Dissabte passat, 11 de desembre, es va celebrar a Vic (Osona), la jornada «Per una sanitat pública i comunitària. Poder i control en la gestió de la pandèmia», organitzada per Randa. Seminari permanent de pensament polític i amb la col·laboració de diferents entitats, col·lectius i persones, com la Fundació la Plana.
La jornada va desenvolupar-se a l’auditori Marià Vila d’Abadal, a l’edifici el Sucre, durant tot el dia, amb l’aforament complet des de feia dies, més de 250 persones van escoltar les diferents ponències i van intervenir amb les seves aportacions i opinions o preguntes.
Una taula, al matí, centrada en aportacions fetes des de persones vinculades a iniciatives que estan desenvolupant-se actualment. Com és el cas de Bizitza, una plataforma popular creada a Euskal Herria i que promou mobilitzacions i debats i accions concretes a favor dels drets col·lectius i de l’esclariment de dades i el qüestionament de moltes de les mesures preses en aquell país així com de les bases que justifiquen aquestes mesures. Isa Garnika, membre d’aquesta iniciativa, va plantejar un seguit de qüestions al voltant de l’acció de govern (també respecte dels governs municipals) i de la falta de transparència i l’autoritarisme amb què aquest actua. Bizitza ha estat qui ha protagonitzat la major part de les mobilitzacions que s’estan a duent a terme al País Basc.
La segona intervenció del matí anà a càrrec de tres membres del sindicat CGT d’Ensenyament de Ponent, que van explicar el contingut i els motius de la publicació d’un manifest que plantejava la preocupació davant les mesures que es volen aplicar als centres educatius i que porten incorporada un alt risc de segregació entre els alumnes per coses com la vacunació. Aquesta manifest ha representat el primer posicionament col·lectiu davant d’aquestes mesures del departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
A continuació va prendre la paraula el metge navarrès Jose Ramon Loayssa, coautor del llibre Covid19. La respuestaautoritaria y la estrategia del miedo, editat per Editorial el Salmon. L’autor va exposar el sentit del llibre i la repercussió que ha tingut i la importància de trencar el silenci, i desmuntar el discurs oficial que fa passar com a mesures sanitàries accions institucionals que només es fonamenten en el control i la repressió de la població amb la finalitat que aquesta accepti acríticament totes les mesures.
Finalment, Eduard Casas, president del Grup Associat pels Serveis de Salut – GASS va exposar les línies de treball que ha engegat aquest col·lectiu, entre les quals assessorar i promoure iniciatives legals front a temes com els protocols a les escoles, el passaport Covid. Ens recordà que els decrets del Govern de la Generalitat respecte del passaport Covid són mesures de rang molt baix, ni tan sols són lleis autonòmiques, i enfront tenim lleis estatals referenciades en lleis internacionals que garanteixen la intimitat, o la voluntarietat d’acceptar o no un tractament, o el dret a vacunar-se o no, drets internacionals que aquests decrets autonòmics vulneren.
Aquesta taula va ser presentada i moderada per l’escriptor i filòleg, Jordi Martí i Font, que va plantejar la gravetat del moment que vivim i la necessitat d’establir dinàmiques de debat i mobilització per parar mesures, com el passaport sanitari, que no tenen res de sanitari i sí molt de control.
La sessió de la tarda es va obrir amb la presentació del moderador de la segona taula, Gerard Batalla i Tàsies, pagès, que va plantejar la necessitat de respondre a tot plegat també amb mirades diverses des de la diversitat del territori, remarcant com n’és de diferent la percepció de tot plegat des del món rural, denunciant l’urbanocentrisme com a paradigma únic, fet que implica greus desajustaments en qualsevol tipus de mesura que es prengui. Va insistir molt en la importància de les mobilitzacions que permetin que hom vegi que hi ha més realitat que la que s’imposa des dels mitjans, les institucions i el silenci social.
La primera intervenció anà a càrrec de la doctora Karina Acevedo, per videoconferència, des de Mèxic, una de les veus científiques que més han maldat per revisar les accions a prendre i que més evidències ha difós sobre els riscos i la falta de garanties de les anomenades vacunes amb què s’està inoculant la població. En la seva exposició utilitzà una àmplia bibliografia científica de primer rang. Una autoritat científica que està rebent molta pressió pel fet de mantenir i fer públiques les seves investigacions i les conclusions que en treu.
