremi d’Editors, el seu president, Patrici Trixis, fa públic que enguany la venda de llibres en català ha augmentat un 12%.
Pel que fa a les causes de la demanda de 2,8 milions que imposen 23 editors de Xarxa de Llibres a Enciclopèdia Catalana i a la inestable distribuïdora Entredós, fusió de Les Punxes i Àgora, que està participada en un 45% per Enciclopèdia Catalana, no en fa cap al·lusió. Tampoc, als problemes de l’editorial Vicens Vives, pionera dels llibres de text en català, i capdavantera en l’ensenyament i en la cultura, que es veu abocada a un ERO.
Que les vendes de llibres en català creixin un 12% és una molt bona notícia, però que l’editorial catalana de llibres de text, possiblement la més potent del país, estigui en serioses dificultats econòmiques, n’és una de molt dolenta, i que el problema endèmic i irresoluble de la cadena del llibre encara sigui la distribució, és una vergonya per al sector.
Des que Gutenberg va impulsar la mecanització de la impremta fins a finals del segle XIX i començamenst del segle XX, la cadena del llibre tenia molt poques baules. L’edició del llibre solia estar a les mans de l’editor/impressor/enquadernador/llibreter. A començament del ssegle XX la composició de la paleta s’anà concretant en editors, impressors, enquadernadors, distribuïdors/comercials, llibreters, sense oblidar els autors, que anaren regulant la seva relació amb els editors.
Les lleis del llibre
Al segle XV l’Església i les monarquies veien que l’edició de llibres heterodoxos feia perillar el seu domini i imposaren la censura com a mètode de control.
Al segle XVI, amb l’augment de la producció, la censura eclesiàstica esdevé insuficient i el poder polític desenvolupa l’aparell legislatiu: controls, llicències, privilegis i taxes que fixen el preu de venda de llibre.
A mitjans segle XVIII s’imposa la discutida Llei Curiel, que ordena i actualitza el sector i castiga molt severament els transgressors del control polític i religiós.
De fet, el llibre espanyol sempre ha estat controlat i protegit, ni que sigui per temor del seu poder i per l’interès a difondre la cultura espanyola arreu del món. La Ley de protección del libro español de 1946, «sobre la mayor difusión posible del libro español, tanto en el interior como en el extranjero», regula tant el preu del paper com el del llibre imprès
Fins al 1975, el preu del llibre és el recomanat per l’editor, que l’imprimeix en el llibre i sobre el qual els comerciants finalistes poden fer descomptes en determinades ocasions i a determinats organismes. Així va néixer el dia Sant Jordi, Dia del Llibre, que es podien fer descomptes i que els editors i llibreters aprofitaven per liquidar estocs.
La Ley 9/1975, de 12 de marzo, del Libro. rebla, altre cop, el preu del llibre, establint-ne el preu de venda únic.
SECCION QUINTA: PRECIO DE VENTA Artículo trigésimo tercero.—Precio de venta. El precio de venta al por menor de libros al público se realizará al precio fijo que figurará impreso en cada ejemplar; se exceptúan de esta última obligación los libros de bibliófilo, artísticos o análogos y los editados antes de la promulgación de esta Ley. Reglamentariamente se determinarán los descuentos o bonificaciones que puedan aplicarse con ocasión del Día del Libro, ferias nacionales, congresos o exposiciones.
Aquesta regulació no la comparteix pas tot Europa; a França per exemple, existia un acord del sector, sota la forma d’un preu aconsellat per l’editor, que el llibreter era lliure de respectar, o no. Al febrer de 1979, el Decret Monory (René Monory és mecànic de formació, sublimat a ministre d’Indústria i senador), aplica un sistema de preus nets que impedeix qualsevol forma de fixació del preu del llibre per part de l’editor, alhora que les grans superfícies, primer a França i tot seguit a casa nostra, van prenent embranzida.
A Paris, l’FNAC (Fédération Nationale d’Achat des Cadres) que va ser fundada el 1958 per André Essel i Marx Théret, dos militants trotskistes, perseguint la utopia de la cultura per a tothom, el 1970 comença a aplicar descomptes substancials del 20% al preu marcat dels llibres. A la iniciativa s’hi apunten les grans superfícies que es comencen a estendre pel país, utilitzant el llibre com a reclam comercial i les grans cadenes de llibreries, sovint en mans d’editors. Ben aviat els llibreters no poden competir i els editors independents no poden fer front a les exigències dels grans finalistes que imposen preus, condicions i fins i tot els continguts més comercials. Lluny de fomentar la competència i abaratir el preu dels llibres, aquests s’encareixen, i encara més els gèneres menys comercials i populars, com l’assaig, la poesia, la filosofia, etc. Paradoxalment, la utopia posa en perill la xarxa de llibreries que apropa la cultura i el coneixement arreu de França, la producció, la diversitat cultural que queda en mans del gran capital i d’uns interessos que no son els generals. El llibre és tractat com un objecte comercial, sense donar valor al contingut.
