Aquesta selecció de rondalles de Jacint Verdaguer que oferim de franc als lectors de La Resistència no pretén anar més enllà de la divulgació d’algunes de les rondalles de mossèn Cinto, També, que va destacar, també, com a col·lector de diversos materials folklòrics —cançons populars, llegendes i rondalles— que va aplegar en els seus freqüents sojorns i excursions pel Pirineu i altres contrades.
Malgrat que es parteix de la transcripció directa del manuscrit autògraf, s’han regularitzat les vacil·lacions ortogràfiques per a facilitar-ne la lectura, sense alterar la sintaxi, la morfologia i el lèxic originals.
Podeu descarregar-vos el llibre clicant en aquest vincle o fent-ho directament a la coberta.
Ricard Torrents Bertrana (Folgueroles, 1937), és assagista, traductor i crític literari, i impulsor i primer rector de la Universitat de Vic. Tot just aquest mes de novembre, ha publicat amb Eumo Editorial, La meva aposta per la Universitat. Una història per al futur, un relat viu i viscut sobre el restabliment de la universitat a Vic, fet en primera persona, que arrenca en el moment en què el país creia alliberar-se de la dictadura franquista, un pretext que el fundador de la revista Reduccions empra per a reflexionar sobre el futur de les institucions d’educació superior.
Ricard Torrents, intel·lectual i emprenedor, home d’idees i, també, de gestió, justifica la seva aposta per una universitat com a casa de la ciència i de la saviesa, al servei de les persones, en la qual tothom qui vulgui accedir-hi tingui les mateixes oportunitats de fer-ho. El 1979 va fundar Eumo Editorial, d’on va ser director literari. Estudiós de Jacint Verdaguer, és membre de l’Institut d’Estudis Catalans i del consell fundador de la revista de poesia Reduccions.
«He viscut –escriu Torrents– envoltat d’estudis i llibres d’ençà de la infantesa. Per inclinació i pel convenciment que estudis i llibres són el mitjà privilegiat de viure i acostar-se a la felicitat que els estoics trobaven en la recerca de fer-se i sentir-se humans. Heus aquí el meu credo. Aquesta és la meva aposta.»
Aquest volum és el tercer llibre sobre la universitat de Ricard Torrents després de Les raons de la Universitat i Noves raons de la Universitat, que en completa la trilogia.
El títol que oferim avui, Holocaust, escrit pel folklorista, músic i poeta Josep-Maria Vilarmau Cabanes (Santa Maria de Merlès [Lluçanès], 1900-1947), és un testimoni colpidor de l’amor d’un pare per la sobtada mort del fill de 16 anys, Joan-Maria Vilarmau Noguera, l’any 1944.
Josep Maria Vilarmau
Josep M. Vilarmau era fill d’una família de propietaris del Lluçanès i a partir dels anys vint del segle passat es va interessar per la cultura occitana i es va relacionar amb els ambients literaris i la vida cultural de Barcelona. Amb uns bons coneixements de música i de la realitat pagesa, va començar a introduir-se en el món del folklore, on va rebre el mestratge d’Anton Busquets Punset i va seguir la metodologia de recerca i classificació de Rossend Serra Pagès.
Va militar a la Lliga Catalana i el 1934 va ser elegit batlle de Santa Maria de Merlès. D’idees conservadores, durant la Guerra Civil va estar al costat dels franquistes. Tanmateix, es va exiliar a França el 1937 i un cop tornà va tornar a ocupar la batllia de Santa Maria de Merlès, aquest cop per nomenament governamental pel fet de ser membre de Falange Española. Malgrat la seva clara adscripció al nou règim polític, no va deixar mai d’escriure en català, de donar suport a la cultura catalana i de mostrar gran estimació cap a la seva terra.
Els anys quaranta va reprendre la seva vinculació amb grups literaris catalanistes de Vic i va treballar intensament en l’elaboració de la seva gran obra, Folklore del Lluçanès. Per això va recollir material folklòric durant 20 anys de la seva vida i es va centrar en el context ben conegut i familiar del Lluçanès.