Heike Freire, filòsofa i psicòloga, ha estat impulsora de diferents iniciatives per evitar l’aplicació de mesures coercitives envers els infants des de l’inici de la pandèmia, i és una de les veus més perseverants a l’hora de defensar els drets col·lectius front a les mesures autoritàries i uniformitzadores. Impulsora del manifest per Una sortida raonable a la crisi de la pandèmia. Va denunciar la planificació de les actuacions dels estats i la necessitat de respondre socialment, de manera especial amb el tema passaport sanitari i en la campanya contra la vacunació infantil.
Teresa Forcades, metgessa i teòloga, una de les referències en la denúncia dels interessos de les farmacèutiques i les actuacions mèdiques, va intervenir per videoconferència i va fer una extensa i detallada relació de les afectacions i riscos de les diferents vacunes i de com estan relacionades amb les actuacions davant de la pandèmia. Va plantejar també la necessitat de començar a exigir alternatives a les vacunes a partir de dades de diferents indrets del món que obren altres vies.
Nines Maestro, metgessa i exdiputada al parlament espanyol, va tenir unes paraules d’escalf i suport cap al doctor Joan Ramon Laporte, una de les autoritats en matèria de farmacologia i actualment sospitosament silenciat. Maestro va mostrar la cara més bel·ligerant contra la gestió de la crisi i va denunciar les pràctiques feixistes que s’estan duent a terme i reclamà que l’esquerra anticapitalista abandonés el silenci i es mobilitzés contra la gestió de la pandèmia posant el focus en el passaport sanitari, la vacunació obligatòria i la vacunació infantil, així com en la denúncia del silenci mediàtic i de bona part del sector científic.
Finalment, el filòsof i escriptor Jordi Pigem va presentar els continguts del seu llibre Pandèmia i postveritat i va emplaçar tothom a fer front a les múltiples mesures per restringir llibertats, drets i capacitat social de resposta, convidant a veure-hi més enllà i a restablir el sentit comú en relació amb la tecnologia, la salut i la vida.
Al final de cada sessió, el públic assistent va poder intervenir i es van formular diferents reflexions sobre com encarar la situació present i com desmuntar un discurs que es fonamenta en la por, el silenci, la discriminació i la desmobilització.
Des de l’organització es valora com a molt positiva la jornada, per la quantitat d’informació donada, contrastada, i per la necessitat de trencar un silenci de quasi dos anys que està posant de manifest les mancances del sistema de salut, la dependència dels interessos privats i les greus conseqüències que això està tenint sobre la població.
En el torn de la cloenda i les conclusions, des de l’organització de la jornada de treball es va plantejar la necessitat d’eixamplar aquest espai de debat i comunicació i de fer front a les mesures imposades amb iniciatives socials i jurídiques que ajudin a enfortir la consciència col·lectiva, i passar a l’acció en temes com:
- la informació plural
- la denúncia i la derogació del passaport sanitari, una porta oberta a l’apartheid i la segregació social
- el rebuig a les intencions d’imposar la vacunació obligatòria
- el fre a la campanya de vacunació infantil, absolutament innecessària i interessada -l’oposició a mesures i pràctiques autoritàries i discriminatòries impròpies de societats democràtiques
La jornada ha representat un important èxit de participació:
- 250 assistents presencials
- 450 persones en llista d’espera un cop tancat l’aforament
- Més de 22.000 entrades a l’emissió en directe i als documents penjats a internet
Des de l’organització es preveu de posar a disposició de tothom les diferents intervencions a la jornada a través de les xarxes socials, en els propers dies. [Podeu trobar ja les intervencions del matí en aquest canal de Youtube i un vídeo sencer de les intervencions de la tarda, cortesia de TV Bagé Serveis Audiovisuals. Els vídeos de la retransmissió en directe que van romandre penjats a la plataforma Youtube han rebut més de 40.000 visualitzacions!]
Des de l’organització es constata la poca presència de mitjans en un esdeveniment d’aquesta dimensió i destaca i agraeix a Ràdio Ona, de Torelló, i a Més Osona haver destinat persones a cobrir l’acte.
Les despeses derivades de l’organització de la jornada han estat cobertes amb aportacions voluntàries i anònimes entre els assistents, donat que l’acte era totalment autogestionat i al darrera no hi havia cap partit, sindicat, institució o empresa.
Randa. Seminari permanent de pensament polític vol agrair l’esforç i actitud de col·laboració de tothom qui ha fet possible la celebració d’aquesta jornada amb ampli ressò i projecció tant als Països Catalans com a l’exterior.
[Vic (Osona)/Països Catalans, 14 de desembre de 2021.]