[LLIBRES] «El riu i els inconscients», de Maria Dolors Orriols

Després de la reedició de Cavalcades (Viena Edicions, març de 2022), el merescut reconeixement de l’escriptora vigatana Maria Dolors Orriols (1914-2008) torna amb una dels seus textos més emblemàtics, suara també reeditat, El riu i els inconscients (Adesiara, juliol de 2022), escrit per l’autora, entre d’altres, de Retorn a la vall, entre el 1950 i el 1953.

Es tracta d’una de les primeres novel·les en llengua catalana que narra l’experiència de la guerra i de la postguerra des del bàndol dels vençuts. Retrata la generació que sortia de la infantesa als anys trenta, que va viure la guerra en edat de combatre i que després va haver de fer front a una dictadura devastadora i inacabable. És un relat coral que té com a rerefons uns fets transcendentals, que condicionen els personatges i que, indirectament, són també protagonistes.

Les veus dels «inconscients» es contraposen amb la del «riu», que fa d’eco de llurs experiències. Com va afirmar Agustí Bartra —que malauradament no va aconseguir editar aquesta obra des de l’exili mexicà—, aquesta novel·la aconsegueix «una estremidora unitat de lírica i acció». Vegem-ne, per exemple, un tros espars del que diu «el riu»:

«No puc deturar-me; no es pot anar mai contra el destí. si alguna vegada ho he intentat, tard o d’hora ha calgut tornar a lloc. També als homes els ha succeït el mateix. Les seves rebel·lions, les seves lluites, les seves tempestes, les seves calmes…, tot té una fita. Ells no poden deturar tampoc l’hivern, ni fer brotar primaveres, ni fermar estius o engalanar tardors. Tampoc no poden defugir la mort. Tot segueix el seu curs […] La humanitat sembla anar a les palpentes. Jo també, el Gurri, semblo orb guiant-me per l’estrella que m’ha menat fins ací, on un riu més gran m’engoleix, em fa desaparèixer. Així he anat avançant sempre; així l’aigua d’una font que un dia vaig arreplegar acabava penetrant en el mar…»

L’estudiosa d’Orriols, Montserrat Bacardí torna fer un magnífic exordi al pròleg («D’un temps d’un país»), en què conta que si el lirisme del text prové bàsicament del protagonisme del riu, l’acció ens situa davant d’una novel·la «realista» i psicològica. De fet, en la nota liminar de 1990 (el llibre va trigar trenta-set anya a poder veure la lllum), la novel·lista «feia constar obertament que s’havia inspirat en persones reals per representar algunes personatges de lla ficció: Nicolau Lloret-Eduard Serra, Alexandre Riera-Roger Mir, Josep Plnchart-Miquel Bofill…».

El ritme del relat és ràpid, àgil, dominat per l’acció, pels fets històrics, que marquen un compàs trepidant i que s’imposen per damunt de la voluntat dels personatges, els quals dialoguen sovint i, per tant, se’ns fan presents directament, sense la mediació del narrador. «El riu i els inconscients —escriu l’autora de Maria Dolors Orriols, viure i escriure (Eumo, 2019)— aborda el conflicte des de la rereguarda, des d’una Barcelona trasbalsada i anàrquica, i la postguerra, en la mateixa ciutat des de la perspectiva dels vençuts “anònims”., ciutadans poc significats que es queden al país i que sofreixen un daltabaix moral i social irreparable. Amb Incerta Glòria (1956, de Joan Sales, és una de les primeres novel·les catalanes que recrea la postguerra des d’aquesta mirada.»

Maria Dolors Orriols i Monset pertany a la primera generació de novel·listes de la postguerra. Quan la llengua era prohibida, als anys quaranta, va escriure un gran nombre de dietaris, articles, relats i esbossos de novel·les. Els contes de Cavalcades van aparèixer el 1949. Poc després, va publicar la primera novel·la, Retorn a la vall (1950), i un altre recull de contes, Reflexos (1951). També, en la dècada dels cinquanta va escriure Petjades sota l’aigua i El riu i els inconscients —la seva novel·la més ambiciosa—, que van sortir a llum molts anys més tard. Amb tot, mai no va defallir i, acabada la dictadura, va donar a conèixer diverses novel·les més i el llibre de memòries Escampar la boira (2003).

Podeu llegir un fragment d’El riu i els inconscients des d’aquest vincle.