[Text i fotografies d’Octavi Ponce.]
En aquesta edició he seleccionat un seguit d’imatges que tenia perdudes per la galeria. Tot i que aquestes fotografies no tenen relació entre si, reivindiquen la riquesa natural del Prepirineu.
Dretes, esquerres i dictadures
[Text de Nan Orriols. Veu de Gabriel Salvans.]
Voldria fer moltes coses inútils però immensament agradables.
Voldria que l’útil i l’inútil fossin el mateix.
Voldria anar a passejar amb la quitxalla i parlar amb els arbres i cantar tots junts amb els ocells.
M’agradaria que els camins portessin a enlloc, i que enlloc fos un alou de pau.
Voldria
- que els mentiders no tinguessin ministeri, dretes i esquerres, sense conselleria i que deixessin de robar els pobres,
- i que la ministra Yolanda Díaz demanés:
- acabar amb les portes giratòries,
- acabar amb els assessors i amb els assessors dels assessors,
- la reducció de ministeris,
- la reducció de cotxes oficials,
- la reducció de dietes,
- jutges democràtics independents,
- el dret d’autodeterminació dels pobles;
- que denunciés la traïció del Govern espanyol al poble sahrauí,
- que exigís l’amnistia per a tots els presos polítics,
- que deixés de demanar cistelles de 30 euros als supermercats per als pobres,
- que exigís construir habitatge social.
Voldria
- que denunciés la Constitució franquista i que també els feixistes van fer alcaldessa la senyora Colau.
- que defensés les dones,
- que les dones no es defensen fent el ridícul com ella.
Voldria que exigís al PSC, el PP, Vox i Ciutadans que renunciessin d’una vegada a l’herència franquista i que demanessin un referèndum per proclamar la república.
També, li demanaria que deixés els catalans en pau, perquè jo i molts com jo voldríem anar a passejar amb la quitxalla i parlar amb els arbres i cantar tots junts amb els ocells i oblidar-nos d’Espanya per sempre.
[VIDEOALBUM] Un tomb pel Lluçanès
[Vídeo de Ramon Comella.]
La Victòria, en Toni, en Nan i en Ramon van fer aquest tomb pel Lluçanès el desembre de 2020.
[PAISATGE I POESIA] La veu del Gurri IV
[Veu: Gabriel Salvans. Fotografies: Pep Merin.]
De l’obra El riu i els inconscients, de Maria Dolors Orriols.
Cant IV
Jo no sé el que mereixen i el que no mereixen. Sento el trot dels cavalls i el caminar dels homes. Els cavalls alcen polseguera entre les seves potes; les idees dels homes poden també convertir-se en polseguera. Emboirats, no veuen més enllà dels núvols de pols. Tant se’ls en dona! Uns i altres poden creure’s que tenen un dret de propietat sobre la terra, que els correspon la pols que aixequen, el fang per on llisquen, l’aigua que esquitxen… Obcecats coneixen la supèrbia; egoistes, senten el menyspreu. Les peülles dels cavalls són dures; ho trepitgen tot. Els homes es destrossen: no perdonen res. S’obren camí sense veure més enllà del núvol de pols que alcen. Es creuen que no hi ha premi ni càstig; només vida i acció.
Sí, els lligams de la llar poden semblar un lligam feixuc, fals. Però encara no ha arribat el dia que, amb diners, puguin comprar-se pares, germans o parents, segons el nostre goig o caprici. Tampoc no ha arribat el moment que l’home pugui suportar un grau intens de soledat; prescindint de tot o de tothom.
Esperit patriarcal de les velles tribus, ¿on has anat a parar? Al cim d’una recolzada obaga hi ha un roure esponerós; està sol.
El Gran Bruixot ve de nit, amb passa curta, a omplir les gerres amb l’aigua del Gorg Negre. El gorg més profund, el de les roques feréstegues, el cau on les serps van a pair els seus festins. Ningú no el veu, ningú no el sent, ningú no ho sap. Va omplint d’aigua una immensa caldera d’aram. Allà dins farà bullir les mixtures. El Gran Bruixot va destapant pots. En cada pot, hi te classificades idees, ideals, fets i projectes; i, lentament, parsimoniosament, va barrejant-ho tot dins el gresol. Les idees xoquen amb els ideals, els fets amb els projectes. Alquímia, vapor, bombolles, suor. Tota la terra tremola il·luminada pel foc que fa bullir la gran caldera. I aquest foc s’alimenta de pobles, de ciutats, de boscos i de conreus. Així la caldera segueix bullint, el Gran Bruixot destapant pots, removent idees dins el gresol, cercant contínuament la fórmula màgica que ha de salvar o destruir els homes.
[VERSOS] Aparador de Can Jorba
[Text i fotografia de Gabriel Salvans.]
