[Text i veu de Gabriel Salvans.]
Segle XXI.
A Lluís Badosa, poques hores abans de les 21 h del dia 21/01/2021
Tot fent el camí que mena al lloc, som.
L’avellaner guarda el temps, aturat
a les busques dels rellotges penjats
als seus braços. Cada rellotge té
la seva hora aturada en el precís
instant d’acabar l’impuls de la corda
que empenyia a voler i voler més temps.
L’avellaner no mira el pas del temps
a l’esfera del rellotge. Ho sap,
no cal mirar ni endins ni enfora. Passa
que t’he vist i tot mirant-lo es perd
de vista. El temps és fum al Sot Fosc,
guspires al foc de la carbonera,
sospirs a l’aire del gorg dels Llitons,
pols d’estel a la nit de Sant Llorenç.
Desigs, pors, angúnies… esperança.
Un viatge pel so de la paraula
als llavis rogencs de la masovera.
Màgics silencis de l’avellaner,
ombres i besllums de l’hora del sol
i en clars de lluna.