Vilarmau llegeix un treball seu als amics Miquel Bosch Jover, Jaume Tuneu Pol i Anton Busquets Punset, a casa d’aquest últim a Artés l’any 1929.
El folklorista i president del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona (GRFO), Xavier Roviró Alemany, va fer un estudi de gran vàlua sobre la vida i l’obra de Vilarmau en un article de la publicació del Patronat d’Estudis Osonencs, Ausa, «Vilarmau, folklorista i poeta dels romeus de l’Esbart de Vic» (Ausa, 1999, XVIII, núm. 142, pp. 305-320).
Folklore de Catalunya.
De fet, el GRFO (Jaume Aiats, Ignasi Roviró i Xavier Roviró) ja havia fet un treball d’investigació sobre la figura de Vilarmau de què va sorgir-ne un primer volum, el setembre de 1997, titulat Folklore del Lluçanès (editat per l’Ajuntament de Prats de Lluçanès i per Dinsic Publicacions Musicals), amb 520 pàgines dividides en dos grans capítols: 1. J. Josep Maria Vilarmau i Cabanes, i, 2. Folklore del Lluçanès, tal com explica Xavier Roviró en l’article citat d’Ausa, que es basa en el primer capítol del volum Folklore del Lluçanès i aporta una aproximació al folklorista i al poeta dels romeus de l’Esbart de Vic que fou Vilarmau.
La mort del seu fill gran va ser un cop molt dur per a ell. Se l’estimava en gran manera i n’estava molt orgullós. Era un fill amb un caràcter marcadament religiós i amb uns hàbits cristians molt arrelats; igual com el seu pare. Durant els llargs dies de malaltia que portarien el seu fill a la mort, Vilarmau va anar escrivint un conjunt de poemes en els quals traspua el seu gran abatiment i la seva profunda fe. Holocaust és un plany desesperat format per diversos poemes –la majoria volen ser sonets octosíl·labs i decasíl·labs–, alguns escrits poques hores abans de la mort del fill, «esperant l’últim sospir del meu fill Joan, mort el 20 de setembre de 1944 a dos quarts de dotze de la nit, hora meridiana» i, d’altres, alguns dies després, sempre des del lament, el plany, la impotència i la queixa. La més colpidora d’aquestes poesies és la que va escriure el mateix dia de la mort del fill (aquí la podeu veure manuscrita):
L’esborrany d’aquests poemes és un plec de dotze petits fulls escrits a mà i de forma cronològica. El primer està datat el 20/9/1944 i a l’últim no hi ha cap data. Aquest petit recull va estar editat a Gràfiques Sallent de Sabadell el 1945 amb el títol Holocaust, edició feta per Vilarmau mateix, un petit llibre de 35 pàgines, on cada exemplar era numerat i dedicat.
Podeu descarregar-vos Holocaust clicant damunt d’aquest vincle o directament de la coberta d’aquí sota.
Els autors, Ramon Orriols i Ricard Molina, han fet una tria de 20 itineraris de poca dificultat, destinats a muntanyencs poc experts que pretenguin introduir-se en el món de l’esquí de muntanya, sols o en família, classificats segons una escala específica de dificultats que facilita la selecció de la ruta més adequada per cada nivell.
Aquesta guia pot ser un complement ideal d’una altra guia, dels mateixos autors, La Cerdanya amb esquís. 33 itineraris d’esquí de muntanya (Cossetània, 2016), la primera guia d’esquí de muntanya que tracta, exclusivament, sobre la Cerdanya i el seu entorn.
Quan arriba l’hivern i els camins desapareixen sota el mantell de neu, el muntanyenc somnia de dibuixar la seva traça per la neu verge d’aquestes immensitats silencioses. A la guia hi trobareu recomanacions per efectuar 33 itineraris, des dels més clàssics i freqüentats fins als menys concorreguts. En la selecció hem tingut en compte la diversitat de nivells i dificultats per tal que siguin útils per a tothom. Tots els itineraris es poden fer en una sola jornada, sobretot si el punt de partida és algun lloc de la Cerdanya, comarca en què les muntanyes són gairebé com de la família.