L’any 1981, després de crus debats al parlament francès, es promulga la Loi Lang-Lindon que regula finalment el preu únic del llibre.
El llibre a Catalunya
Semblarà que a Catalunya el llibre hagi estat protegit a l’empara de la llei de 1975. De fet, fins el 2012, el sector del llibre a Catalunya va estar sotmès a les mateixes condicions que el llibre a França sota la pressió de l’FNAC. Un grup de mestres, pares i mares, amb el mestre i cooperativista Juli Vela, de l’associació de mestres Rosa Sensat, creen la Cooperativa Abacus. La noble intenció és proveir les escoles i les famílies de material pedagògic i cultural de qualitat en les millors condicions de preu. Abacus neix el 1968 i el 1985 es converteix en una cooperativa de consum amb socis de treball. Abacus s’acull a un discutible retorn de beneficis en forma de descompte directe en els llibres. Aquesta competència deslleial i transgressiva de la Llei del llibre, d’obligat compliment per a la resta d’operadors, és denunciada pel Gremi de Llibreters.
L’aleshores govern de CDC eludeix les queixes dels llibreters, segons fonts de confiança, per un canvi de cromos entre la prosperitat de la Cooperativa i l’eliminació d’entrebancs a la normalització lingüística. No oblidem que Rosa Sensat i Abacus estaven, i estan, sota l’empara del PSC/PSOE. La piconadora Abacus és imparable durant anys i moltes llibreries són sacrificades per aquesta competència. La política d’Abacus és summament agressiva per al sector i els governs «d’esquerra» són summament complaents amb les subvencions, els suports econòmics i la permissivitat legislativa. Per adobar la situació l’Estat, el 2007, promou una nova llei del llibre: Ley 10/2007, de 22 de junio, de la lectura, del libro y de las bibliotecas, que deixa el preu del llibre de text fora del sopluig del preu únic. Els efectes seran devastadors.
Entre els anys 1970 i 2000 es van perdre a Catalunya més de 400 llibreries (dades del Gremi de Llibreters) a causa de la intromissió d’operadors aliens a les llibreries en la venda de llibres de text: venda directe d’editorials i distribuïdores a les associacions de pares (abans es deien així). Tot i que el llibre de text tenia el preu únic, aquestes entitats pagaven a les escoles una part del descompte editorial, i com que les exigències de descompte eren creixents (del 25/30% que podia tenir una llibreria, les APA exigien el 40%, i el editors no tenien més remei que apujar els preus).
Els pares s’estalviaven alguns cales, pocs, perquè la majoria no anaven pas a les seves butxaques, perdien a canvi una llibreria i l’accés a la lectura, a més de la papereria, el material escolar i d’oficina, el quiosc i, sovint la impremta que sobrevivia al poble gràcies a uns guanys que els permetien equilibrar el balanç i sobreviure amb esforç.
La Ley del 2007 manté el preu únic del llibre, però permet el preu net del llibre de text. En contra, potser, de les bones intencions de la presidenta del Gobierno en funciones, Maria Teresa Fernández de la Vega i Juan Carlos R., els preus, enlloc de baixar, pugen.
Progressivament, les llibreries deixen de vendre llibres de text perquè no poden afrontar les exigències del mercat i els editors resten a la mercè de les famílies i dels mestres.
El més de juliol d’enguany, La Resistència publicava la reflexió «Fer-se el suec», en què detallava els resultats de la implantació dels ordinadors en l’ensenyament i les conseqüències que això tindria per al sector del llibre de text català. Vet aquí doncs, que Vicens Vives n’és possiblement la primera víctima. En seguirem comptant. Quan el país s’adoni en mans de qui queda la formació dels nostres fills i néts, la catàstrofe serà irreversible.
Si el llibre català sobreviu no és gràcies a cap govern, ni de dretes ni d’esquerres.
Avui la Cooperativa Abacus és membre diligent del Gremi de Llibreters, després que aquest guanyés el plet que va pagar amb enorme esforç de tots els seus socis i que va obligar a Abacus a acollir-se a la Llei del llibre. El Gremi no en va fer victòria, la victòria és que enguany s’ha venut un 12% més de llibres en català i que el 60% d’aquests llibres es compren en llibreries, moltes de les quals reemplacen les que van tancar i que ara són dirigides amb èxit per joves emprenedors formats a l’Escola de Llibreters.
Dels distribuïdors en parlaré un altre dia; si ho fes ara hauria de canviar el títol de la reflexió per: «Dues de fredes i una de calenta»…