[Un poema de Xavier Borràs.]
La fi del món
La fi del món
serà un dijous
vora el capvespre
—hora de Greenwich.
La noia del
telenotícies
—rossa panotxa
i parla nyol—
dirà breument
la bona nova
i arrencarà
[a] plorar distreta
just en l’instant
que el flaix llampant
d’un univers
amb mala bava
es cruspirà
tot aquest món.
[Vall d’en Bas, en temps covidians.]