Ramon Orriols Puig va néixer a Vic l’any 1943. La seva afició a la muntanya li ve per tots els costats familiars, així com la vinculació amb la Cerdanya, on viu actualment. Va ser monitor de l’Escuela Nacional de Alta Montaña i, posteriorment, de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya. A més, ha estat impulsor de la Secció d’Alta Muntanya de la Unió Excursionista de Vic, fundador del Club Esquí Puigcerdà i del Club Esquí Vic, del qual va ser president. La seva llarga experiència en el món de l’esquí de muntanya comença en les primeres curses d’esquí del Centre Excursionista de Catalunya i amb la relació personal amb guies pirinencs, membres de Montagnes du Monde.
Ricard Molina Giró va néixer a Barcelona el 1961. És dissenyador gràfic, pintor i aficionat a la fotografia. Per tradició familiar, practica des de la infància l’esquí alpí i l’excursionisme. Més tard, vénen l’esquí de fons, la BTT i, sobretot, l’esquí de muntanya, activitat que no ha deixat de practicar tant als Alps com al Pirineu, especialment l’oriental. És soci del Centre Excursionista de Catalunya i, per sobre de tot, un apassionat de la muntanya i la natura.
Joan Salvat-Papasseit va escriure Les Conspiracions al sanatori de La Fuenfría (Cercedilla [Madrid]), on tractava de guarir la tuberculosi que pocs anys després va acabar amb la seva vida.Escau molt, en aquesta nova embranzida que el Regne d’Espanya fa per a l’anihilació de Catalunya, un llibre del poeta proletari Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), Les Conspiracions, editat per primer cop el 1922 per la Llibreria Nacional Catalana, on feia una crida a la lluita i a separar-se del jou castellà. Han passat 95 anys i la crida continua, ara, en un escenari repressiu intolerable.
Ferran Miquel i Rigau (Sant Joan de les Abadesses, 1951(, és professor de FP a l’IES la Garrotxa d’Olot. Ha estat tinent d’alcalde de Sant Joan, entre els anys 1995 i 1999 i regidor entre 2003 i 2007. La naturalesa, la geografia, la història, l’art, l’artesania, la muntanya i l’esquívsón les seves passions. Aquesta és la seva primera novel·la.
La importància del secrets —que publiquem de franc amb el seu permís— ha estat inspirada a la casa de turisme rural El Reixac de Sant Joan de les Abadesses, a la comarca del Ripollès. L’indret on està enclavat El Reixac, situat entre la Vall de Núria, la Vall de Camprodon i el Parc Natural de la Garrotxa, fa d’aquesta casa un lloc ideal per a fer estada, descansar, escriure, llegir i practicar el senderisme i el turisme cultural.
Un dels principals èxits del Reixac, és la seva ambientació. La calidesa del seu ambient , la recuperació d’aquella escenografia d’altra època, l’oportunitat de seure davant de la llar de foc o del finestral que dona sobre la verda vall… La possibilitat de compartir tot això amb la persona o persones estimades fa del Reixac un indret inigualable.
El text que La Resistència us ofereix avui, l’anomenat «Missatge del gran cap Seattle, de la tribu dewamish, al president dels Estats Units, Franklin Pierce», conegut posteriorment sota el nom de Nosaltres som part de la Terra, és la versió del discurs pronunciat el 1854 per Seattle (vers 1786-1866), cap de les tribus duwamish i suquamish, davant del governador Isaac Stevens.
Aquesta és una nova versió en català, adaptada per Xavier Borràs, basada en el text anacrònic de Ted Perry (hi ha una altra versió d’Esteve Serra que J. J. Olañeta va editar per Hesperus a Palma el 1994). Per a obtenir més informació sobre els desacords sobre l’atribució d’aquest discurs, vegeu aquest article de la Wikipedia (en anglès).
Podeu descarregar-vos de franc el llibre des d’aquest vincle o bé fent clic a la coberta.
