Arxius: Projectes

Vergonya per a qui vengui la terra!

«Calonge és un poble molt curiós i d’una psicologia singular i personalíssima. Calonge, Begur, Cadaqués i Banyuls són quatre localitats que conserven d’una manera més pura característiques de l’antiga civilització empordanesa…, fenicis o semites haurien mantingut a través dels temps de manera més pura…, pel seu aïllament… Emigrants, exaltats, apassionats, solitaris, reservats —l’home lliure en la mar…»  [Josep Pella i Forgas, en la seva Historia del Ampurdán: estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Catalunya (1883)).

Per motius familiars fa uns mesos que volto per les terres del Baix Empordà, la meva «heimat» (pàtria emocional). 

Els vincles que tinc amb Calonge, on vaig passar la infantesa i gran part de la meva joventut, m’han conduït a retrobar-me amb un poble que engega un projecte temerari: Calonge vol ser Poble de Llibres, mal dit  book town, i he tingut el privilegi de posar al seu servei els coneixements adquirits al llarg d’una vida en del món del llibre, mal dit  «background», perquè aquest projecte suri en un entorn hostil. 

A més de visitar els locals que el consistori posa a disposició dels candidats, del castell magníficament restaurat, que possiblement formarà part d’aquest monument al llibre, no he pogut evitar de caure en la temptació de recórrer els paisatges de la infantesa, amb nostàlgia i gran dolor pels canvis que s’hi han produït, la majoria immobiliaris, amb els seus devastadors i irreversibles efectes col·laterals i per l’estat de letargia en què ha caigut aquest poble singular al peu de les Gavarres, ja massa allunyat del mar pel turisme de sol i platja.

La sorpresa, agredolça, va ser quan, en tornar als camps on de vailet dallava fals, arrencava naps i veremava (tasques habituals per a la vida autàrquica de les llars calongines), vaig descobrir 42 hectàrees sembrades de vinyes ufanoses i ben dutes, oliveres centenàries, alzinars, i que un celler hi elabora uns vins d’excel·lent qualitat. Ha creat un espai de turisme cultural al voltant  del vi: un gran respecte pel terrer, visites a les caves i a les vinyes, cursos d’enologia, turisme rural, vinoteca…, tot relacionat amb la vinya, les oliveres, les alzines i la llegendària cultura del vi.

És una grata coincidència amb la idea que jo proposo a l’Ajuntament: construir un espai que converteixi el motiu principal, en aquest cas el llibre, en monument i entorn. (D’això, quan toqui, ja us en faré quatre ratlles.) 

La part agra ha estat quan, en furgar qui eren els propietaris i organitzadors d’un projecte tant reeixit, ha donat per resultat que són empresaris suïssos. Ai las, les masies del voltant, amb els mateixos ceps, la mateixa terra, el mateix clima, la mateixa aigua…, segueixen fent els vins agres i aspres de sempre, mirant al veí de reüll, aprofundint el seu pou per fotre-li l’aigua, venent-se la terra a bocins o la hisenda sencera, enlloc de treure-li’n profit, i és  gent de fora qui posa en valor el patrimoni que s’han venut per quatre xavos, per anar vivint de la cucanya. 

El complex d’inferioritat dels empordanesos és encara tan arrelat i tan viu que no han entès que en aquestes terres s’hi poden fer els millors vins, els millors olis, les millors fruites, les millors verdures, els millors taps del món, i que pocs anys fa era un dels llocs més bells de la terra que han esmicolat o se’ls ha escolat entre els dits mentre forasters hi especulen i se n’enriqueixen, la majoria, sense cap respecte.

Vergonya per a qui s’ha venut la terra!