[LLIBRE] Tanta set, de Gabriel Salvans

Gabriel Salvans. [Foto: Biel Barnils, Núvol, 2]
[Notes de Xavier Borràs.]

Arriba en Gabriel Salvans (1951) a casa amb una criatura nova a afegir a les vuit que ja ha editat i publicat al llarg dels darrers anys. Aquest manlleuenc fincat a Sant Hipòlit de Voltregà, amic i col·laborador de primera volada de La Resistència, fotògraf i poeta de capçalera, ens du ara TantaSet (Gatedicions, setembre de 2021), amb un títol que trabuca els seus setanta anys amb la «tantaset» que clou el darrer dels setanta poemes d’aquest nou volum [que vam publicar recentment, amb la seva veu pregona], on diu:

«El corb planeja entremig de la carronya
i cal esquivar en les paraules vanes tanta set.»

El llibre, de 90 pàgines, prologat per Maria Carme Codina, s’estructura en tres parts: «Fulles/fulls», un recull de 40 tankes escrites durant el confinament en una petita llibreta de fulls antics, acompanyades, a peu de pàgina, per unes fulles vegetals dibuixades per la il·lustradora Maria R. Parés. Vegem-ne una:

XXXVIII

Un pardal s’espolsa amb les ales
esteses, a recer de fulles
que han tombat els quatre gotims
de rosat d’abril. Mirem junts
a la finestra, un tros d’alba
que se’n va mentre el descric, vola
solitari entre poms de rosa i lloms de llibre.
[Dijous, 23 d’abril de 2020.]

I la fotografia corresponent a aquest poema, que és a l’Instagram d’en Salvans:

La segona part de TantaSet es titula «Nou poemes per a una oració», un recull elegíac, dedicat a l’amic i poeta Ramon Cotrina, traspassat el 28 d’abril de 2020. «El veritable sentit d’aquests versos —escriu Codina al «Pròleg»— és la vellesa de l’autor i un sentiment vital d’optimisme per encarar-la, d’arrelament a la terra que trepitja, de rebel·lia enfront de la por, la mateixa de Quixot o de Verdaguer.»

El llibre es clou amb «Parets», vint poemes esparsos escrits entre 2017 i 2021, on en Salvans retorna a l’eix central de llibre, és a dir, el temps que passa i l’afirmació del present, com en els versos de Suara (publicats en aquest mateix número de La Resistència) o en aquest altre:

Escriptura

Escric quan noto que se’n va
el que penso i sovint també
penso si cal escriure, tot
allò que arriba i no saps d’on.
S’atura en un instant pervers
i es difumina tan fugaç
que dubtes, fins i tot, del llapis
que es mou veloçnper un sospir
de l’aire.
          Com ara que escric.

Com m’escriu en la dedicatòria de TantaSet l’amic Salvans, «mai no passa res en va»…, però que sigui tothora i sempre que ho faci per a «endreçar pensaments,« també els mals pensaments, que procuro donar-los vida i fantasia sobre un tros de paper».

Finalment, el llibre també és un compendi dels topònims de la geografia personal de Salvans. Si ens hi fixem, a TantaSet hi trobarem tota aquesta cartografia, des de Sant Martí Xic al puig Rodó, passant per més de cinquanta tres noms de lloc, indrets que configuren el seu mapa i el seu territori.

 

 

 

Llibres de Gabriel Salvans publicats

(2011) Carallot: seixanta dies de poesia, Sant Hipòlit de Voltregà, Gatedicions, 82 pp.
(2013) Sonets: 100 sonets sol solet, Sant Hipòlit de Voltregà, Gatedicions, 123 pp.
(2014) Octubre: 52 poemes i una cançó enamorada, Sant Hipòlit de Voltregà, Gatedicions, 115 pp.
(2016) Fotografies: un poema per cada dia de l’any , Sant Hipòlit de Voltregà, Gatedicions, 127pp.
(2016) Els arbres del camí. Vic, Impremta Daví, 119 pp.
(2016) Nadales des de Sant Martí Xic: 2004-2018, Sant Hipòlit de Voltregà [l’autor], 32 pp.
(2017) Eros, Sant Hipòlit de Voltregà [l’autor], 125 pp. Inclou la plaquette a la Tana («Set poesies entre quatre parets»).
(2021) TantaSet. Sant Hipòlit de Voltregà, Gatedicions, 90 pp.

[VERSOS] Suara

[Text, fotografia i veu de Gabriel Salvans.]

