Arxius: Projectes

[Un text de Jordi Remolins. Aquest jove escriptor ripollès es defineix ell mateix com a «Mecànic de bicicletes per imperatiu vital, pseudo-periodista, escriptor autoeditat, psicòpata frustrat i onanista a estones perdudes».]

Tres dies abans de morir, el llenyataire va ocultar el rostre sota la lycra d’una mitja color carn, i va atracar el furgó blindat on treballava el seu cunyat, enduent-se els set milions d’euros que transportava. Dos dies abans de morir va llençar a les escombraries el telèfon mòbil que havien pactat utilitzar perquè el seu familiar i còmplice pogués localitzar-lo, i va posar-se en mans d’un cirurgià plàstic que va canviar-li totalment la fesomia facial. El dia que va morir ofegat a les aigües de l’oceà, en lloc de salpar cap als antípodes amb el vaixell on havia entrat fugaçment per deixar una nota de suïcidi en una de les habitacions, el nou multimilionari va agafar un vol cap a un idíl·lic país tropical on visqué plàcidament la resta d’anys de la seva vida amb una nova i falsa identitat.

El cunyat de l’atracador va despertar-se amb un dolor a la templa esquerra que va tardar unes setmanes a desaparèixer, i va traslladar-se a la comissaria on un inspector va cosir-lo a preguntes sobre el robatori. La insistència del policia i el mal de cap insuportable van fer-lo caure en constants contradiccions que el van obligar a confessar la veritat, abans no pogués fer la trucada telefònica convinguda per cobrar la seva part del cop. Afortunadament, al centre penitenciari on va haver de complir la pena que li van imposar, hi va conèixer un pres sensible i romàntic del qual es va enamorar bojament, i amb qui va compartir la resta dels seus dies fins que una malaltia de transmissió sexual se’l va endur a la tomba.

L’ascens de categoria que va obtenir l’inspector després de destapar la trama de l’atracament al furgó blindat, va servir-li per entrar en contacte amb personatges de les altes esferes que van introduir-lo en els engranatges de les corrupcions a gran escala. El seu nou estatus de vida va ser denunciat uns anys més tard per una revista d’actualitat, però les investigacions que van fer-se mai van poder verificar que cap d’aquelles informacions fossin certes. En canvi el dia que la seva dona va entrar a la mansió on s’estava celebrant una multitudinària orgia i va tallar-li les pilotes amb una navalla, ningú va poder-li tapar l’hemorràgia amb la mateixa eficàcia, i va acabar morint sobre el bassal de la seva pròpia sang.

Després de tres mesos d’internament penitenciari, una organització feminista va aconseguir alliberar a l’exdona del brillant inspector de policia i van trobar-li feina com a assistent d’un conegut il·lusionista. El dia del seu debut, un cop semblava haver assimilat tots els trucs de l’espectacle, el mag va fer-la entrar a un taüt de fusta i va trossejar-la en tres parts amb unes làmines metàl·liques. La poca habilitat de la senyora a l’hora de portar el truc a la pràctica, va fer que la sang no tardés a estendre’s sobre el parquet del teatre, provocant una escena d’histèria col·lectiva entre el públic, que el mag va aprofitar per evadir-se eficaçment del local.

El soroll de la ventada que feia a l’exterior impedia que el mag fugitiu pogués escoltar amb nitidesa el butlletí de notícies de la ràdio, on havien d’informar de les darreres novetats policials respecte a la seva recerca. Abans de tancar la finestra de la pensió on s’havia allotjat amb un nom inventat, l’home va abocar-s’hi un moment i va constatar que aquell era l’aire més fort que havia vist en tota la seva vida, sobretot quan una ràfega va arrencar-li el cap de la resta del cos, fent-lo voleiar per tota la barriada. Va acostar-se altre cop a l’aparell de ràdio, va apujar el volum al màxim nivell, però finalment va rendir-se a l’evidència que sense orelles difícilment podria sentir les putes notícies.

Com que a manca de tres minuts pel butlletí de les sis de la tarda encara no hi havia cap novetat en relació a la fugida de l’il·lusionista homicida, la locutora radiofònica de l’emissora amb més audiència del país, va donar per tancat el llistat d’informacions, va entrar al lavabo, es va preparar una clenxa de coca, i va ingerir una petita porció del pastís al·lucinogen que s’acabaria de cruspir aquell vespre amb el seu amant. Els estupefaents i la manca de notícies rellevants van induir-la en ple directe a inventar-se el fictici assassinat del president de la nació a mans d’una cèl·lula terrorista independentista. La consternació per la falsa nova, va provocar escenes de dolor entre els centenars de milers d’incondicionals del cap d’estat, trenta-set dels quals van suïcidar-se solidàriament amb la víctima abans que el mateix afectat pogués desmentir el magnicidi amb una aparició televisada.

L’empresari especulador del ram de la fusta va trucar a la seva amant i va tallar-hi tota relació, tan bon punt com va assabentar-se de la darrera bogeria que havia protagonitzat durant un dels butlletins de notícies. Minuts abans l’home havia signat un acord de gran abast amb el govern territorial, que li permetria explotar un bosc d’alzines centenàries, però que mai va arribar a executar, perquè aquell mateix vespre moriria fulminat per un coma etílic, a mitja festa per celebrar el conveni. Al cap d’uns mesos, l’arbre en què s’havia reencarnat l’empresari, va ser podat per un treballador de la competència, i després de les corresponents tasques artesanals, van extreure’n dinou models del darrer crit en tendències higienicosanitàries: la cagadora de fusta massissa.

El llenyataire va tornar a casa mort de cansament per la dura jornada de treball, va agafar una cervesa de la nevera, i va escarxofar-se a la butaca mentre la veu de la nova presentadora de continuïtat de la ràdio generalista anunciava que seguidament emetrien un programa de reportatges sobre l’homosexualitat a les presons i les orgies dels nous burgesos. Va canviar la ràdio per la tele i va quedar-se embabacat mirant els trucs de màgia d’un inquietant il·lusionista que intentava refer la seva carrera amb un innovador truc on s’amputava el cap del tronc. Abans de quedar adormit com una de les soques que acabava de serrar enmig d’una ventada infernal al bosc d’alzines, l’home va decidir d’acceptar la proposta del seu cunyat per atracar aquella mateixa setmana el furgó blindat on treballava.