[Un article de Josep Maria Sebastian.]
Al llarg de la història de la Filosofia el concepte de voluntat ha estat analitzat, investigat, teoritzat i adoctrinat. Schopenhauer la va intentar definir com la força gairebé biològica que ens permet la supervivència, com un instint.
És evident que la majoria de la gent no pensa en el filòsofalemany quan diem que en tal té molta força de voluntat perquè ha deixat de fumar, o en tal no m’agrada, li veig mala voluntat. En un sentit ens parla de la voluntat per a obtenir una recompensa (deixar el tabac) i per l’altra d’intencionalitat per a causar un mal. I així és com s’aplica actualment —amb gran eficàcia—, tot i que tot apunta cap a cada vegada menys. Per una banda cal un esforç de voluntat per deixar-se esclavitzar per un sou. La recompensa és l’objectiu, la possessió, l’accés a tantes coses i novetats, una vida tranquil·la. Entremig, però, hi ha uns intermediaris i dalt de tot la voluntat de poder, la més perillosa de totes. La que permet tenir la gent ben conformada i recompensada, mentre ells s’enriqueixen. Això que en diuen estat del benestar.
Molt bé, mentre les coses funcionen tothom content. Però heus aquí que tot s’acaba. I tothom tem, i amb raó, que d’aquí quatre dies, com es diu, patirem greus mancances prioritàries. És a dir, els uns sense recompensa, i els altres cada cop menys rics. Ésen aquests moments quan sorgeixen els fanàtics de la voluntat. Ells ja no sols ofereixen una vida digna, com a recompensa, ofereixen recompenses de valor superior com «Dignitat», «Venjança», «Pàtria», Superioritat», etc., prou inconcrets per a aconseguir la uniformitat de les voluntats individuals en unes de col·lectives,de gent enfadada.
Hitler ho va fer. Va aconseguir fanatitzar una nació a canvi de res, com molt bé es va poder veure. Una de les paraules que més utilitzaven els nacionalsocialistes, si més no, era la paraula «voluntat».Ningú no pot negar que Goebbelsva ser un excel·lent manipulador de masses—estic segur que si hagués sobreviscut, així com la NASA va fitxar Von Braun, la CocaCola hauriapogut fitxar perfectament a Goebbels. Va centrar bona part de la seva campanya en la paula voluntat. Només cal veure els magnífics documentals de la nazi, però magnífica documentalista, Leni Riefenstahl, que va triar com a títol El triomf de la voluntat (Triumph des Willens), un dels seus treballs de propaganda, on mostra el desenvolupament del congrés del Partit Nacionalsocialista alemany el 1934 a Nuremberg: grans panoràmiques sobre la ciutat, amb innombrable quantitat de gent amb uniforme negre, grans estendards, desfilant amb la precisió d’un ballet macabre. I tot de nit, il·luminat per torxes.
Ara, veiem com els qui es creuen dipositaris de la voluntat del poder contra la voluntat natural de deixar ser a cadascú qui és, es tornen a omplir la boca de paraules com «reconquista» «nación española» «España para los españoles», «supremacismo»… Just el que parlava al començament: els uns amb la tossuda i legítima voluntat de sobreviure com a poble i els altres amb cada vegada més mala voluntat.
[Com a mostra de la propaganda nazi podeu veure el film de Leni Riefenstahl El triomf de la voluntat:]