 

A l’Aina Roca

 

Suara em mirava com queia la llum
entre el Pedraforca i jo. Imatge
que no es cansa de tornar i tornar
i captar en un clic efímer el temps just
a la fotografia.

L’efímer temps en què puc i no puc
tornar a veure en la llum, noves llums
que tornen la imatge quan la foscor
ho envaeix tot, i en tot és tot i res.

Tornaré a cantar i mirar el Pedraforca
i la imatge serà el tot i cançó…
Toda una vida…, la vida llisca
dins el vent efímer que tot s’ho emporta.

Trobaré rastres en camins, al Parnàs,
en esquinços en un full de paper.

25 d’agost de 2020.

[TEXTUAL] Som terra i foc

Erupció volcànica al Cumbre Vieja. [Foto: Viquipèdia|Eduardo Robaina.]
[Versos de Xavier Borràs.]

Som terra i foc
i aire i fulla;
som arbre i cuculla
i aigua i joc.

Camino l’enlloc
on res no m’atura
i hi trobo l’enroc
de mare natura.

D’aquest enderroc
l’humà mai no en sura:
no hi ha contrafoc
per fer-ne costura.

Vivim en un troc
que sempre ens detura.

El Mallol, setembre de 2021

Els microrelats de Jordi Remolins. Setembre de 2021

[Narracions de Jordi Remolins.]

Les diòptries del fratricida

El pistoler vestit de negre va alçar una cella, va desenfundar l’arma i abans que pogués disparar va ser abatut per una bala. A l’altra banda del carrer el pistoler vestit de gris va alçar una cella, va desenfundar la seva arma, i una mica més tard que l’autor del tret, que era el germà del pistoler vestit de negre. Afortunadament per a la integritat del pistoler vestit de gris, l’involuntari fratricida curt de vista i vestit de fúcsia era un dels homes amb pitjor punteria de tot l’oest.

Lliçó de vida

El nen de sis anys es mirava fascinat la capsa de bombons des de l’altra banda de l’aparador, però li mancaven deu monedes per a poder-la comprar. A còpia de passejar mirant permanentment a terra, on de tant en tant trobava algun cèntim, va reunir al cap de dos anys els diners que costava. Quan va entrar a la botiga per comprar-la no només ja l’havien venuda, sinó que el futur atracador més popular del país va constatar que ara el nou model era el doble de car.

L’únic tret errat

L’impecable assassí a sou es va arrepenjar a la barana del terrat des d’on podia observar el domicili de la seva futura víctima i va ajustar el visor del fusell amb mira telescòpica. Veient-la arribar acompanyat d’una atractiva jove, no va poder-se estar d’observar com es desvestien, estimulaven, copulaven, practicaven sexe oral i anal i, finalment, es dutxaven junts. Mentre es cordava satisfet els pantalons es va adonar que la parella s’havia vestit de pressa i ja tornava a sortir del pis, maleint per primera vegada en la seva trajectòria que l’únic tret que havia disparat fora de lloc fos una enganxifosa lleterada que li enfigassava els dits.

En la salut i la longevitat

L’únic gran temor que tenia el cosmonauta en aquesta vida era morir sol. Després de tres anys vivint en una estació espacial, va dedicar-se a procrear una família de deu fills que li van donar el mateix nombre exponencial de néts i besnéts. A la setzena generació la nissaga es va extingir, però l’home més vell de la història de la humanitat continuava amb una salut de ferro tot avorrint-se com en els darrers tres-cents anys a la butaca d’un geriàtric, quan va optar per suïcidar-se en una solitud tan fastigosa que fins al cap d’un parell de mesos una infermera no va adonar-se olfactivament de la seva absència.

[LLIBRE] Pactes verds en temps de pandèmies, d’Alfons Pérez

Alfons Pérez. [Foto: Xarxa Sostenible.]
[Notes de Xavier Borràs.]

Pactes verds en temps de pandèmies. El futur es disputa ara (Libros en Acción, 2020), d’Alfons Pérez, és un llibre que analitza el model europeu del Green New Deal, amb el perills que s’assenti el model de creixement il·limitat amb els arguments del desacoblament absolut, els impactes d’aprofundir l’extractivisme per a aconseguir les matèries primeres crítiques per a la transformació verda i digital, i els riscos d’un sobreendeutament que reactivi mesures d’austeritat, ara més presents que mai.

