Número 44. Novembre de 2020

Tanquem aquest 44è lliurament de La Resistència, corresponent al mes de novembre de 2020, amb la malaurada notícia, tot just fa vuit dies, de la mort de l’escriptor i periodista Toni Coromina (Vic, 1955-2020). L’autor de Cafe Vic i de mil facècies ha desaparegut de forma inesperada i ens ha deixat atuïts, abatuts en el pensament sobre la vida fugissera. D’aquest amic i company de batalles, molts cops perdudes —activista i cronista de la contracultura osonenca—, ens en resten, per sempre, la bonhomia, la bondat i l’esmolada ironia amb què ens alegrava el dia a l’Snack de Vic, als seus múltiples llibre i en la munió d’articles en què retratava fets i persones amb una ploma àgil i certa.

  • En aquest lliurament, doncs, dediquem —després de l’entrada que vam publicar el passat 24 de novembre– una semblança en memòria seva, de la mà del nostre editor, Xavier Borràs, a l’espera que, ben aviat puguem fer el comiat i el dol que es mereix. Mentrestant, tal com avançàvem llavors, publiquem el seu article pòstum, que ell mateix va gestionar des de l’hospital on era ingressat: «Els primers ecologistes», una crònica del naixement dels comitès antiurani a Osona, els darrers anys setanta, i dels qui serien els pioners de l’ecologisme català.
  • També, continuem comptant amb la inestimable col·laboració d’Eduard Garrell, que en aquesta ocasió, sota el títol «El significat de les paraules», esbrina, arran del nomadisme covidià dels caps de setmana als espais naturals, els conceptes de «territori» i «país», tan baquetejats per molts mitjans de comunicació, especialment els públics.
  • Les nostres «Arts i Lletres» arriben farcides de propostes diverses: d’una banda, Gabriel Salvans ens torna a obsequiar amb la seva bona dicció recitant els versos de «[VERSOS] Mur»; també, Xavier Borràs recorre a la paraula poètica a «[VERSOS] Nous temps», amb una bella il·lustració; endinsat al seu bosc crepuscular, l’artista Toni Casassas, membre del Consell de Redacció de La Resistència des dels inicis, escriu —per primera vegada i en companyia de dues impactants fotografies— a «[TEXTUAL] A l’illa. Castell de l’Areny», el moment quasi màgic  «abans que el crit de la busaroca, o el trepig dels cérvols i el gruny del porc senglar, anunciïn la seva frenètica activitat».
  • Nan Orriols, a més de les habituals píndoles d’El Serpent, ens aporta un [ÀLBUM DE FOTOS] L’antiga ruta del tren de la Val de Zafán, que ens mostra imatges de la vida verda en què s’ha convertit aquesta via de ferrocarril que ens posa en context Xavier Borràs. Orriols, també, segueix amb la secció d’imatges i veu, ara al [VÍDEO] Virus + vacunes = + virus, on afirma que «el virus aprofita la nostra debilitat, la contaminació, la massificació, però, per sobre de tot, aprofita la nostra estupidesa».
  • També no us perdeu l’embranzida de Jordi Sánchez en el seu article «Per què mana Madrid?»; els [VÍDEOS] Que encara no hem vist, amb una intervenció de la gran actriu Montserrat Carulla, traspassada el passat 24 de novembre als 90 anys; i, les imprescindibles Curiositats LIngüístiques, d’Esther Pujadas, que ens aporta valuosos detalls de mot com «esterrecat» o «batall», entre d’altres.

En aquest número, abatuts encara per la mort d’en Coromina, deixem d’anotar les obvietats, ja patètiques, sobre la pandèmia, els vaccins impossibles, el procés traït fins a les clavegueres i la mare que va parir tots els inútils que ens sotmeten en la constant humiliació.

 

 

 

En la mort de l’amic escriptor Toni Coromina (Vic, 1955-2020)

Toni Coromina. [Arxiu LR.]
Des del més pregon sentiment de dolor per la pèrdua, ens planyem avui per la mort de l’amic escriptor Toni Coromina (Vic, 1955-2020), que va traspassar aquest diumenge, 22 de novembre, poc abans de la mitjanit, a l’Hospital de Vic.

El cronista de capçalera de la societat vigatana i osonenca, de tota una generació que avui ronda la seva edat —periodista de ploma àgil, fina i irònica—, sempre disposat a ajudar i sostenir causes perdudes, era (com costa de posar el verb ja en passat!) un ésser humà afable i afectuós, generós i solidari, que deixa vídua (Fàtima) i dos fills (Akram i Aiman), a més del seus germans i germanes: M. Dolors, Núria, Eusebi i Ester, amb qui ens solidaritzem en aquest tràngol.

Col·laborador i entusiasta de La Resistència des dels primers números —ell mateix sempre resistent—, encara no fa ni una setmana va poder gestionar de l’Hospital estant l’article d’aquest mes de novembre, «Els primers ecologistes», en què narra el detall i la història de les prospeccions d’urani que l’empresa Chevron volia fer a la Plana de Vic i que publicarem pòstumament a les darreries d’aquest mes, també amb un esbòs biobibliogràfic. [De moment, us recomanem l’article que li han dedicat des d’Osona.com, on col·laborava des de 1996.]

