[ÀLBUM DE FOTOS] Un tomb per la riera de Sorreigs

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

[Text i fotos de Nan Orriols.]

Mentre fan el ridícul amb les vaccins i el president Sánchez, inútil personatge, practica el desgovern integral, nosaltres, jubilats tots sense vaccinar, donem un tomb de 45 km amb la bici elèctrica a principis d’abril. Sortim de Santa Cecília de Voltregà, pugem pel camí que segueix la riera de Sorreigs i anem a Sobremunt i Sant Boi de Lluçanès. Dinem al roure de la Senyora, anem a Gallifa, al castell d’Orís, Quintanes i tornem a Santa Cecília.

Mentre una colla de biòlegs i naturalistes de sou públic van explicant que ja tenim llúdrigues en diferents indrets i fan vídeos de gripaus i granotes confonent els pobres administrats —perquè, sí, sempre parlen de natura, naturalistes, espais protegits i excrements explicats i retratats—, sí, deia que els pobres administrats són enganyats i creuen que salvem la «natura». Mentida, mentida, mentida.

Fent l’excursió veiem els camps sense insectes, els tractors carregats de tones i més tones de purins i, amagades arreu, centenars de granges de porcs, un dels animals més maltractats i productius del planeta.

L’excursió és bonica, però Verdaguer ja no podria cantar al gorg Negre. Acabo: savis de la natura, som a 8 d’abril i no hem vist ni una oreneta. Què voleu que mengin: insecticides i purins?

[VÍDEO] La Torre de Babel

[Text i veu de Nan Orriols.]

Si observem el nostre comportament, vivim en una contradicció permanent entre què va ser primer, si l’ou o la gallina, sense tenir en compte per a res el pobre gall. Existeix l’ànima? I quan estiguem tots vacunats, viurem com vivíem sense el virus? I Barcelona: turistes, hotels, tapes i Gaudí?

El 1563, Brueghel el Vell va pintar un oli de 114 x 154 cm sobre fusta de roure que representava la Torre de Babel, una ciutat vertical que els sàpiens van intentar construir per no haver de patir mai més les conseqüències del diluvi universal. Déu, emprenyat de tanta gosadia, els va confondre amb la parla de tots plegats: entre dialectes i llengües no es podien entendre de cap manera i el projecte va fracassar.

Molt semblant al que passa als jutjats, al Congrés dels diputats i als parlaments català i europeu. Diu el Gènesi que la paraula babel vol dir «la porta de Déu», però els catòlics interpreten el fet de manera diferent de com ho fan els protestants. I els testimonis de Jehovà també hi diuen la seva i, igualment, sumeris i personal dogmàtic constructor de babels cada dia.

La ministra de Defensa espanyola, per allò de la «marca España», anuncia que ja tornen a construir un submergible fabulós que serà l’orgull de no sé pas qui. Tampoc no sabem si els submergibles han d’anar per sobre o per sota de l’aigua, i si són catòlics o dels testimonis de Jehovà, perquè els últims submergibles que van construir per fer una bona babelada els han hagut d’abandonar tot i haver-los allargat una mica (però, llavors, no cabien al pàrquing).

Babel és el rei, pare i fill, Podemos i «no podemos,» i el senyor Junqueras i la Setmana Santa, que omple esglésies de calzes d’or i creus de plata, de marededéus de diamants i de cucurutxos fracassats per la Covid-19. Babel és la consellera Vergés, que no l’entén ningú, i la senyora Ayuso, que se li entén tot.

Babel som tots plegats, que no volem entendre que l’amor no pot existir perquè som tan egoistes, vanitosos, dogmàtics, catòlics, budistes, feixistes i inútils que, si un dia decidíssim estimar encara que fossin les formigues, vindria un rei, un bisbe o un jutge amb un esprai d’insecticida.

Respira fort, trepitja ferm i parla ben clar

[Text de Blai Dalmau.]

Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu.

Trepitja fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja ferm, que el lloc és teu!

Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!

[Joana Raspall, 1991.]

Pensar per nosaltres mateixos; informar-nos seriosament; ser prou madurs, lliures i magnànims com per acabar amb els grans enganys que estan degradant la nostra vida i que amenacen de destruir-la. Aquest és, avui, el nostre més urgent repte.

Per això comparteixo a continuació un compendi científic sobre la qüestió de les mascaretes. La conclusió és clara: posar-nos un tros de tela a la cara obstruint les nostres vies respiratòries no serveix per a prevenir infeccions i, en canvi, ocasiona diversos efectes perjudicials per a la nostra salut.

Desemmascarem ja aquesta funesta farsa? Respirem fort, trepitgem ferm i parlem ben clar?

Abraçades Saludables! 

Documentació

Ei! Acabes de llegir el  Butlletí Digital pel Progrès Integral que conté propostes i pensaments per a desenvolupar la Plenitud Personal, el Poder Popular i la Prosperitat Planetària mitjançant els Principis Provitals, és a dir, la Llibertat, la Veritat i l’Amor. 

M’encanta llegir els teus comentaris, preguntes i suggeriments al correu-e o al bloc. I celebro que comparteixis aquest missatge si ho consideres oportú.  Per a noves subscripcions, aqui, i per a desubscripcions, aqui.

Gràcies per la teva atenció i fins la propera! 

BlaiDalmauSole.Net

La covid i el territori

 

Un control vora Igualada. [Fonts: naciodigital.]
[Un article de Jordi Sánchez.]

Portem més d’un any amb la Covid-19 i, per tant, ja hem passat per les diferents onades, ja estem a la quarta. L’experiència viscuda quant al confinament és variada. En les diferents fases hem passat per àmbits territorials com: municipi, comarca, província, comunitat autònoma i Estat. Ara resulta que està a debat si serà vegueria, AMB (Àrea Metropolitana Barcelona) o  AMB ampliada.

Realment algú amb criteri pot aclarir com es prenen aquestes decisions?

Cada vegada és més difícil concretar quin model de territori ha de tenir Catalunya. Fins i tot, es parla d’àmbits com les vegueries (tot suprimint les Diputacions) o les àrees metropolitanes de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Actualment tenim 8 vegueries (la majoria sense competències). Ara concretament es parla de l’AMB (àrea metropolitana de Barcelona) i també AMB ampliada ( 9 municipis més), és a dir, la corona que configuren les comarques del Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental, l’Alt Penedès i el Garraf.

També, a aquest debat s’hi ha d’afegir el criteri de regió sanitaria (els CAP i hospitals ).

Ja sé que algú dirà que hi ha definicions per a tot, però el lector estarà d’acord amb mi que tot plegat és un embolic. A la pràctica tothom pot aportar situacions totalment incomprensibles a les decisions preses fins avui respecte als àmbits territorials en els quals ens podem moure en els confinaments. La reflexió que vull aportar és que en els darrers anys estem vivint uns moments de desconcert en la definició dels territoris i de les seves conseqüències, tant administratives com econòmiques i polítiques.

Què cal fer?

Cal revisar els criteris que el Procicat utilitza, des de la Constitució de 1978 passant per l’Estatut, la llei d’Urbanisme, les vegueries, la mobilitat, les regions sanitàries, la Llei de bases, el Procicat (Pla territorial de protecció civil de Catalunya), les organitzacions municipals FCM i AMC…, i, segurament em deixo alguna normativa… Es tenen en compte?

Sóc conscient que no és fàcil, és una situació complicada, però el que fins ara ha quedat clar és que regna una certa improvisació i cal revisar-ho.

Ara, quan tinguem un nou Govern de la Generalitat, caldrà establir quins son els criteris (sanitaris, de mobilitat, territorials) i redefinir com cal fer els confinaments.

Així ho veig.