Alfons Pérez —enginyer tècnic en electricitat i màster en sostenibilitat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)—, que participa activament a l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), la Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE) i la Xarxa per la Justícia Climàtica, escriu a la introducció:

«Encara no ens havíem recuperat de la crisi financera del 2008 quan, de manera totalment inesperada, un virus microscòpic i obstinadament contagiós va irrompre en les nostres vides i es va propagar pel món a través dels canals teixits per la globalització. El seu impacte en l’econo- mia ha estat sever, però culpar de tot la COVID-19 seria massa fàcil. La pandèmia ha accelerat l’arribada d’un nou cicle de crisi que mai no va desaparèixer del tot i que s’entrellaça i s’amplifica amb altres reptes glo- bals del segle XXI.

»Pactes verds en temps de pandèmies s’ha redactat i actualitzat en aquest context complex, inquietant, incert i, per a algunes persones, dramàtic. La seva intenció neix de la certesa que, tot i viure en un moment d’inter- secció d’emergències (sanitària, climàtica, ambiental, feminista, etc.) i de restriccions de tot tipus (confinaments totals, parcials, perimetrals, tanca- ments sectorials, tocs de queda, etc.), no volem ser meres espectadores del futur que ha de venir.»

[Podeu descarregar-vos el llibre sencer des d’aquest vincle.]

També, podeu clicar damunt de la coberta per a descarregar-vos el llibre.

Què podeu trobar en el llibre?

Pactes verds en temps de pandèmies. El futur es disputa ara té diverses intencions que estan condensades en el títol. Primer, dos plurals que pretenen, d’una banda, mostrar la diversitat de pactes verds que han nascut en poc més d’un any i, de l’altra, constatar que la covid potser és una pandèmia, però també ho són el capitalisme, el patriarcat i el colonialisme.

Des d’aquesta intenció, de tenir una mirada àmplia, multidimensional i de complexitat, el text s’obre amb un primer capítol que explica breument l’origen dels pactes verds neoliberals, keynesians, decreixentistes, postextractivistes, ecofeministes, etc., i justifica la necessitat de centrar-se en l’anàlisi crítica del pacte verd europeu (PVE) perquè és, alhora, el més important a escala global i la nova estratègia de recuperació verda per a la Unió Europea.

Després d’aquesta breu explicació, el capítol sobre creixement verd aborda les diferències entre el desacoblament relatiu i l’absolut, i incideix en els efectes de l’externalització de la producció i la innovació tecnològica, i el miratge del desacoblament absolut a escala global.

Amb aquesta reflexió, el capítol 4 explora la base material de la renovació tecnològica, que implica, bàsicament, aprofundir en l’extractivisme. La cursa per aconseguir matèries primeres crítiques com ara cobalt, liti, níquel, neodimi o disprosi se sustenta en projeccions de demanda que superen els límits biofísics i que poden generar una infinitat de conflictes socioambientals.

Tot seguit trobem el capítol central, «La recuperació verda i el pacte verd europeu». En aquest capítol s’analitza una primera fase de rescat corpora- tiu amb diners públics sense criteris ambientals ni socials, i una segona de recuperació pretesament verda on es mobilitzen gran quantitat de recursos públics sota el pla Next Generation EU. El capítol aprofundeix en les conseqüències que el Next Generation EU afavoreixi les grans corporacions. També, s’examinen les condicions que imposa la UE als Estats per rebre els diners perquè podrien comportar una intervenció de les sobiranies nacionals i generar sobreendeutament futur.

Després d’aquests tres capítols troncals, s’exploren més breument les conseqüències del pacte verd europeu en el sector del treball, posant l’accent en els impactes de la digitalització i la necessària aposta pels treballs essencials i socialment necessaris. També, es revisen diferents estratègies de les corporacions per a intensificar el seu rentat verd en temps de pandèmia.

Per acabar, es reflexiona sobre les alternatives amb la intenció d’abordar la complexitat i esbossar una estratègia per ser debatuda sobre la utilització o no del concepte de «pacte verd» com a marc de discussió política i com a element tàctic.

A més, el text es nodreix de nombrosos quadres que intenten aclarir conceptes, aprofundir en temes rellevants i obrir reflexions que poden apuntalar idees. Tot això amb la intenció que Pactes verds en temps de pandèmies tingui una orientació més pedagògica i divulgativa, però reconeixent que el text inclou passatges tècnics i complexos que necessitaran una digestió més lenta.

[TEXTUAL] Genocidi cultural

[Text de Toni Casassas.]

