[Text i fotografia de Gabriel Salvans.]
Ara que dia a dia em veig més gran,
tornen les imatges en blanc i negre
d’un temps on el color de la vida no hi era
a les fotografies. Recordo no obstant l’encant,
i el tenen encara, de temps perdut, fixat
als fulls dels dies. Ara que he trobat el gust
de perdre el temps, miro com cauen llargs, els dies,
i no tinc ni temps de mirar les obres, ni
de com avança el món de tant de pressa com
ho fa. Ara m’entretinc a estones perdudes
furgant bells records en velles fotografies, on
veig què passa, com si fos en un tren de viatgers,
o en un aparador de nit que convida a veure
el joc del desig de jugar amb la nina de Reis.
Demano, encara, un poc de res d’allò que tinc
i fer-me vell amb mi i amb tu i la nina.
Ara que encara tinc delit al caire de la lluna.
La Cambra, 2023.