[VÍDEO] Sant Jordi a Perafita

La vila de Perafita, al Lluçanès, va tornar a celebrar Sant Jordi com cal —malgrat les imposicions i restriccions—, és a dir, amb el màxim de llibertat possible. Com en l’edició anterior, de què vam donar bon compte a La Resistència gràcies als amics de La Rella, enguany també hi van llegir versos gent de casa, com Nan Orriols o Gabriel Salvans.

El filmògraf Albert Bagé en dóna bon compte en aquest vídeo.

 

[VERSOS] Entre cor i branca

Entre cor i branca. [Foto: Toni Casassas.]
[Text i foto de Toni Casassas.]

Un home fixa la mirada al brancatge,
un home sol, on nia cega l’esperança,
on els destins s’entrellacen i es teixeixen,
no pas per ser tela i abrigall,
ans són infidels a la constància.

Leviten a l’espai dels signes,
incandescents,
per damunt camins que vibren
a l’embat del vent.

Brancatge solitari,
negre sutge del temps.

Obscur aprenentatge
la de l’home atent i diligent
a la deriva i solitari,
entre cor i branca.

 

[Castell de l’Areny, abril de 2021.]

Els microrelats de Jordi Remolins. Abril de 2021

[Textos de Jordi Remolins.]

Ball de disfresses

Aprofitant la confusió de carnaval, el desnonat pare de família va disfressar-se de rata de claveguera i va trucar a la porta del director de la sucursal del seu banc. Va arreplegar-lo a punt de sortir de casa disfressat de Robin Hood, al costat dels seus dos fills i de la senyora, que s’havien caracteritzat de la resta de personatges del bosc de Sherwood. Mesos més tard, la policia encara buscava infructuosament al rosegador responsable de la massacre que havia posat fi a la vida d’una de les famílies suposadament més respectables del barri.

RATA

En el joc i en l’amor

La llengua del bibliotecari va penetrar dins l’orella de la noia mentre les mans resseguien el perfil abrupte d’una anatomia que ara suava i es retorçava de plaer. Lluitant per retardar l’orgasme tant com fós possible va preguntar-li què li agradaria fer: «Juguem una estona més», va dir la ludòpata. Encara colpit per les circumstàncies, al cap de mitja hora va alçar de nou un dit per cridar l’atenció de la cambrera del bingo de la cantonada i comprar-li un altre parell de cartons.

Tota la veritat

El dia que es van conèixer per internet, el menut i alopècic seductor li havia dit que feia un metre noranta d’alt, era ros i tenia uns ulls verds com el mar del Carib. Per desgràcia no era l’únic que havia mentit. Després de sopar a casa de la nimfòmana presumptament soltera, va quedar en evidència el seu engany quan el mastodòntic, irracional i gelós marit va obrir la porta de l’habitació on practicaven un esforçat seixanta-nou.

Rebel·lió prematura

En lloc de fer-lo plorar, les plantofades del doctor van rebel·lar al nadó contra la realitat de la vida. Amb un hàbil moviment va tornar a introduir-se dins del cos de la mare, ocultant-se a l’extrem més recòndit de la placenta. Quan l’equip mèdic va optar per la cesària, va situar el coll sota la zona de tall del bisturí, sincronitzant el segon part amb el seu propi suïcidi.

[LLIBRE] Esterrecats, rates i patinets

Els nostres resistents Esther Pujadas i Nan Orriols ens tornen a sorprendre amb el nou volum Esterrecats, rates i patinets, que no és més que la tossuda continuació de Robots, tòtils i cacanòries (2018), és a dir, el recull d’articles d’El Serpent (Orriols) i les Curiositats Lingüístiques (Pujadas) que han estat publicats al Diari de Manlleu (paper) i a La Resistència (digital) entre octubre de 2018 i desembre de 2020.

En podeu gaudir de franc i difondre’ls des d’aquí mateix, clicant damunt la coberta.