Descansa en pau, amic Toni! Continuarem resistint ❤️

Número 43. Octubre de 2020

nan orriols«Quan l’octubre és finit, mor la mosca i el mosquit», diu el refranyer popular d’aquest mes en què La Resistència torna, novament, sense màscara i en llibertat, sempre contra tot totalitarisme, sigui judicial contra l’independentisme, sigui polític contra el processisme, sigui humà amb el control de la població, la coerció dels drets més fonamentals, els desnonaments criminals i la por mediàtica de la [in]justificada crisi de salut —que sí del forat negre de la sanitat pública. Els poders fàctics avancen sense fàstics cap a l’anomenat Nou Ordre Mundial, en què la gran majoria dels éssers humans seran tractats (ja s’ha iniciat amb els confinaments nocturns, per exemple, o els estats d’alarma continuats) com a simples esclaus: de casa al treball i del treball a casa, amb l’imprescindible temps i recursos migrats per a proveir els aliments manufacturats de mala qualitat i l’oci de les pantalles dirigit per les grans multinacionals de l’alienació mental.

  • Un panorama que no es rendeix a l’anàlisi dels nostres autors, començant (las but not least) per la que fa Nan Orriols en el [VÍDEO] El cardenal i el general, en què destria el capteniment contra Catalunya del cardenal Omella de Barcelona o del general Pérez de los Cobos.
  • Igualment, des del vessant polític, el biòleg Gabriel Borràs, ens aclareix a «Catorze de febrer de dos mil vint-i-u» el seu «no vot» a les pròximes i vinents eleccions al Parlament de Catalunya, en què si fins ara es justificava d’anar a votar pels «no sigui que», ara ja no cola l’argument xantatgista vist el comportament de tota la classe política que viu de les molles autonòmiques.
  • Anant més enrere en la història, l’amic i periodista vigatà Toni Coromina (a qui desitgem els millors auguris en aquests dies d’estada hospitalària no-covid), escriu a «Joan Sayós: el record d’un aviador de la República» la història d’aquest fill de Sant Quirze de Besora (1916-2004). «L’enyorat Joan de Milany, que n’havia vist de tots colors, explicava que per alguna misteriosa desraó esdevenim nounats en un país que no hem triat, i creixem entre un grup de persones que tenen un llenguatge i una cultura que hem d’assimilar com la llet de la mare«, escriu Coromina d’aquest personatge de qui confessa que ningú en la seva vida li havia tocat la fibra o arribat a l’ànima com ell.
  • També, des de l’òptica de l’ecologia política i dels ecofeminismes, Maria Borràs ens explica la seva participació a la tercera edició de la conferencia internacional en ecologia política en l’article «Ecologia política feminista: poder, canvi i transformació» que, a més de pedagògic sobre aquests conceptes —tant desdibuixats darrerament—, aporta algunes de les propostes feministes i queer que actualment qüestionen els enfocaments d’adaptació al canvi climàtic.
  • No gaire lluny —a tocar per parentiu, si més no—, l’editor de La Resistència, Xavier Borràs, escriu a [TEXTUAL] I la Vida i la Mort…, un report sobre les darreres atzagaiades covidianes, amb referències al dalai-lama o a Joan Salvat-Papasseit, la resistència pacífica que es prepara, especialment a muntanya, i la dimissió de l’autoanomenada «esquerra» que sembla haver dimitit davant les protestes populars que, com sempre ha passat històricament, aprofita maldestrament l’extrema dreta puixant.
  • En l’apartat d’«Arts i Lletres», l’indomable Jordi Remolins ens ofereix els seus microrelats d’octubre, aquest cop amb un biaix gastronòmic que farà les delícies dels més reputats i criminals xefs; també, Nan Orriols —a banda dels seus bitllets habituals i insidiosos a El Serpent— ens fa viatjar en [L’ÀLBUM DE FOTOS] L’Atles als anys vuitanta… I dues novetats que ens il·lusionen: d’una banda, l’esperada primera col·laboració d’Eduard Garrell —amic de La Resistència des dels inicis—, amb l’article «Desideràtum», sobre les biblioteques i els tan necessaris fons d’autors locals; i, de l’altra, el retorn, novament, del fotògraf i poeta Gabriel Salvans, aquest cop amb «Reflexos», versos lliures d’un autor lliure amb veu pròpia.
  • No ens oblidem del polític Jordi Sánchez Solsona, que a «Matadepera, ric?» aclareix que la riquesa d’un poble la proporciona la disponibilitat dels serveis municipals, que en aquesta petita vila del Vallès és molt alt. «Dels titulars no se’n viu, però de la gent que estima el seu poble, sí», rebla de Calafell estant.
  • Ni de la lingüista de capçalera, Esther Pujadas, que ens conta a Les curiositats els ets i uts d’expressions o mots d’ús comu com «espona», «tinya» o la mal dita «tela marinera» d’arrel possiblement gallega.
  • Finalment, a la secció [VÍDEOS] Que encara no hem vist, n’oferim dos al preu d’un: de primer, «El càrtel de les togues. Capítol 1: Una colla d’endollats», dels lluitadors Marta Sibina i Camps i Albano Dante Fachin —ara des del mitjà OCTUVRE (amb «V» de victòria)—; i, de segon, l’avenç (teaser) del documental en llargmetratge Jaume Plensa: Can You Hear Me?, sobre l’eminent escultor català de renom internacional, que ben aviat es podrà veure a les pantalles d’arreu.

Estigueu bons i recordeu la dita popular, ara resistencial: «Quan l’octubre és finit, mor la mosca i la covid».