[Poema de Gabriel Salvans | Il·lustracions de Lluís Badosa.]
Paraules en vint-i-dos versos acompanyen,
teixeixen la naturalesa del poema,
esgarrapada a la veu que dicta, al gat, als déus.
M’agrada veure’t com una dama que excita
el conscient i l’inconscient, que m’intriga
i em capbussa al riu dels sentits, al ritual
de l’escriptura, com un mantra que m’indueix,
que m’encamina entre l’enteniment
i la ignorància de saber, si sé, on
buscar l’essència de la corda del temps.
La sensibilitat trobada, tard o d’hora,
a la veu, al ritme, al so del mot
que encaixi amb la rutina de la ment
confiada a l’instint, a la intuïció,
al moviment de l’univers, la seva música
que revela i fixa l’energia del món.
Al forat negre d’on surt la creació.
Tenir el foc a dins, l’equilibri, convençut
que l’amor ens parla a cau de l’orella.
Veure navegar l’infinit a les estrelles
i saber que jugo a tot o res
si parlo de mi, al poema, a la dama.
La Sacerdotessa [la papessa]
Misteri, intuïció, saviesa ancestral, meditació, passivitat, predestinació, immortalitat, essència.
En aquest viatge pel temps i la vida que caracteritza el nostre planeta, la peça fonamental és el gen. Ell és immortal si més no fins ara i, no podent- se reproduir amb la seva gran base de dades ha creat, pacientment i sàvia, replicadors de tota la vida que coneixem per a poder sobreviure.
El Tarot de Folgueroles
Aquí podeu seguir les cartes (poemes i il·lustració) ja publicades, tot seguint aquest ordre:
0. El Foll.
1. EI Mag.
2. La Sacerdotessa.
3. L’Emperadriu.
4. L’Emperador.
5. El Hierofanta.
6. Els enamorats.