[Text de Gabriel Salvans | Il·lustracions de Lluís Badosa.]
Tancava el dia el clar perfil de les muntanyes
mentre un plec de veus em rondava al cap.
Lluïa plena, al cel de Folgueroles, la lluna.
Vaig pensar en el primer home quan mirava
la lluna en la mateixa soledat de la nit.
Sense cotxe, ni foc, ni abric, ni aplicació
de mòbil que li parlés de quan hi era
o no hi era, ignorant de la llum i la constel·lació
en què vivia, de saber de lleis, de pàtria.
Enyorat, tal volta, de l’abraçada i la veu amiga.
No de cap fortuna com la que tu o jo
esperem que arribi sense l’enginy del gat.
Entre aquell i aquest hi ha un temps sabut i un temps
ignorat, amb les alforges plenes de misteris,
i som, entre mirar endavant i mirar enrere.
No t’enfadis diu el Foll a la lluna plena,
m’agrada la teva llum però no veig les estrelles.
L’Esperança és l’aventura del camí
farcit de falses promeses, de passions
incontrolables i l’extravagància dels somnis.
Tot plegat per anar d’un a un altre lloc
per camins de joc que ens obrin la porta.
El Foll
Homo-sapiens, microcosmos, inconsciència, innocència, impulsivitat, instint, nòmada, superació, imaginació.
Després de milers d’anys de preparació vital, aquell primer ésser humà que 200.000 anys va començar a moure’s des del centre de l’Àfrica per descobrir, amb tots els riscos, que comportava el Món i, com a única defensa, la intel·ligència, la memòria i una voluntat de supervivència incansable. Al seu davant i de manera subjectiva hi podem veure l’aridesa de l’horitzó que l’esperava.
El Tarot de Folgueroles
Aquí podeu seguir les cartes (poemes i il·lustració) ja publicades, tot seguint aquest ordre:
0. El Foll.
1. EI Mag.
2. La Sacerdotessa.
3. L’Emperadriu.
4. L’Emperador.
5. El Hierofanta.
6. Els enamorats.
One Comment