[Text i veu de Nan Orriols.]
Veig que ara parlen molt de salut mental. Diuen que el virus ha deixat moltes persones amb problemes greus. Diuen que els metges de capçalera recepten tot tipus de pastilletes per alleugerir el problema. Expliquen que els suïcidis han augmentat, també de la gent jove.
Segurament estem tots pirats. Com a espècie i col·lectivament, és evident. Ens autodrestruïm amb una espiral de consumisme que no volem aturar. Insecticides, herbicides, pesticides, purins… Mengem verdadera porqueria i som víctimes de les fantasies creades per a esclavitzar-nos. El problema és arreu. Sí, segur, estem malament del cap i també del cor.
El senyor Junqueras demana perdó als que van apallissar els catalans que volien votar en un referèndum el 1r d’octubre de 2017. Gelós, exhibeix enveja, una vanitat que el converteix en un monstre i un desequilibri emocional realment preocupant. Però, com estan de salut mental els senyors Aznar, Zaragoza, Marchena, González, el rei Felip VI i el seu pare, refugiat amb els seus amics dels Emirats Àrabs? I el president Aragonès, que saluda Pedro Sánchez en un acte de Foment del Treball per lloar el comte de Godó?
Sí, tots pirats. Ah, me’n descuidava! I també la senyora Colau i la senyora Ayuso! De fet, no sé qui és qui. Si podeu, aneu al bosc i escolteu els ocells. Mireu les muntanyes i els arbres i abraceu les criatures. Lluitar contra la bogeria és impossible. Sempre guanya.