Ara que dia a dia em veig més gran,
tornen les imatges en blanc i negre
d’un temps on el color de la vida no hi era
a les fotografies. Recordo no obstant l’encant,
i el tenen encara, de temps perdut, fixat
als fulls dels dies. Ara que he trobat el gust
de perdre el temps, miro com cauen llargs, els dies,
i no tinc ni temps de mirar les obres, ni
de com avança el món de tant de pressa com
ho fa. Ara m’entretinc a estones perdudes
furgant bells records en velles fotografies, on
veig què passa, com si fos en un tren de viatgers,
o en un aparador de nit que convida a veure
el joc del desig de jugar amb la nina de Reis.
Demano, encara, un poc de res d’allò que tinc
i fer-me vell amb mi i amb tu i la nina.
Ara que encara tinc delit al caire de la lluna.
La Cambra, 2023.
[AUDIOTEXT] Muntanyes
[Veu d’Albert Freixer. Text de Nan Orriols. Fotografia de Xavier Borràs.]
Albert Freixer recita el monòleg de Nan Orriols «Muntanyes», que il·lustra Xavier Borràs amb una «postal» del Canigó vist des del Coll d’Ares.
El Ter. La importància de l’aigua en el context de crisi climàtica
[Vídeo del Grup de Defensa del Ter. Notes i fotos de Xavier Borràs.]
Les Jornades de formació del Grup de Defensa del Ter es van iniciar el passat 13 de gener al Museu del Ter a Manlleu amb la conferència-debat «El Ter. La importància de l’aigua en el context de crisi climàtica», que va anar a càrrec del col·laborador de La Resistència Gabriel Borràs, responsable de l’àrea d’adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya i coordinador tècnic del projecte Life MEDACC.
Aquest divendres vinent, dia 10 de febrer, a 2/4 de 8 al Museu del Ter, la conferenciant serà Ester Busquets, doctora en filosofia, que compagina la docència universitària a la UVic amb la coordinació de la Càtedra de Bioètica. Aquí s’estirarà el fil sobre el concepte de Grup, i en concret de la importància de fer comunitat per construir alternatives.
La motivació de les jornades és fer valdre el llarg camí recorregut per l’entitat en els seus més de 30 anys de trajectòria. Especialment ara que precisament en fa 25 de la sentència de l’anomenat cas Puigneró, que arran d’una denúncia del GDT per uns abocaments a la riera del Sorreigs, va portar a la presó a l’empresari tèxtil Josep Puigneró. Era la primera vegada en la història que un empresari anava a presó per un delicte ambiental.
Tal com recorda el GDT en la convocatòria de les jornades, va ser un fet transcendent que «va marcar un abans i un després en les polítiques ambientals al nostre país, i va ajudar a crear consciència sobre la importància de cuidar el medi que fa possible la nostra vida». Per al GDT, afegeixen, també va ser una fita històrica, «certament complicada en alguns moments». La sentència condemnatòria, «i sobretot la victòria final en el relat social que es va acabar imposant», afegeixen, va propulsar fortament l’entitat, en un context creixent de consciència ambiental.
«L’ecologisme estava de moda», reconeixen, i el GDT va aconseguir «amb rigor, arguments, ironia i bon humor», posar en el debat públic gran quantitat de temàtiques ambientals, «connectant les problemàtiques més globals amb la seva concreció a escala local». D’aquí que al cap dels anys, ara s’imposin aturar-se una vegada per parlar i debatre «per entendre el món que vivim, comprendre els canvis socials i la incertesa creixent». «Cal fer-nos les preguntes adequades i saber-nos adaptar als nous reptes del moviment ecologista», asseguren. Segons el GDT, les jornades han d’ajudar a visualitzar horitzons millors i reptes estimulants. «No té cap sentit que ens encomanem del catastrofisme en què s’està instal·lant gran part de la societat», assenyalen.
[CÀMERA AL BOSC] La gata fera
[Vídeo de David Merino. Notes de Xavier Borràs.]
En aquesta ocasió podem veure una gata salvatge una gata fera, molt ben captada pels entorns de turó de Grenys, prop de Santa Fe del Montseny (Arbúcies).
Mentre a l’Alta Garrotxa el gat fer (Felis s. silvestris) ja hi és present de forma permanent amb una quinzena d’exemplars, el Grup de Recerca de Carnívors de Catalunya i la Fundació Barcelona Zoo estan desplegant més de 200 càmeres de fototrampeig per fer-ne un seguiment en els pròxims anys i en diferents punts del territori.
El desplegament de les càmeres de fototrampeig es farà de forma progressiva. En total, es preveu que hi hagi unes 18 estacions repartides per Catalunya, especialment allà on ja hi ha constància de la seva presència. Cada estació controlarà dotze càmeres i se seguirà per primer cop una única metodologia per poder posar en comú la informació extreta i esbrinar més coses d’aquest carnívor autòcton.
El gat fer o gat salvatge (Felis Silvestris) és l’única espècie de felí autòcton a Catalunya, però encara és un gran desconegut. Amb l’estudi iniciat es podrà saber on estan les poblacions de gat salvatge a Catalunya i l’estat dels exemplars. Les primeres referències el situaven únicament al Pirineu però en els últims anys s’ha detectat a punts del Prepirineu com ara Lluçanès, Bisaura o al Montseny o fins i tot al Ripollès gràcies a la feina de seguiment de voluntaris i Agents Rurals.