[Un conte de Jordi Remolins.]
Quan els cavalls de l’inquisidor més temut del Pirineu van albirar la taverna on pernoctarien, els rumors de les seves darreres accions ja s’havien estès com una taca d’oli arreu dels dominis del bisbat.
Feia quatre dies San Miguel s’havia allotjat a un hostal de Vilada. Havent sopat va demanar que l’acompanyessin a la seva cambra, i quan va haver-s’hi instal·lat va fer cridar a la cambrera, filla dels propietaris de l’establiment, amb l’excusa que li portési una aigua de farigola ben calenta. Quan la noia estava a punt de deixar-li sobre la petita tauleta de la cambra va engrapar-la per l’esquena i va abatre-la sobre el llit. La llum de l’espelma va il·luminar una escena sinistra. L’inquisidor va obligar-la a despullar-se i quan la noia s’hi va negar, va colpejar-la brutalment, amb tota la força de la seva fúria, la de Déu i la de tots els arcàngels junts. Aclaparada per la superioritat física d’aquell clergue, va deixar-se desvestir i violar. El servent de déu no es va satisfer amb penetrar-la reiteradament per via vaginal: també va encular-la, insensible als crits de dolor que proferia la víctima.
A peu de l’escala que conduïa a les cambres, els pares de la noia escoltaven la ignomínia d’aquell acte pervers, temorosos d’intervenir per a no contradir la voluntat de l’altíssim i del seu representant a la terra. Tan bon punt la porta va tornar-se a obrir, van córrer a auxiliar la noia, que ultratjada i bruta va amagar-se a la cort dels conills i les gallines, sentint-se culpable d’allò que havia passat. Al matí, abans de marxar de l’hostal, l’inquisidor va manar als seus dos acompanyants que traguessin la noia a l’era, on la van fustigar fins que va perdre el coneixement.
San Miguel va arribar al cap de dos dies a un altre hostal prop de Ripoll. Va demanar-hi cambra per a ell i per a la comitiva. L’hostaler va proporcionar-li la millor, amb unes vistes privilegiades sobre la riera de les Llosses. Fosquejava i tenia molta set i gana. Va atipar-se com un lladre, va beure com un condemnat, i quan va pujar a la seva habitació va demanar a la donzella que els havia servit l’àpat que li pugés una infusió de camamilla. La noia havia sentit a parlar de com les gastava aquell inquisidor, i no va oposar cap resistència als actes sexuals que va proposar-li. Experta en afers amorosos, ja que havia exercit durant una temporada com a prostituta, va reclamar la presència dels dos sequaços de San Miguel per a celebrar una orgia en què va ser penetrada simultàniament per tots els orificis disponibles. La nit va ser llarga, i quan tots ja havien arribat repetidament a l’orgasme, ella encara tenia ganes de més gresca. Va deixar-los totalment fatigats a la cambra i va sortir mig nua al replà del primer pis. L’hostaler, que acabava de quedar vidu feia un parell de mesos, va afartar-se amb les engrunes d’una sessió que hagués escandalitzat al mateix marquès de Sade.
Encara cansats després de tanta activitat, la comitiva de San Miguel va refer-se amb un esmorzar de forquilla, cullera i ganivet. Quan van estar ben tips de sopa, guisats i fruita, van demanar a l’hostaler que els portés la noia. Havien de castigar-la per indignitats diverses, perversions múltiples i immoralitats galopants. Van lligar-li les cames amb una corda i van arrossegar-la amb un cavall al voltant de l’hostal per tenir l’ànima bruta, mentre bramaven passatges dels Evangelis. Veient que el patiment de la dona no duraria gaire més, van deslligar-la, van situar-la al mig d’un munt de llenya, van treure-li la vestimenta, van ruixar-la amb vinagre i li van llençar sal a les ferides perquè patís el màxim possible. Abans que el foc que va posar fi a la seva vida per sempre s’encengués del tot, ella ja havia perdut la consciència i l’esperança de demanar, com a darrera voluntat, que li deixessin cardar un últim clau.
Contemplant l’arribada del seguici que s’aproximava pel camí, el propietari de la taverna del Calvari, va intentar sense èxit que l’inquisidor desistís en la seva voluntat de passar-hi la nit, tot afirmant que tenia l’aforament complet i recomanant-li alternatives molt més còmodes i gens llunyanes. San Miguel va dir-li que no li importaria utilitzar la seva mateixa cambra i que ell i la dona podien dormir al banc escon al costat del foc, en companyia dels dos camàlics. Van afartar-se amb tota mena d’exquisideses que tenien a la cuina i malgrat les herbes somníferes que la mestressa va barrejar-hi per tal d’abatre a la comitiva, al cap d’una hora el grup encara perpetrava plans per aquella nit.
L’inquisidor va retirar-se a la seva habitació i va demanar una aigua feta de til·la, amb l’encàrrec que fos la filla adolescent dels taverners qui l’hi portés quan la tinguessin a punt. La mare de la noia va enviar-la al celler, va tancar la porta amb clau, i va llençar la clau dins de la cassola del pollastre quan ningú no mirava. Tan bon punt com els hostalers de les anteriors posades visitades per San Miguel entraven per la porta, i reduïen als acompanyants de l’inquisidor amb dues impecables ganivetades a l’alçada de la jugular, la tavernera va enfilar les escales amb la til·la a les mans.
Un cop rebut el permís per entrar a la cambra, la dona va excusar a la filla, amb l’excusa d’una malaltia fictícia que va irritar profundament al clergue. Indignat pel contratemps, va proferir insults on va baixar tot el santoral i fins i tot els personatges bíblics per ordre d’importància. A fi d’aplacar-lo, la dona va descordar-se la bata, oferint-li una panoràmica excepcional de dues arrodonides mamelles coronades en mugrons sobredimensionats. La luxúria de San Miguel va elevar-se per moments i, tot oblidant la seva demanda inicial, va deixar abaixar-se els pantalons. Mentre la tavernera s’introduïa el membre endurit a la boca, l’inquisidor planificava arguments d’adulteri i infidelitat amb els quals condemnar l’endemà a aquella senyora que ara el conduïa al setè cel. La seva elemental maquinària mental va interrompre’s tan bon punt com els queixals de la senyora van seccionar-li el penis a l’alçada del prepuci. El dolor intens d’aquell despreniment instantani va provocar uns esgarips que van alertar tota la taverna. Alguns vilatans del sector del raval de Barcelona van afirmar l’endemà haver sentit, també, els crits de dolor. Quan el propietari, companys de gremi i clients van entrar a la cambra, San Miguel ja es dessagnava sobre el llit, i la dona escopia el repugnant capoll a terra.
A una lleixa de la cambra, amagat entre dues àmfores que acumulaven pols ancestral, un ratolí pervertit i aficionat a les pràctiques sadomasoquistes, es masturbava amb una mà, mentre amb l’altra s’estimulava el forat del cul amb una medalla en forma de crucifix que acabava de robar de damunt del coixí del moribund inquisidor.
