[Una narració de Jordi Remolins.]
L’absoluta felicitat que reflectia el rostre del futur estudiant de ciències polítiques significava que aquell regal havia convertit el divuitè aniversari en la millor jornada de la seva vida. Va desfer l’enorme embolcall que els pares acabaven de plantar-li al davant, i quan va veure que dos ulls el miraven des de dins de la gàbia, el cor li va fer un salt. Feia anys que els demanava un gos per compensar el fet de ser fill únic, però mai no li havien concedit el desig fins aleshores, just en complir la majoria d’edat. La discrepància va ser que en lloc d’un gosset, ara mateix creuava la mirada amb una bonica cria de mona amb un barret de vímet al cap.
La comunió entre tots dos va fructificar des del minut zero. A partir d’aleshores on anava l’un anava l’altra. Dormien a la mateixa habitació, menjaven junts a la taula de la cuina, i ella el contemplava amb mirada perduda mentre estudiava tot preparant-se per anar a la universitat. Aquell estiu pintava perfecte. Tot l’any va ser-ho, de fet.
Un cop acabat el primer curs, a principis de juliol, va descobrir un parc on els passejadors de gossos no eren habituals. Li feia por tenir-hi algun problema, i quan va adonar-se que en aquell paratge hi havia altres propietaris de primats que també els treien a esbargir-se, va creure que era el lloc ideal per sortir. I, a més, era a prop de casa. D’aquesta manera, van començar a freqüentar el parc, i fins i tot la podia deixar deslligada perquè s’enfilés a les branques dels arbres.
Al cap d’uns dies va fer el primer amic. Un mico pelut com ella, va acostar-se-li. Es van estar examinant, es van olorar i van fer una carrera per l’esplanada que hi havia enmig d’aquella vegetació. Quan van ser una estona lluny, l’estudiant de ciències polítiques va observar com la mona s’eixarrancava a terra i el mico se li enfilava a sobre en una frenètica penetració que va durar més d’un minut. Va quedar blanc com la cera d’indignació i frustració. L’animal encara no havia enllestit la feina, que ell ja havia arribat al lloc de la fornicació, i va intentar enretirar-lo de sobre de la seva mascota. No només no va aconseguir-ho, sinó que a més amb la gesticulació que el mico feia per a foragitar-lo, li va entrar un dit a l’ull. Ja finalitzat el coit, l’animal va enretirar-se i va dirigir-se cap al seu amo, un ancià que avançava lentament cap al lloc dels fets. En arribar-hi, va lligar el mico pel coll i va aguantar com va poder la indignació de l’estudiant, que cada cop més irat va sacsejar-lo, va donar-li una empenta i el va fer caure per terra. En defensa del seu propietari, el mico va penjar-se-li del coll i el va colpejar reiteradament. Quan, finalment, va poder-se’n desempallegar, tenia el cap tan ple de ferides que amb prou feines va saber trobar el camí de retorn a casa. Els pares van proposar-li de denunciar els fets, però va preferir no passar per més vergonya encara.
No va tornar al parc durant unes setmanes. Però, cada vegada que sortien la mona estirava en aquella direcció. Finalment, es va donar per vençut i hi van retornar. Aquest cop no va gosar de deslligar-la. Des de dalt d’un arbre, el simi copulador va veure’ls arribar. De pressa, va baixar i va dirigir-se cap a la seva amiga. El noi va lligar-la curt, però, així i tot, el mico va aconseguir pujar-hi a cavall des de darrere i la va cobrir de nou davant la impotència de l’estudiant de ciències polítiques. Les llàgrimes li queien com magdalenes. L’amo del mico va tornar a arribar tard, aquest cop acompanyat per un dels seus néts, una jove promesa de les arts marcials mixtes. Sense demanar explicacions per l’empenta pretèrita que havia rebut l’avi, va cardar-li una nova màniga d’hòsties, a la qual s’hi va afegir el simi quan trobava un espai des d’on poder colpejar. Aquella tarda va arribar a casa fet un eccehomo.
Estava decidit a no tornar mai més al parc, però un company de facultat amb qui havien passat un dia a la platja li va proposar una solució als seus problemes. Tal com es feia a l’edat mitjana, podia posar-li un cinturó de castedat a la mona. I així ho va fer. Va comprar-ne un de cuir, l’hi va posar, i amb un punt de pànic va retornar a l’escenari de les seves derrotes. Quan el simi va localitzar on estaven passejant, ella es va obrir de cames tot oferint-se-li de nou. Però com que no va trobar el refugi del seu plaer, l’animal es va ofuscar i va començar a grunyir com un foll. Aleshores la mona va agafar-li el membre i va començar-lo a masturbar. Atrets pels crits, dos micos més van acudir al lloc dels fets. Ella va aprofitar una altra mà per satisfer-ne un, mentre que amb la boca li feia una fel·lació a l’altre. L’estudiant estava desfet. Va deixar anar la corda, i va tornar cap a casa tot sol. A mig camí, la mona va atrapar-lo, i va donar-li la mà. Ell la va acceptar, enfonsat, sense adonar-se que estava empastifada d’una densa lleterada. Uns metres més enllà, quan va voler treure’s amb la punta d’una ungla un esqueix del dinar que li feia nosa entre els queixals, va ser conscient, pel regust agre que va impregnar-li la llengua, a què corresponia aquella substància. I desfet, va plorar com no ho feia des d’infant, mentre la mona calenta s’estimulava sexualment amb totes dues mans per entremig del puto cinturó.