[ARTICLE] «De vegades, saber la veritat és difícil », de Jordi Sánchez

Catalunya i les mercaderies per ferrocarril

L’Associació Pro Vegueria Penedès fa més de dos anys que treballem de manera voluntària amb el propòsit de complementar la feina de gestió que no arriben a fer els polítics en acció. I per què ho fem? Doncs, senzillament, perquè és l’única vegueria (la darrera, aprovada el 2017) que encara no disposa d’una ordenació territorial, amb 72 municipis sumant les 4 comarques que la integren: Anoia, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf.

Aquesta situació, cal dir ben alt, perjudica les persones que habitem en aquest meravellós territori i, evidentment, l’actual i futur destí del sector empresarial (tots), la mobilitat, la salut, l’educació, la seguretat, l’alimentació, l’habitatge, l’energia, l’eliminació de residus, el cicle de l’aigua, la protecció del patrimoni, tant de paisatge com històric, tant material com immaterial i, en definitiva, tot el necessari en el segle XXI.

Costa saber on som, per exemple, amb el tema del traçat del ferrocarril de mercaderies per al nostre territori català. Vàrem recuperar la feina feta l’any 2010 pel govern català sobre aquesta qüestió, l’Eix Transversal Ferroviari, executat des de Lleida fins a Girona, preveient l’amplada necessària per construir el ferrocarril; han passat 16 anys. Després de parlar-ne amb els agents del territori, alcaldes, ports de Barcelona i Tarragona, empreses en general, enginyers experts, plataformes diverses, havent fet jornades per informar-ne, tant a Vilafranca com al Vendrell, a diferents grups polítics de Catalunya, també a la delegació estatal, a la Direcció de Territori de la Generalitat, a la consellera i amb responsables del Departament; i acabant amb una exposició amb la presència de la nostra associació a la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya per explicar la feina feta i, més concretament, l’aportació de l’opinió positiva de tothom.

¿És necessari sortir de la ‘tela d’aranya’ de diverses declaracions que apareixen als mitjans de comunicació, en què sembla que no sabem on som?

Doncs si això és així, demanaríem ordre i concreció, allò que es diu ‘clar i català’. Som conscients que tot costa diners, per això sempre diem que se n’executi una primera fase, la que va des de Lleida fins a Barcelona, passant per Cervera, Tàrrega, Igualada i Martorell. El recorregut de Lleida a Tarragona hauria de ser el mateix a l’inrevés: Tarragona-Lleida i l’Eix Transversal. Anar a Sant Vicens de Calders i continuar per l’Arbós, Vilafranca i Martorell no resol el problema; el ferrocarril de mercaderies ha de tenir un traçat propi fora dels centres urbans.

És necessària una sola veu, un sol dibuix i no perdre més temps, i això porta implícit que figuri la proposta en el tràmit del Pla territorial parcial del Penedès. Comencem per aquí i desbloquegem el col·lapse actual.

Així ho veig.