Una xarxa ferroviària del segle XXI per a Catalunya
[Un article de Jordi Sánchez.]
Avui, anar sol pel món ja no pot ser. Ens trobem amb municipis, comarques, vegueries, províncies, comunitats autònomes i estats. Encara que es diu que contra global hi ha local, és veritat, i jo ho comparteixo, el local és l’embrió de tot, dels assentaments, de la cultura, i dels sentiments. Però, la humanitat té una senda que és el progrés, encara que també hi ha una corrent que hi està en contra, per bé que de moment la ciència i els interessos d’uns pocs van per davant.
Gràcies a la NASA avui tenim bona informació en les seves publicacions quant a la contaminació lumínica del planeta. S’hi observen (vegeu la foto d’aquí dalt) unes àrees d’intensitat lumínica que recullen territoris en un continu on es pot observar una suma de regions que conformant la megaregió corresponent. Aquests territoris (40 al món i uns 12 a Europa) són possibles perquè disposen d’infraestructures comunes de transports, ferrocarrils, ports, aeroports, fibra òptica, tecnologies i energies avançades, a més de cultura i historia i vinculacions econòmiques.
A Catalunya
A Catalunya observem que la megaregió vincula un territori mediterrani, que va des d’Algesires fins al Pirineu, però aquesta megaregió no acaba de funcionar per manca d’enteniment de governs centrals amb mentalitat radial des de la Puerta del Sol km0, Madrid. El retard és tan gran que no es pot entendre que València no tingui una comunicació de transport com cal fins a Barcelona.
Dic això perquè si l’exemple es el corredor mediterrani la connexió des d’Algesires fins a Lió és sine die. Ja sé que és infantil recordar que si traiem camions de les carreteres i disposem de ferrocarril, tot canvia. Menys contaminació i reducció de despeses pressupostàries (ampliació de nous carrils i peatges lliures de pagament, tot augmentant en els pressupostos generals les despeses de manteniment que fins fa poc no hi eren), és allò de quantificar cost de fer-ho i cost de no fer-ho.
A la Vegueria Penedès (Anoia, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf)
L’Associació Pro Vegueria Penedès s’ha reunit amb els diputats del territori per tal de presentar una proposta quant al tema ferroviari (la seva traça) per la Vegueria Penedès. En síntesi, descriu que el corredor mediterrani, tant de mercaderies com de passatgers des de Lleida com de Tarragona es connecti a l’alçada d’Igualada cap a Manresa, Vic, Girona, Figueres i cap a Lió. Aquesta traça connectaria amb uns ramals fins als ports de Tarragona i de Barcelona. Aquesta proposta també té el valor urbanístic de situar-se perifèricament allunyada dels creixements metropolitans de les vegueries d’altes densitats urbanístiques.
Conclusió
Es hora de demostrar que som demòcrates, honestos i eficients, tres raons més que suficients perquè la UE ens faci un cert cas i salvem la maleïda frase «que Àfrica comença als Pirineus».
Tinc entès que aquesta infraestructura es finança amb diners (euros) de tots els 27. I doncs, què esperem? No pot ser que tot pengi del Km0 (Madrid). Si al final no es fa res (en Pasqual Maragall ja parlava els anys noranta de l’eix Barcelona-Lió) el que succeirà és l’altre frase, que «la perdiu ha volat».
Així ho veig.