El genocidi cultural de Catalunya, dirigit i programat per l’estat espanyol des de fa segles, com ara, temps ençà, el tancament de les universitats catalanes, la impossibilitat d’escriure i publicar en català, etc., i actualment, en aquests dies que vivim de derrota i de submissió, la castellanització de TV3 i els mitjans oficials i privats, la utilització del castellà en el Parlament de Catalunya, l’apropiació econòmica dels pressuposts del cinema i audiovisuals per part de Madrid, o el canvi sistemàtic que es fa del català al castellà en l’ensenyament, sobretot en les universitats…, no només rau en aquests fets contrastables i consumats sinó en una altra cosa encara més perillosa, que és injectar en les ments de molta gent, i sobretot dels joves, que la llengua catalana és una llengua provinciana, una llengua minoritària amb la qual no es pot arribar al món, que és una llengua supremacista i racista, una llengua que es vol imposar als castellans parlants que viuen a Catalunya, etc.

Enguany n’ha fet vint que el Borbó va pronunciar aquesta fal·làcia sobre la no imposició del castellà. [Font: Viquipèdia.]
Aquesta estratègia, per molt ridícula, falsa i miserable que sigui, és d’una gran eficàcia ben contrastada. Si no, mireu com han acabat, a França el català i les altres llengües pròpies del seu territori. Aquí, com que som tan educats i autistes, acceptem tot això com una cosa inevitable, com una llei divina contra la qual no podem lluitar. Perquè tampoc siguem ingenus: a molta gent ja li va prou bé; pactar amb el colonitzador sempre dóna beneficis i alguns avantatges sobre els teus propis conciutadans.

Sempre pots vendre més discos, o vendre més llibres, o vendre més mercaderies. I és clar, ja sabem que el mercat mana. Ara bé, no s’adonen, principalment artistes, escriptors o músics, que si bé en un principi sembla que et donen alguns copets a l’esquena i potser et cauen del cel alguns premis, en el fons ells saben perfectament que qui es ven perd la seva ànima, que qui es ven ja no és lliure, que qui es ven perd dignitat i credibilitat i ja mai més serà veritablement respectat i valorat.

Els microrelats de Jordi Remolins. Juliol de 2021

Claus en el temps

El científic més savi del planeta va dirigir una invitació a la gent del futur perquè en cas de poder viatjar en el temps assistissin a la festa que organitzaria l’endemà al vespre. L’any 2344 un altre científic triat a l’atzar entre un grup de candidats, va travessar un forat de cuc per arribar a la ciutat on tres-cents i escaig d’anys enrere es faria la celebració. Quan l’home es va parar a observar a través de la finestra la nul·la animació a l’adreça de la festa, va aturar-se sobre les seves passes per entrar a un prostíbul que havia trobat pel camí, i va dilapidar-hi durant tota la nit, bona part de l’assignació econòmica que li havien proporcionat dins d’una targeta de plàstic, amb dones que com a mínim podrien ser les rebesàvies de la seva rebesàvia.

Els pans i els descendents

L’hereu de la casa pairal va esdevenir un estudiant brillant amb dues carreres, i posteriorment, empresari d’èxit amb projecció arreu del país. Tothom afirmava que havia nascut amb un pa sota el braç, just al contrari que la seva germana, que semblava que l’hagués portat sota el cony. Els seus pares no només lamentaven que s’hagués convertit en la dona més promíscua i desinhibida de la comarca sinó, sobretot, que ho fos de franc.

El secret dels fogons

L’endemà de sentir uns clients comentar que haurien d’haver-se aturat a un restaurant de carretera on hi hagués camions a l’aparcament perquè allò era sinònim de bona teca, el propietari de l’hostal, en una profunda crisi, va absentar-se durant tot el matí. A un taller de vehicles de segona mà va adquirir quatre tràilers per a desballestar que va aparcar just davant del seu establiment. La pròxima vegada que els mateixos clients van voler-hi dinar, no van trobar-hi taula ni possibilitat d’esperar-se per al segon torn, tot i que el menjar que hi servien era fins i tot més infecte que durant la primera visita.

Defensa pròpia

El doctor va observar com els seus ajudants retiraven fatigosament els 80 quilos de carn greixosa, i es va concentrar a reconstruir la panxa de la senyora que tenien sobre la taula d’operacions. L’endemà de sortir de l’hospital, la dona va retornar a la rutina alimentària habitual, tot recuperant aviat el devastador aspecte que tenia prèviament a la intervenció. Abans que pogués posar-se de nou en mans del doctor, els animals de la granja proveïdora del carnisser on comprava costelles, llonganissetes, lloms i carcanades, van confabular-se per aescapar-se’n i cometre l’homicidi abans que la immensa golafre acabés definitivament amb tots ells.